9 de jul. 2017

Festival de Cinema Ciutadà Compromés 2017

Bases i inscripcions per a la nova edició del Festival d’ACICOM

ACICOM posa en marxa la seua nova edició del Festival CCC 2017, que tindrà lloc del 27 d’octubre fins al 23 de novembre. El Festival vol permetre tant l’exhibició de productes audiovisuals com la realització de reflexions al voltant del seu contingut, posant a l’abast de la ciutadania audiovisuals compromesos amb l’entorn, proper o llunyà, i amb el temps, històric o contemporani. Es tracta d’un ample ventall de mirades produïdes gràcies a la capacitat d’iniciativa de tot el sector que ha de superar l’absència d’una televisió pública.



Volem fer-te partícip d’aquesta activitat i animar-te a participar de la nova edició, bé presentant alguna producció o bé donant difusió a las bases als vostres coneguts i per les xarxes socials. Les bases les pots trobar a l'enllaç: Bases Festival CCC 2017.

Si vols inscriure una, o varies, produccions al Festival CCC 2017, visita el següent enllaç:
INSCRIPCIONS FINS EL 21 DE JULIOL DE 2017.

8 de jul. 2017

Igualem-nos, instituts que es mouen per la igualtat

Per sort les sensibilitats van canviant i cada vegada són més els projectes que, en justícia, intenten mostrar-nos el treball de les dones al llarg de la història i reclamen la igualtat de drets que encara no tenen.



L'IES de Càrcer, enguany,  ha involucrat els i les alumnes en un projecte que té com a objectiu fer visible el paper de les dones que han fet història.

Hi ha molts projectes interessants que es mereixen veure la llum perquè els recolzem dins i fora de les aules. Aquest n'és un. El resultat, magnífic. Mireu-vos-el i escolteu la cançó: "Te'n podria dir mil".



Te'n podria dir mil



Un dia vaig somiar
que la història hem de canviar,
reconéixer les dones
per a viure en igualtat.

Dones silenciades
amb històries que contar
que pel fet de ser-ho
amagades han estat.

TE'N PODRIA DIR UNA,
TE'N PODRIA DIR MIL,
DONES SILENCIADES
AMB EL VENT DE L'OBLIT.

Des del principi
han tingut complicacions
i això no ha influït
en les seues grans accions.

No importa el gènere
el que importa és el que han dit,
com l'aire que respires
o en un llibre, l'argument.

TE'N PODRIA...

Hem de ser fortes
recuperar la il·lusió.
Equilibrem la balança,
ara és la dona qui s'alça.

TE'N PODRIA...

UN DIA VAIG SOMIAR
QUE LA HISTÒRIA HEM DE CANVIAR.

4 de jul. 2017

Alguns apunts per conéixer l'obra de Fuster a 'La serp blanca'



Fa uns dies es produí al Terrat de l'Octubre CCC una tertúlia per parlar de Joan Fuster amb motiu de la commemoració dels 25 anys de la seua mort. Sobre la taula hi havia alguns dels darrers llibres que s'han publicat recentment sobre l'autor.

Aquest és un bon moment per llegir assaig i conéixer més detalls sobre l'obra i la figura de Joan Fuster; és per això que us recomanem la informació que Enric Iborra escriu a La serp blanca d'algun dels llibres que s'han publicat enguany sobre aquest il·lustre suecà. A saber:



  



El propi autor ens parla del llibre en una entrevista feta durant la darrera Fira del Llibre amb motiu de la seua presentació. I Enric Iborra en fa una ressenya en la seua entrada "El País Valenciano" de Fuster, revisitat.





Així mateix, en l'entrada Fuster en el gran contexthi trobareu també un comentari al llibre publicat per Vincle Editorial: Escrits contra el silenci (A propòsit de l’obra cívica de Joan Fuster), de Toni Mollà. 

Anteriorment, en l'entrada Joan Fuster per a joves, ja ens presentà el volum antologat per Salvador Vendrell, editat per Onada en el número quatre de la seua col·lecció 'Imprescindibles'.

Una bona ocasió per visitar La serp blanca que sempre ens il·lustra sobre literatura de forma ben interessant.

29 de juny 2017

Festival de Curtmetratges de Nules - FES OH! CURT 2017

Bases i inscripcions per a FES OH! CURT





El Teatre Alcàzar de Nules (la Plana Baixa) acollirà el 29 i 30 de setembre, i 1 d’octubre de 2017, la segona edició del Festival de Curtmetratges en valencià Fes Oh! Curt!, organitzat per l'associació cultural La Corretjola, amb la col·laboració de Joves d'Acció.

El festival vol contribuir al foment de l’ús del valencià a través de l’elaboració de curtmetratges; per això, la llengua dels curtmetratges ha de ser el valencià (en qualsevol de les seues variants dialectals), o amb subtítols en aquesta llengua en el cas del “Premi al millor curtmetratge en altres llengües”.


Bases Festival FES OH! CURT 2017 - INSCRIPCIONS

27 de juny 2017

Dictat per parelles: G/J, IX/X, TG/TJ, TX/IG

Entre dues persones podreu completar el text. Alterneu la lectura i l'escriptura de cada frase com si es tractara d'un diàleg entre vosaltres dos.

Abans de començar, recordeu algunes regles:

• Normalment escrivim j davant de a, o i u i g davant de e o i. Exemples: japonés, juliol, jove, rajola, gerani, gipó... Tanmateix, hi ha paraules que no compleixen aquesta norma: jersei, jerarquia, jeroglífic, majestat...
També s'escriuen amb j noms bíblics com: Jesús, Jerusalem, Jeremies... i derivats.
• S'escriuen amb j els grups jecc i ject. Exemples: injecció, objecte, projecció, projecte...
• S'escriu x a començament de paraula, per exemple: xarop, xocolata; després de consonant, per exemple: xarxa, panxa; després de i en alguns mots, per exemple: guixada, mixeta, i després de u quan forma diftong, per exemple: rauxa, disbauxa.
• S'escriu ix després de a, e, o o u. Exemples: faixa, reixa, coix, cruiximent...
• S'escriu ig a final de mot quan alterna amb altres sons. Exemple: lleig, lletja, lletjos, lletges; roig, roja, roigs, roges...
• S'escriu tx a començament de paraula quan existeix una altra paraula homòfona. Exemple: txec (natural de Txèquia) front a xec (pagaré bancari)...
• S'escriu tx a final de mot quan el so no varia. Exemple: esquitx, esquitxar, esquitxada... Altres exemples: capritx, cartutx, despatx, empatx, escabetx, gavatx, matx, sandvitx...


DICTAT 4, alumne 1

- La que em faltava. Ara què et passa?
- ______________________________________________________________
- I jo que tinc a veure amb això? Jo no sóc metgessa!
- ______________________________________________________________
- Jo?
- ______________________________________________________________
- No entenc res! Jo només parlí amb Fina.
- ______________________________________________________________
- Només li vaig fer un comentari-
- ______________________________________________________________
- Literal: "Veges tu, el pobre de Josep està perdent els cabells a destall. Tant que han de cuidar ells la imatge!"
- ______________________________________________________________
- Així? Mal fill! Una mare no es mereix això! Si em punxen no em trauen sang!
- ______________________________________________________________
- Que bé! Per a quan? 
- ______________________________________________________________
- Això ja és demà mateix! I allà és hivern? Hauré de preparar-me jerseis i mitjons grossos i alguna coseta per llegir!

DICTAT 4, alumne 2

- ______________________________________________________________
- Res, el codi deontològic dels metges ens obliga al secret professional.
- ______________________________________________________________
Espuig ha anul·lat el tractament per la poca discreció que has tingut!
- ______________________________________________________________
- Sí, tu!
- ______________________________________________________________
- Amb la perruquera? Ah!
- ______________________________________________________________
- Quin?
- ______________________________________________________________
- Arreplega tots els teus objectes personals i deixa'ls en una bossa al menjador fins que arribe el taxi que et portarà a casa. 
- ______________________________________________________________
- No dramatitzes; tens tres mesos de jornal pagats i un viatge, justament eixe que tant desitjaves a l'Argentina.
______________________________________________________________
- Per al dia tres de maig.
______________________________________________________________

26 de juny 2017

Dictat per parelles: G/J, IX/X, TG/TJ, TX/IG

Entre dues persones podreu completar el text. Alterneu lectura i escriptura.

Abans de començar, recordeu algunes regles:

• Normalment escrivim j davant de a, o i u i g davant de e o i. Exemples: japonés, juliol, jove, rajola, gerani, gipó... Tanmateix, hi ha paraules que no compleixen aquesta norma: jersei, jerarquia, jeroglífic, majestat...
També s'escriuen amb j noms bíblics com: Jesús, Jerusalem, Jeremies... i derivats.
• S'escriuen amb j els grups jecc i ject. Exemples: injecció, objecte, projecció, projecte...
• S'escriu x a començament de paraula, per exemple: xarop, xocolata; després de consonant, per exemple: xarxa, panxa; després de i en alguns mots, per exemple: guixada, mixeta, i després de u quan forma diftong, per exemple: rauxa, disbauxa.
• S'escriu ix després de a, e, o o u. Exemples: faixa, reixa, coix, cruiximent...
• S'escriu ig a final de mot quan alterna amb altres sons. Exemple: lleig, lletja, lletjos, lletges; roig, roja, roigs, roges...
• S'escriu tx a començament de paraula quan existeix una altra paraula homòfona. Exemple: txec (natural de Txèquia) front a xec (pagaré bancari)...
• S'escriu tx a final de mot quan el so no varia. Exemple: esquitx, esquitxar, esquitxada... Altres exemples: capritx, cartutx, despatx, empatx, escabetx, gavatx, matx, sandvitx...


DICTAT 3, alumne 1


Josep Espuig era amic meu fins fa quatre dies. Ell és presentador de televisió i es pot dir que te èxit. Va aparéixer de jove en un programa d'entreteniment i, després de mig any de viatjar amunt i avall, li oferiren presentar l'oratge. Des d'aleshores, deu portar aproximadament dotze anys i escaig, s'ha fet un lloc en la graella televisiva. Fa uns dies vaig parlar amb ell per uns problemes de calvície. Ma mare, que l'adora, té el mal costum d'escoltar algunes converses telefòniques amb els meus pacients i aquella notícia la sobtà. De seguida, va demanar torn a la perruqueria. 
______________________________________________________________________

______________________________________________________________________

______________________________________________________________________

______________________________________________________________________


DICTAT 3, alumne 2


Josep exigia la discreció que jo, inexplicablement, no li vaig poder oferir. Mitja setmana més tard de la nostra conversa, tothom coneixia la notícia. Espuig, com acostumaven a dir-li els amics, em telefonà exasperat i amb queixes molt comprensibles. No em valgueren excusesaixò sí, vaig parlar amb ma mare que tornava histèrica perquè tornava xopada per la pluja i amb els cabells desfets:

- Mare, considera't acomiadada! Buscaré un ajudant més professional i discret.
- Què dius?

- Començarà la pròxima setmana!

______________________________________________________________________

______________________________________________________________________

______________________________________________________________________

______________________________________________________________________


El text es completa amb el del text del dictat 4

25 de juny 2017

Dictat per parelles: G/J, IX/X, TG/TJ, TX/IG

Entre dues persones podreu completar el text. Alterneu lectura i escriptura.

Abans de començar, recordeu algunes regles:

• Normalment escrivim j davant de a, o i u i g davant de e o i. Exemples: japonés, juliol, jove, rajola, gerani, gipó... Tanmateix, hi ha paraules que no compleixen aquesta norma: jersei, jerarquia, jeroglífic, majestat...
També s'escriuen amb j noms bíblics com: Jesús, Jerusalem, Jeremies... i derivats.
• S'escriuen amb j els grups jecc i ject. Exemples: injecció, objecte, projecció, projecte...
• S'escriu x a començament de paraula, per exemple: xarop, xocolata; després de consonant, per exemple: xarxa, panxa; després de i en alguns mots, per exemple: guixada, mixeta, i després de u quan forma diftong, per exemple: rauxa, disbauxa.
• S'escriu ix després de a, e, o o u. Exemples: faixa, reixa, coix, cruiximent...
• S'escriu ig a final de mot quan alterna amb altres sons. Exemple: lleig, lletja, lletjos, lletges; roig, roja, roigs, roges...
• S'escriu tx a començament de paraula quan existeix una altra paraula homòfona. Exemple: txec (natural de Txèquia) front a xec (pagaré bancari)...
• S'escriu tx a final de mot quan el so no varia. Exemple: esquitx, esquitxar, esquitxada... Altres exemples: capritx, cartutx, despatx, empatx, escabetx, gavatx, matx, sandvitx...


DICTAT 2, alumne 1

Al carrer Jaume I hi ha dos despatxos d'advocats i una botiga de xocolata. Hi ha tres basars xinesos i una tenda de mobles on treballa una noia txeca. Hi ha també quatre restaurants: un d'argentí, dos d'algerians i un de mexicà. La botiga de joguines fa paret amb una peixateria on, cada vesprada, tenen peix de platja ben fresc. Al mes de juliol inauguraré, a mitges amb ma germana, un negoci.

_______________________________________________________________________

_______________________________________________________________________

_______________________________________________________________________

_______________________________________________________________________


DICTAT 2, alumne 2

Com no tenia prou café, vaig anar a la botiga de la planta baixa a comprar-ne, però només tenien xicòria. Vaig fer una cafetera i, en omplir les tasses, m'esquitxí el jupetí; vaig netejar les taques amb lleixiu sense èxit perquè es quedaren de color taronja i amb un rogle blanc al voltant. Ara el que necessitava era una til·la, que tranquil·litza la gent. Aquella armilla feia joc amb la jaqueta!

_______________________________________________________________________

_______________________________________________________________________

_______________________________________________________________________

_______________________________________________________________________

24 de juny 2017

Dictat per parelles: G/J, IX/X, TG/TJ, TX/IG

Entre dues persones podreu completar el text. Alterneu lectura i escriptura.

Abans de començar, recordeu algunes regles:

• Normalment escrivim j davant de a, o i u i g davant de e o i. Exemples: japonés, juliol, jove, rajola, gerani, gipó... Tanmateix, hi ha paraules que no compleixen aquesta norma: jersei, jerarquia, jeroglífic, majestat...
També s'escriuen amb j noms bíblics com: Jesús, Jerusalem, Jeremies... i derivats.
• S'escriuen amb j els grups jecc i ject. Exemples: injecció, objecte, projecció, projecte...
• S'escriu x a començament de paraula, per exemple: xarop, xocolata; després de consonant, per exemple: xarxa, panxa; després de i en alguns mots, per exemple: guixada, mixeta, i després de u quan forma diftong, per exemple: rauxa, disbauxa.
• S'escriu ix després de a, e, o o u. Exemples: faixa, reixa, coix, cruiximent...
• S'escriu ig a final de mot quan alterna amb altres sons. Exemple: lleig, lletja, lletjos, lletges; roig, roja, roigs, roges...
• S'escriu tx a començament de paraula quan existeix una altra paraula homòfona. Exemple: txec (natural de Txèquia) front a xec (pagaré bancari)...
• S'escriu tx a final de mot quan el so no varia. Exemple: esquitx, esquitxar, esquitxada... Altres exemples: capritx, cartutx, despatx, empatx, escabetx, gavatx, matx, sandvitx...


DICTAT 1, alumne 1

1. Jesús té un despatx menut a la platja de Xàbia però vol traslladar-se al de Xeraco encara que siga més lleig.

_______________________________________________________________________

3. El jove metge ha dit a la xica que no ha de menjar gens de xocolate perquè té el fetge un poc inflamat.

_________________________________________________________________

5. Jeroni tenia la caixa forta amagada just darrere del quadre de la pintora japonesa que signava com a Júlia.

_______________________________________________________________________

7. Diu Jeremies que tragues el xampany del congelador perquè ja deu estar ben gelat.

_______________________________________________________________________

9. Jo no vull punxades; vull que el metge em recepte aquell xarop que té gust de xiclet de maduixa.

_______________________________________________________________________

11. Xavier es va girar ahir un peu i encara va un poc coix. Millor agafa tu el cotxe!

_______________________________________________________________________

13. Li vaig gastar una broma al teu gendre i el vaig esquitxar amb la mànega del jardí. Després anava tot xop.

_______________________________________________________________________



DICTAT 1, alumne 2

2. Al frigorífic hi ha xulles, companatge assortit i un bon formatge curat.

_______________________________________________________________________

4. Joana té un cotxe esportiu de color roig amb una ratlla taronja en l'aleró de darrere.

_______________________________________________________________________

6. A Josep li agrada molt el peix fregit, però el metge li ha recomanat que en menge més de blau en escabetx.

_______________________________________________________________________

8. El rei Artur ordenà l'execució de la reina Ginebra per netejar el seu honor, però Lancelot arribà just a temps d'impedir-ho.

_______________________________________________________________________

10. El ginecòleg confirmà a Àngels que, per l'ecografia, podia endevinar el sexe d'un xiquet que naixeria per maig.
_______________________________________________________________________

12. A Xixona sempre ens serveix el dinar un cambrer xinès.

_______________________________________________________________________

14. Ja t'ha avisat Agnés que l'aixeta del safareig, quan raja, esquitxa? No l'òbrigues del tot.

_______________________________________________________________________

23 de juny 2017

Dictats per parelles: les grafies dels sons /s/ i /z/

Entre dues persones podreu completar el text. Alterneu lectura i escriptura.


Abans de començar, recordeu algunes regles:

La esse sorda /s/ la representen les grafies s, ss (entre vocals), c (davant e, i) i ç (davant a, o, u; o final de síl·laba). La esse sonora /z/, la representen la s entre vocals i la z sempre.

• S'escriu s en qualsevol posició. Exemples: sol, amics, ansa, pesta...
• S'escriu s (sonora) o ss (sorda) en posició intervocàlica. Exemples: rosa, casa, cosa, oasi, posar... però cassola, massa, passar, passejar, Suïssa...
• S'escriu z en posició inicial, per exemple: zero, zona, zoològic, o després de consonant, per exemple: benzina, setze, esmorzar, pinzell, excepte en el cas dels derivats de fons, dins i transExemples: enfonsar, endinsar, transició...
• En el cas del prefix trans la no es duplica, excepte en alguns mots, com transsexual.
• S'escriu ç davant ao i u; i també a final de síl·laba. Exemples: balança, braç, convençut, caça, capaç, eriçó, feliçment...
• S'escriu c davant e o iExemples: celestial, cera, cacera, cirera, cilindre...



DICTAT 4, alumne 1

Amb aquelles pintes, Lluís anava fent riure: havia canviat les camises a ratlles per altres virolades o amb estampats de flors extravagants amb colors groguencs, rosa o verdosos. Amb cinquanta anys complits, deia que se sentia el rei de la pista de ball, un Toni Manero de discoteca dels huitanta.

tot va començar després del divorci. Des d'aleshores que li entrà la dèria de modernitzar-se i es deixà aconsellar pel sastre més coent de tota la província.

Si abans portava colors clars i discrets i no pensava en arreglar-se en excés (portava quaranta-cinc anys sense cuidar-se), de sobte va sentir la necessitat [...]

_______________________________________________________________________

_______________________________________________________________________

_______________________________________________________________________

_______________________________________________________________________


DICTAT 4, alumne 2

[...] de presumir i notar que les altres persones es fixaven en ell; pensava que lloaven la seua aparença: el cabell lluent com una espasa, sense pèls al cos gràcies a la depilació làser, i lluint modelets més propis del Carib que de la platja de la Malva-rosa.

S'havia aficionat a les colònies cares i deia que les altres aromes olien a estable. Potser es pensava que per portar productes cars ja pertanyia a la classe alta!

Una altra estridència va ser començar a lluir samarretes ajustades amb rètols fosforescents. Havia llegit en una revista que eren l'última moda i es va comprar unes quantes camisetes entallades amb què lluïa la panxa cervesera. Aquell casat discret s'havia convertit en un cromo de persona!

_______________________________________________________________________

_______________________________________________________________________

_______________________________________________________________________

_______________________________________________________________________

22 de juny 2017

Dictat per parelles: les grafies dels sons /s/ i la /z/

Entre dues persones podreu completar el text. Alterneu lectura i escriptura.


Abans de començar, recordeu algunes regles:

La esse sorda /s/ la representen les grafies s, ss (entre vocals), c (davant e, i) i ç (davant a, o, u; o final de síl·laba). La esse sonora /z/, la representen la s entre vocals i la z sempre.

• S'escriu s en qualsevol posició. Exemples: sol, amics, ansa, pesta...
• S'escriu s (sonora) o ss (sorda) en posició intervocàlica. Exemples: rosa, casa, cosa, oasi, posar... però cassola, massa, passar, passejar, Suïssa...
• S'escriu z en posició inicial, per exemple: zero, zona, zoològic, o després de consonant, per exemple: benzina, setze, esmorzar, pinzell, excepte en el cas dels derivats de fons, dins i transExemples: enfonsar, endinsar, transició...
• En el cas del prefix trans la no es duplica, excepte en alguns mots, com transsexual.
• S'escriu ç davant ao i u; i també a final de síl·laba. Exemples: balança, braç, convençut, caça, capaç, eriçó, feliçment...
• S'escriu c davant e o iExemples: celestial, cera, cacera, cirera, cilindre...





DICTAT 3, alumne 1

Aquell assassinat havia ocorregut feia onze anys a la ciutat de Saragossa. El cas s'havia arxivat per falta de proves, però els veïns del barri del Tubo continuaven parlant d'aquell crim que no s'havia resolt mai. Tres policies el van investigar durant més de quatre anys però van ser incapaços de trobar un culpable. Al principi es va pensar que el mòbil era el robatori i interrogaren diversos sospitosos, però tots acabaren presentant una bona quartada. Després sospitaren de veïns i familiars.

_______________________________________________________________________

_______________________________________________________________________

_______________________________________________________________________

_______________________________________________________________________



DICTAT 3, alumne 2

Quan l'inspector en cap estava a punt de tirar la tovallola, un nou cas, de característiques idèntiques, el va obligar a reforçar la investigació. Va assignar el cas a un altre company que tenia molta experiència amb crims passionals. En el sumari feren constar que tots s'havien esforçat en descobrir per què aquells dos hòmens, que vivien a la mateixa illa de cases, portaven camisa blava i sabates negres, havien sigut apunyalats i portaven ambdós asos de la baralla, un d'espases i l'altre d'or, als pantalons.

_______________________________________________________________________

_______________________________________________________________________

_______________________________________________________________________

_______________________________________________________________________


Ara, acabeu de llegir la història.

En l'escrit hi havia altres coincidències: les víctimes havien aparegut al carrer Desengany; les vídues cobraren uns diners gràcies a una assegurança de vida que tenien els marits; l'autòpsia, en ambdós casos, confirmà que la mort s'havia produït a les dotze de la nit d'un vint-i-cinc de desembre; les dones estaven a casa amb els fills quan es va produir el decés...

Passat el primer colp, després de rebre la notícia, les dones van ser les primeres en ser interrogades perquè, en conéixer el beneficiari de l'assegurança, se sospità d'elles. Els indicis eren evidents: mala relació i, fins i tot, alguna amenaça entre els conjugues... Però la coartada havia resultat ser massa sòlida i el cas quedà arxivat durant anys.

Anit, vint-i-cinc de desembre, al carrer Desengany, aparegué una dona apunyalada. Vestia brusa blava i sabates negres. A la bossa de mà portava dos asos de la baralla. A l'espera del que diga l'autòpsia sobre l'hora de la mort, tot fa pensar que es tracta d'un assassí en sèrie.

I, per acabar, subratlleu i classifiqueu les paraules que contenen el so de la esse.

Porten esse sorda /s/:


Porten esse sonora /z/:

21 de juny 2017

Dictats per parelles: les grafies dels sons /s/ i /z/

Entre dues persones podreu completar el text. Alterneu lectura i escriptura.


Abans de començar, recordeu algunes regles:

La esse sorda /s/ la representen les grafies s, ss (entre vocals), c (davant e, i) i ç (davant a, o, u; o final de síl·laba). La esse sonora /z/, la representen la s entre vocals i la z sempre.

• S'escriu s en qualsevol posició. Exemples: sol, amics, ansa, pesta...
• S'escriu s (sonora) o ss (sorda) en posició intervocàlica. Exemples: rosa, casa, cosa, oasi, posar... però cassola, massa, passar, passejar, Suïssa...
• S'escriu z en posició inicial, per exemple: zero, zona, zoològic, o després de consonant, per exemple: benzina, setze, esmorzar, pinzell, excepte en el cas dels derivats de fons, dins i transExemples: enfonsar, endinsar, transició...
• En el cas del prefix trans la no es duplica, excepte en alguns mots, com transsexual.
• S'escriu ç davant ao i u; i també a final de síl·laba. Exemples: balança, braç, convençut, caça, capaç, eriçó, feliçment...
• S'escriu c davant e o iExemples: celestial, cera, cacera, cirera, cilindre...




DICTAT 2, alumne 1

Portem uns quants dies sense llum a les habitacions de matrimoni i la de convidats; ens boten els ploms des de dissabte passat. Dimecres vindrà per casa un electricista per veure què passa; els ciris ja deixen massa fum i una olor intensa que molesta.

___________________________________________________________________

___________________________________________________________________

___________________________________________________________________

I, si amb això no en tinguérem prou, fa quatre dies que esperem el llanterner; marxà a per una peça, que necessitava per desembussar un lavabo que no engolia bé l'aigua, i encara no ha tornat.

___________________________________________________________________

___________________________________________________________________

___________________________________________________________________

i, si les coses continuen així, potser ens hauríem de quedar a la península.





DICTAT 2, alumne 2

___________________________________________________________________

___________________________________________________________________

___________________________________________________________________

Hem preguntat als veïns si els passava el mateix i ningú de l'edifici té problemes amb la instal·lació elèctrica; som nosaltres els únics que tenim sorpreses i ja ens fa por, fins i tot d'encendre els ciris per si es pega foc.
___________________________________________________________________

___________________________________________________________________

___________________________________________________________________

La veritat és que passen els dies i ens creixen els desordres casolans. Hui, a més, se'ns ha trencat la rentadora. Estem prou nerviosos perquè la setmana vinent hem d'anar a Eivissa a visitar la meua cosina,

___________________________________________________________________

___________________________________________________________________

20 de juny 2017

Dictats per parelles: les grafies dels sons /s/ i /z/

Entre dues persones podreu completar el text. Alterneu lectura i escriptura.


Abans de començar, recordeu algunes regles:

La esse sorda /s/ la representen les grafies s, ss (entre vocals), c (davant e, i) i ç (davant a, o, u; o final de síl·laba). La esse sonora /z/, la representen la s entre vocals i la z sempre.

• S'escriu s en qualsevol posició. Exemples: sol, amics, ansa, pesta...
• S'escriu s (sonora) o ss (sorda) en posició intervocàlica. Exemples: rosa, casa, cosa, oasi, posar... però cassola, massa, passar, passejar, Suïssa...
• S'escriu z en posició inicial, per exemple: zero, zona, zoològic, o després de consonant, per exemple: benzina, setze, esmorzar, pinzell, excepte en el cas dels derivats de fons, dins i transExemples: enfonsar, endinsar, transició...
• En el cas del prefix trans la no es duplica, excepte en alguns mots, com transsexual.
• S'escriu ç davant ao i u; i també a final de síl·laba. Exemples: balança, braç, convençut, caça, capaç, eriçó, feliçment...
• S'escriu c davant e o iExemples: celestial, cera, cacera, cirera, cilindre...





DICTAT 1, ALUMNE 1

1. A la plaça d'Alzira hi ha catorze finques de pisos i tres cases de planta baixa.

2.

3. L'Ignasi i la seua esposa pensen passar les vacances a França.

4.

5. En aquesta església es diu missa a les onze i a les dotze de migdia.

6.

7. Lluïsa va deixar la cigarreta encesa al cendrer taronja.

8.

9. La flor del cirerer és una atracció a la Vall de Gallinera. En madurar els fruits, la seua dolçor és boníssima.

10.

DICTAT 1, ALUMNE 2

1.

2. Cada dissabte fem arròs al forn en cassola de fang, encara que a mi m'agrada més l'arròs melós amb fesols i trossos d'ànec.

3.

4. És una pansa molt dolça, no poses massa sucre al pastís.

5.

6. La ceba, la carabasseta, l'encisam i l'escarola són hortalisses dolces.

7.

8. Consol i Mercè em van donar la seua adreça de València i la de Niça.

9.

10. Si has planxat les camises, deixa-les a l'armari ben posades al prestatge.




17 de juny 2017

Dictat per parelles: apòstrofs i contraccions

Entre dues persones podreu completar el text. Alterneu la lectura i l'escriptura de cada frase com si es tractara d'un diàleg entre vosaltres dos.

Abans de començar, recordeu algunes regles:

• Els articles el i la s'apostrofen davant de vocal o h. Exemples: l'amic, l'aniversari, l'home, l'hotel, l'amiga, l'illa, l'oliva, l'única...

• L'article la no s'apostrofa davant dels noms femenins començats per i o u, àtones. Exemples: la idea, la informació, la humanitat, la universitat, la història, la humitat...

• La preposició de s'apostrofa davant d'un mot començat amb vocal o h. Exemples: carrers d'Alacant, eixida d'hospital, sopar d'amics, informació d'interès, professora d'humanitats...

• Les preposicions a, de i per es contrauen amb els articles el i els. Exemples: truquen al timbre, va dins del cabàs, van al cinema, en venen pels carrers... La contracció no es produeix si la paraula següent comença per vocal o h. Exemples: va a l'hort, torna per l'avinguda, un regal per l'aniversari, estic a l'estació...

• També es contrau ca (casa de) amb el, els i en. Exemples: vaig a cal metge, vaig a cals Llopis, és de can Pastor...


DICTAT 1, alumne 1

Mira, saps qui és aquell? L'Oriol, el fill de l'antic porter del València! Sa mare és molt amiga meua, l'Elisa Raga. No la recordes? La cantant del grup Utòpiques. 
S'assembla molt a l'Èric, son pare. És clavat a d'ell en el nas i pels cabells rossos i llargs. Ara bé, els ulls són verds com els del iaio matern. A la família de l'Elisa la conec des de l'institut; però som amigues des de la universitat. Després es va casar i, des d'aleshores, deixàrem d'eixir juntes perquè el marit fitxà pel Betis quatre temporades.

_____________________________________________________________________

_____________________________________________________________________

_____________________________________________________________________

_____________________________________________________________________

DICTAT 1, alumne 2

Son pare, el tio Voro, tocava amb la banda d'ací d'Alaquàs i també amb l'orquestra de cambra del conservatori. Te'n recordes?
Sí, han tornat a València. Pel que sembla s'han comprat un pis davant de l'Estació del Nord. L'Elisa ens ha convidat a veure'l dijous al migdia. L'Èric no s'ha recuperat bé d'una lesió i estarà a l'hospital rehabilitant. Al començament estarem un poc tallades, ja ho sé, però després d'uns quants minuts parlarem pels colzes. No t'ho creuràs però estic nerviosa i tot!

_____________________________________________________________________

_____________________________________________________________________

_____________________________________________________________________

_____________________________________________________________________

16 de juny 2017

Dictat per parelles: apòstrofs i contraccions

Entre dues persones podreu completar el text. Alterneu la lectura i l'escriptura de cada frase com si es tractara d'un diàleg entre vosaltres dos.

Abans de començar, recordeu algunes regles:

• Els articles el i la s'apostrofen davant de vocal o h. Exemples: l'amic, l'aniversari, l'home, l'hotel, l'amiga, l'illa, l'oliva, l'única...

• L'article la no s'apostrofa davant dels noms femenins començats per i o u, àtones. Exemples: la idea, la informació, la humanitat, la universitat, la història, la humitat...

• La preposició de s'apostrofa davant d'un mot començat amb vocal o h. Exemples: carrers d'Alacant, eixida d'hospital, sopar d'amics, informació d'interès, professora d'humanitats...

• Les preposicions a, de i per es contrauen amb els articles el i els. Exemples: truquen al timbre, va dins del cabàs, van al cinema, en venen pels carrers... La contracció no es produeix si la paraula següent comença per vocal o h. Exemples: va a l'hort, torna per l'avinguda, un regal per l'aniversari, estic a l'estació...

• També es contrau ca (casa de) amb el, els i en. Exemples: vaig a cal metge, vaig a cals Llopis, és de can Pastor...


DICTAT 1, alumne 1

1. L'encisam que ens hem menjat és de l'hort de la iaia.
2. __________________________________________
3. Els joguets dels menuts han d'estar ben provats per evitar els accidents.
4. __________________________________________
5. L'abric de la Irene i l'anorac del germà d'Isidre són d'astracan.
6. __________________________________________
7. Torna per l'antic hospital o ves a cal metge de l'oïda.
8. __________________________________________
9. L'amic del teu germà és d'Aragó i l'esposa d'Alcoi.
10. __________________________________________

DICTAT 1, alumne 2

1. __________________________________________
2. A partir del mes d'abril ja hi ha tanta gent a la platja com si fora l'estiu.
3. __________________________________________
4. El fill d'Ernest treballa a l'escola d'adults.
5. __________________________________________
6. L'aigua de l'aixeta del safareig para amarga.
7. __________________________________________
8. has de comprar-li un regal a l'Alba pel seu aniversari.
9. __________________________________________
10. L'1 de gener, l'Antoni i l'Anna participaran a l'orquestra del Palau.

15 de juny 2017

'Una lluna d'aigua' de Txarango

ESCOLTA LA CANÇÓ DE TXARANGO I COMPLETA LA LLETRA



Artista: Txarango
Àlbum: El cor de la terra
Any de publicació: 2017

Lletra: Una lluna a l'aigua de Txarango

Vine'm a buscar, vine a robar-me l’aire.
Vine aquí, balla amb mi, balla com una lluna a l’aigua.

Busco el __________ de la terra,
de la teva ________ amb la meva,
la _______ que passa a través nostre.
Busco dins teu els ________ enfonsats dels dies.

_____________ la clau del teu regne amb les cançons.
_____________ descobrir-te amb tot el cos.
Arribar-te a la boca, ____________-te l'aire
i ___________ tots dos com una lluna a l’aigua.

No vull veure't, _____________ mirar-te.
No vull __________-te, vull sentir-te.
Vull compartir tot això que ___________.
No vull __________-te a tu: vull, amb tu, tenir el temps.

Vine'm a buscar, vine a robar-me l’aire.
Vine aquí, balla amb mi, balla com una lluna a l’aigua.

M'agrada perquè ______ rebel,
perquè balles, perquè ___________.
M'_________ els teus ulls cansats
d’haver-se _________ la nit entre llibres.

Jo vull llegir-te amb els dits.
Vull sentir-te la pell encesa.
Vine i arranca'm aquest plor del pit.
Vine a treure'm la roba de la tristesa.

No vull ___________'t, vull mirar-te.
No vull ___________-te, vull sentir-te.
Vull compartir tot això que __________.
No vull _______-te a tu: vull, amb tu, tenir el temps.

Vine'm a buscar, vine a robar-me l’aire.
Vine aquí, balla amb mi, balla com una lluna a l’aigua.

______________ Barcelona i la lluna ens mira
amb la nit __________ la ciutat.

Puja la música. La sala __________.
________ una bala a la deriva, tenim foc a la sang.
Puja la música. ___________ la vida.
____________'m a buscar.


I, si t'ha agradat i vols escoltar les altres cançons del darrer disc, El cor de la terra, del grup Txarango, ací en tens l'enllaç a Youtube.

14 de juny 2017

32 Cinema Jove

32 Cinema Jove




Dissabte 24 i diumenge 25 de juny a la Sala d'actes de l'Octubre CCC

La nova etapa de Cinema Jove vol tornar al caràcter jove del festival de totes les persones que ho formen: professionals, públic i cineastes.

El festival té lloc del 23 de juny a l'1 de juliol a diverses seus de la ciutat de València (Filmoteca, Teatre Principal, Centre del Carme, etc.) i enguany se suma també l'Octubre CCC que acollirà els dies 24 i 25 de juny la secció de Websèries.

Més informació i programació

7 de juny 2017

Anna Roig i L'Ombre De Ton Chien amb "Bigoti Vermell"



Anna Roig i L'Ombre De Ton Chien

Bigoti Vermell

Et pintaré un bigoti amb boli vermell
en aquella foto que ens vam fer a París.
Et pintaré un bigoti amb boli vermell
en aquella foto que no puc sofrir.
I a mi em pintaré cabells arrissats, ben llargs
per transformar en divertits aquells moments que no van ser-ho.

Et pintaré un bigoti amb boli vermell
en aquella foto que ens vam fer a París.
Et pintaré un bigoti amb boli vermell
en aquella foto que no puc sofrir.
Ja que no te'l puc pintar de veritat, ben llarg
per veure't un pèl divertit, tu que no ho ets ni mai vas ser-ho.

Et pintaré un bigoti amb boli vermell
en aquella foto que ens vam fer a París.
Et pintaré un bigoti amb boli vermell
en aquella foto que no puc sofrir.
I imaginaré que el viatge tampoc no va ser, tan llarg,
i imaginaré que de tan bonic fins i tot tornaria a fer-lo.

Et pintaré un bigoti amb boli vermell
en aquella foto que ens vam fer a París.
Et pintaré un bigoti amb boli vermell
en aquella foto que no puc sofrir
i et pintaré una berruga i un moc que et cau, ben llarg,
per transformar en divertit tot allò que no va ser-ho.

Per transformar en divertit allò que recordo llarg i trist,
tan llarg, tan trist...
Però que de fet... tant no va ser-ho.





Activitats

SOBRE EL LÈXIC

1. Consulta el diccionari i digues un sinònim de les següents paraules.
     vermell ___________________ bigoti ____________________
     sofrir ____________________  arrissats __________________
     un pèl ____________________ berruga ___________________

2. L'apòcope és un fenomen fonètic que consisteix en l'elisió de fonemes a final de paraula. Per exemple: insti d'institut, mates de matemàtiques, Montse per Montserrat. A la cançó, busca algun exemple més?

SOBRE EL TEMA

1. Per què la protagonista vol transformar les fotos del viatge a París?

2. Per què recorda el viatge a París com a llarg i trist?

3. Per què, al final de la cançó, diu "Però que de fet, tant no va ser-ho"?


PARLEM DE LES NOSTRES FOTOS

1. Després d'escoltar la cançó 'Bigoti vermell' d'Anna Roig i L'Ombre de ton chien, fes un llistat de coses que faries sobre una fotografia que, passat el temps, no hauries volgut fer-te mai:
      a) perquè no has eixit bé.
      b) perquè no vols recordar aquell viatge perquè vas passar mals moments.
      c) perquè has trencat amb algú dels qui ixen en la fotografia i ja no et cau bé.

2. Pensa la resposta a les següents preguntes:
     - T'agrada fer comentaris en les xarxes socials?
     - I publicar fotografies o vídeos?
     - Ets conscient d'haver cedit la propietat dels arxius que has penjat en la xarxa?

Si és així, revisa les fotografies que hi has publicat últimament i pensa quines fotografies o vídeos t'agradaria eliminar i tenir la seguretat que no podrà penjar ningú que s'haja copiat l'arxiu.
     - Saps per què algú que tinguera la foto al seu ordinador podria fer-ho de nou?

3. Quins motius et portarien a retirar de la xarxa una determinada fotografia? Fes un llistat; per exemple:      - Persones en banyador?
     - Algú està menjant, plorant?
     - No has eixit bé en la fotografia?
     - Alguna altra persona no ha eixit bé?

4. A partir del que has respost/pensat abans, creus que cal emprar algun tipus de filtres abans de penjar una foto, teua o d'altres, en les xarxes socials.

5. Amb totes les dades acumulades, a classe, podeu encetar un debat sobre el tema.

NOTA: Entrada publicada anteriorment (23 de maig de 2012); ara, revisada.

30 de maig 2017

Mireia Vives i Borja Penalba estrenen videoclip: Casablanca



Mireiea Vives i Borja Penalba estrenen videoclip amb la cançó Casablanca, el primer single del seu darrer LP: Línies en el cel elèctric (Mesdemil, 2017). Felicitats per aquest magnífic nou treball.




CASABLANCA

Vestits d'estiu i de ___________
nus al sol d'un nou matí
___________ secrets abruptes,
sucumbisc al teu __________.

Et festege el cos estès
mentre la mar ens _____________.
Tu et _____________ els ulls de cel;
jo convoque la tempesta.

Ara i ací ens ______________,
sense roba ni vergonya, a Barcelona.
Serà el destí, com digué Rick:
“El món s’______________
i tu i jo ens enamorem”.

L'agost mor d'una _____________,
setembre vol ser futur
però en esta matinada
el demà no és _____________.

Sense urgència, ni horitzons
sense _________________, ni abrics...
No ens fem ______________ dels mots,
que ja parlarà el camí.


ACTIVITATS

1. Escolta la cançó i completa els buits. Si necessites una segona audició per completar totes les paraules, fes-la i, després, comprova si has escrit bé les paraules: abraçada, afona, benvingut, colpeja, cuirasses, desvetllem, dubtes, encís, pintes, presoners, voregem.

- Ara que ja tens el text complet, busca al DNV les paraules que no entengues bé i, després, digues quin és el tema de la cançó?
- Fes un resum del contingut.

2. El títol de la cançó fa referència a una de les pel·lícules més mitificada del Hollywood de 1942, Casablanca. La pel·lícula va ser dirigida per Michael Curtiz i protagonitzada per Humphey Bogart i Ingrid Bergman. 

- Saps on para Casablanca?
- Quants Òscars va guanyar la pel·lícula?
- On es va rodar la pel·lícula?
- En quina època se situa l'argument?
- De què tracta l'argument? 
- Saps en quina obra teatral està basat el guió de la pel·lícula Casablanca?

22 de maig 2017

L'avançat és qualitat



EL NIVELL AVANÇAT 

ÉS L'ÚNIC QUE GARANTEIX 

UN ALUMNAT PLURILINGÜE


«El Decret de Plurilingüisme respecta el dret de la ciutadania d’aprendre valencià i trenca amb la discriminació»

Escola Valenciana defensa la legalitat del Decret de Plurilingüisme per quatre raons principals: en primer lloc, «la normativa es fonamenta sota criteris pedagògics i educatius, que han comptat amb el suport i la participació de la comunitat educativa, per la qual cosa, s’ha desenvolupat de forma democràtica», ha explicat Vicent Moreno. En segon lloc, «el Decret tracta de corregir les diferències entre l’alumnat que domina les dues llengües cooficials del País Valencià i els que no i, d’aquesta manera, trenca amb la discriminació i ofereix igualtat d’oportunitats, perquè tot l’alumnat té dret a finalitzar l’Educació Secundària Obligatòria amb un domini equilibrat de valencià i castellà.

20 de març 2017

Les proves PAU d'enguany

En el següent enllaç podeu trobar un model de cada prova dels exàmens PAU que es faran enguany.

Així mateix trobareu el calendari d'inscripció i les dates de les proves i hores d'exàmens del curs 2016-17; tant de juny com de juliol.

Tingueu en compte la taula de ponderacions per pujar la nota d'accés a la universitat.

13 de març 2017

La Dipu i el seu vocabulari de falles





- Què, t'atreveixes a completar-lo?

Segur que coneixes més paraules que estan relacionades amb la festa i la història de les falles: coets, petards, encenalls, estora, pintes... Mireu les peces dels vestits dels fallers per exemple, tot un món de paraules i d'història.
I, si participem moltes persones, podem completar el lèxic del món faller.

- Ens ajudes a completar el vocabulari?

Si no saps com es diu alguna paraula en valencià, deixa un comentari al blog i segur que hi ha alguna persona que et contesta i et fa una proposta.

I, si voleu anar més lluny encara,  

tinc la proposta ideal! 

Mireu el regal que ens deixa l'amiga Olga Gargallo: #fallerrades i #literfalles
Teniu la informació al blog de l'1entretants.

- Que encara no saps què és això de #fallerrades i #literfalles perquè t'ha fet peresa clicar sobre l'enllaç?

Cap problema. Allà en va un resum.

Olga Gargallo ens anima a col·laborar, mitjançant les xarxes socials (Instagram i Twitter), en la normalització de l'ús del valencià en les nostres falles. Sabem que els fallers i les falleres treballen els últims dies de la plantà molt de pressa i que, de vegades, fan errors involuntaris #fallerrades en omplir els rètols que expliquen la seua falla. Ajudem-los a millorar l'ortografia fent una foto i penjant-la a les xarxes.

A més, com ens agrada molt llegir i la literatura #literfalles. Feu publicitat d'aquelles falles que promocionen la nostra cultura literària: un personatge com Tirant o Carmesina; alguna escriptora com Isabel de Villena; algun autor com Ausiàs March o Vicent Andrés Estellés.
Segur que trobareu uns quants ninots que us els recorden i ens podeu dir en quina falla apareixen; així, si els tenim prop, els podem anar a veure.

- Què, us animeu?



La TV3, el 26/03/2007, va emetre un programa de Caçadors de paraules dedicat al vocabulari de falles. 

19 de febr. 2017

Escola Valenciana ofereix la pel·lícula Sufragistes a instituts i ajuntaments per commemorar el 'Dia de la Dona'

Sota el títol ‘Bastim la igualtat’, Escola Valenciana ha encetat la col·lecció ‘Coeduquem’, una iniciativa que recollirà produccions audiovisuals amb un marcat caràcter social per sensibilitzar la ciutadania sobre les relacions humanes en condicions d’explotació i la lluita per assolir drets i llibertats.

Escola Valenciana proposa als ajuntaments i als instituts incloure en els actes culturals de commemoració del Dia de les Dones la projecció de ‘Sufragistes’, la pel·lícula de la cineasta Sarah Gavron, a fi de rememorar la lluita de les dones per aconseguir el dret a vot en la Gran Bretanya de 1914.


Sufragistes

Sufragistes’ és una pel·lícula amb un gran interés històric. Pren com a fil conductor la feminista Maud Watts, una jove explotada en una bugaderia des que era una xiqueta. A la vespra de la Primera Guerra Mundial sorgeix el moviment sufragista anglés, motivat per les infrahumanes condicions de treball que desenvolupaven els obrers i les obreres a les fàbriques. Les dones treballadores sofrien llarguíssimes hores de treball i sovint eren explotades sexualment per part dels patrons. És en aquest context en què un grup de dones, decidides i amb consciència de classe, comença a desenvolupar protestes pacífiques. Les seues protestes eren menyspreades pel poder polític, dominat pels homes, i per la societat en general, educada amb el masclisme i, per tant, no admetia com a legítimes les reivindicacions de les dones per participar en la vida política com a part integrant de la ciutadania. L’opressió femenina era tan forta que les sufragistes van haver de fer més contundents els seus actes de lluita per la igualtat.

Escola Valenciana ofereix una guia didàctica per treballar ‘Sufragistes’ a l’aula i la importància d’aquest moment històric.
Projeccions: Serveis Audiovisuals d’Escola Valenciana (cinema@fev.org)

13 de febr. 2017

El muntatge: L'univers de Hitchcock i el de Kubrick es fusionen: The Red Drunm Getaway

A partir de la fusió d'imatges de pel·lícules d'Alfred Hitchcock i d'Stanley Kubrick es crea un microclima que recorda els millors moments d'intriga del cinema de Hitchcock. Dos personatges, interpretats pel James Stewart de La finestra indiscreta i pel Jack Nicholson d'Algú va volar sobre el niu del cucut, aconsegueixen crear una atmosfera apropiada per donar solta als personatges de les pel·lícules de Kubrick com la colla de joves de la Taronja mecànica, el xiquet de El resplendor o l'astronauta i els micos de 2001, una odissea de l'espai. Un i altre personatges ocupen els espais de les pel·lícules dirigides pels dos grans directors esmentats anteriorment.

Títol original: The Red Drum Getaway

Realitzat per: Adrien Dezalay, Emmanuel Delabaere i Simon Philippe, de l'agència Gump.





 

Podeu veure el curt també a Vimeo

http://www.cinemalesfauvettes.com/

Apunt recuperat: publicat anteriorment el 24 de febrer de 2016

6 de febr. 2017

Steps del polonés Zbigniew Rybczyński

Un muntatge magistral i original alhora, Steps (Passos, 1987), és un dels films més coneguts del director polonés Zbigniew Rybczyński. En aquest treball, un grup de turistes, acompanyats d'un guia, visiten la pel·lícula El cuirassat Potemkin de Sergei Eisenstein des de dins del mateix cel·luloide, com si es tractara d'una visita a un museu. És interessant el contrast del blanc i negre amb el color per representar els dos espais que se superposen.

 


En l'obra de Zbigniew Rybczyński hi ha un gran estudi dels efectes especials al servei de l'art. Tot i que el seu treball no va ser comprés suficientment a Europa, sí que ha obtingut el reconeixement a través de premis i amb el seu treball als Estats Units. Es tracta, generalment, d'un treball elaborat de muntatge a partir també de trucs de càmera, com la parada i la superposició d'imatges.

 


El seu cinema experimental té un caràcter alternatiu, amb una forta càrrega artística i surrealista alhora com ja es podia contemplar al curt Tango (1980) i es veu en The fourth dimension (1988).


3 de febr. 2017

Alice in Wonderland (1903)


Cinema i literatura han anat de la mà des que el setè art es va convertir en una font d'entreteniment i en la màquina de contar històries. Aquesta pel·lícula breu ja ens ho demostra.

S'estrenà el 1903 amb el titol d'Alice in Wonderland, representada per l'actriu May Clark. És la primera adaptació visual del món d'Alícia i dura un poc més de huit minuts. Es tracta d'una pel·lícula britànica muda, dirigida pels directors Cecil Hepworth i Percy Stow. En ella destaquen els efectes especials.

El British Film Institute aconseguí l'única còpia original coneguda, la restaurà i la va tenyir. Actualment ha sigut distribuïda per diversos mitjans.

Exercicis:

1. Digues quina utilització de la càmera (posició i moviments) se n'ha fet durant el rodatge.

2. Quina manipulació del temps es produeix en l'escena de la casa on Alícia trau la mà per al finestra?

3. Quins trucs de muntatge s'han efectuat per mostrar-li a l'espectador la fantasia que Lewis Carroll va descriure al seu llibre?

4. Et sembla reconéixer algun dels trucs realitzats també per Méliès?

23 de gen. 2017

El muntatge cinematogràfic

La manera de mirar el que ens envolta, el que ocorre davant nostre, no és la mateixa en el dia a dia que quan eixa mateixa realitat es reprodueix a través d'un muntatge cinematogràfic. En qualsevol pel·lícula s'intenta reconstruir una determinada realitat de manera que aporte informació i resulte atractiva i versemblant per a l'espectador. La combinació de plans que s'hi empra per reproduir-la és el que anomenem muntatge. Fixeu-vos, per exemple, en la conversa entre John Travolta i Uma Thurman (entre el segon 0:25 i el 0:45) i com Quetin Tarantino, el director, reprodueix la conversa en pantalla en sis plans diferents filmats des de posicions distintes.




Pulp fiction (1994) Quentin Tarantino

La mirada davant les persones que conversen en la realitat ens obligaria a posar-nos davant dels qui conversen i a girar el cap cap a un emissor o l'altre cada vegada que digueren una frase. Woody Allen imita conscientment aquesta manera d'observar en Marits i mullers (1992). En canvi, per reproduir la conversa anterior, Tarantino alterna els plans curts i quasi frontals de cadascun dels personatges que parlen i s'allunya del model que apliquem els humans quan presenciem en viu una conversa. 

El que heu vist és una convenció cinematogràfica, feta a través del muntatge, que apliquen la major part dels directors i que l'espectador ja accepta perquè n'està acostumat. Un exemple semblant al de Tarantino el trobem en Larry i Andy Wachowski, en Matrix (a partir del minut 1:50), on també s'alternen plans curts i quasi frontals de cadascun dels dos personatges que parlen i, en aquest cas, a més, s'hi insereixen plans generals.





Matrix (1999) Larry i Andy Wachowski

_________________________________


Més enllà d’una qüestió purament tècnica o visual, el muntatge també pot donar significat a les imatges. L’exemple més clàssic és l’anomenat efecte Kuleshov, que ve a demostrar que una mateixa imatge pot adquirir diferents significats depenent de amb quina altra la muntem. Alfred Hitchcock ens ho explica així:







El muntatge pot arribar, per tant, a variar el significat del missatge d'un pla en funció del context on es col·loca aquest dins una determinada escena com demostrà el cineasta rus Lev Kuleshov amb un experiment realitzat durant els anys vint que consistí en col·locar un mateix primer pla de la cara d'un actor, aparentment inexpressiva, en contexts diferents. Després de veure el muntatge, els espectadors indicaren que l'actor representava la gana, la tristesa o l'atracció segons que la imatge posterior fora un plat de sopa, una xiqueta morta o una dona estirada en un divà.


____________________________________


Ampliació de coneixements

Si us interessa el tema del muntatge, podeu veure complet el documental La màgia del muntatge cinematogràfic. O també podeu realitzar algun dels següents exercicis:


1. En el següent vídeo apareixen nomenats els diferents tipus de muntatge que ja va descriure Eisenstein: mètric, rítmic, harmònic, tonal i intel·lectual. Consulta la definició i busca nous exemples que indiquen que has entés la diferència que existeix entre ells.





Per exemple, el muntatge intel·lectual està basat en el sentit metafòric de plans completament diferents per expressar una idea que no té perquè tenir relació amb el dramatisme de la història. És un muntatge que presenta les imatges d'una manera difícil d'entendre per a la majoria de públic i que, a més a més, el fa conscient de la seua manipulació, al temps que trenca momentàniament el ritme de l'acció principal. Mireu-vos el següent fragment de la pel·lícula Octubre on Eisenstein ens permet associar la idea dels soldats que van al front amb la mort dels animals a l'escorxador.




2. D. W. Griffith trencà amb totes les convencions cinematogràfiques anteriors i, per exemple, en El naixement d'una nació (1915) barreja per primera vegada els plans fixes amb d'altres de dinàmics i els plans generals amb primers plans. Martín Scorsese ho explica en el següent vídeo.



El seu treball va ser reconegut pel propi Charles Chaplin i va influir en directors de la talla de Jean Renoir, Serguei Eisenstein, Víctor Fleming, Orson Welles, Alfred Hitchcock o Stanley Kubrick.

Recordem que va aportar nous elements al muntatge a partir de tres elements heurístics*: el fora de camp, el principi de simetria i l'eix vertical. Busca un exemple de cadascun d'aquests elements que transformaren la indústria cinematogràfica en l'obra d'algun dels directors que s'han nomenat anteriorment.

APUNT RECUPERAT, publicat anteriorment en tres entrades diferents els dies 12, 16 i 18 de desembre de 2014

* La capacitat dels humans de descobrir art i ciència i d'inventar o resoldre problemes per mitjà de la creativitat i el pensament lateral o pensament divergent.

16 de gen. 2017

El pla seqüència

Sara Raga ens envia la seua pràctica sobre llenguatge cinematogràfic que consistia en definir el concepte de pla seqüència i buscar exemples en el cine i en la publicitat actuals que ens il·lustraren la definició.

Aprofitem el seu apunt per a recordar-vos l'exemple que vérem a classe, el de la pel·lícula Touch of Evil (1958) d'Orson Welles. La pel·lícula arrenca amb la preparació i col·locació d'una bomba en el maleter d'un cotxe i el pla seqüència s'acaba quan s'hi produeix l'explosió. Veient les imatges us podeu fer una idea del temps de preparació que cal per sincronitzar tots els moviments que hagué de fer la càmera al llarg del plató on es filmava la seqüència i dels assajos que hagueren de fer els actors i els tècnics de càmera i il·luminació per mantenir el ritme i perquè encaixara cada moviment amb el següent canvi de direcció de la grua amb què es filmava.




Ens diu Sara: "El pla seqüència és un recurs cinematogràfic on coincideixen el temps de gravació i el de projecció. No hi ha talls, i la càmera es mou a través de l'espai fent ús de diferents angulacions i perspectives. Tot ha d'estar molt assajat abans de la filmació perquè un error suposa la repetició de tota la presa i això pot resultar molt costós. Per a il·lustrar la definició he triat tres enllaços a Youtube:

1) El primer fa referència a un moment de la pel·lícula "Kill Bill" (2003) de Quentin Tarantino. El director arrenca des de darrere de l'orquestra per a presentar-nos la sala i s'endinsa en els passadissos del local mentre fa el seguiment del personatge, que s'oculta en el servei fins que arriba la persona que li pot donar la informació buscada.



2) El segon són una suma de plans seqüència; està extret de la pel·lícula "El secreto de sus ojos" (2009) de Juan José Campanella i és molt espectacular. Fixeu-vos com el director treballa amb diferents càmeres i la grua, com veureu en el vídeo següent del Com es va fer. Comença amb l'acostament, mitjançant un zoom, a l'estadi de futbol i l'aproximació fins a una de les grades del públic, on hi ha dos dels protagonistes que busquen el culpable; el pla continua amb la localització i posterior persecució pels passadissos interiors de l'estadi i s'acaba quan el fugitiu es tira des de dalt d'un mur, es fa mal i, en la fugida, es dirigeix fins al mateix terreny de joc on cau a terra i la policia el reté.

Si vols veure'l clica ací i, després, Mira't com es va fer.



3) El tercer document és un anunci recent d'una coneguda marca de cervesa que es promociona al temps que canta les excel·lències de Catalunya. Un client d'un bar parla amb la cambrera aparentment del que diu el diari sobre el Barça; mentre, la càmera ens presenta altres clients que ixen al carrer i recorren un tros de la via pública al temps que ens parlen de paisatges, monuments i llibres fins que arriben en un altre bar on la parella que està asseguda a la porta del bar ens mostra la marca de cervesa clarament."



Aprofitem la coincidència per recomanar-vos, com es fa al blog "Valencià Garrigosa", la lectura d'un text interessant, amb característiques molt similars a les de la publicitat anterior. Si voleu, podeu clicar ací.


Apunt publicat anteriorment al blog LLIMA (La Comunidad, 9 de febrer de 2011. El País)

______________________________


Pràctiques: el pla seqüència

ACTIVITAT 1

En quin dels fragments següents reconeixes un pla seqüència? Digues on comença i on acaba.



Children of men (2006) de Alfonso Cuarón.



Classe Ibel (Senegal)



The Shining (1980) d'Stanley Kubrick



Los crímenes de Oxford (2008) d'Álex de la Iglesia.



Le gamin au vélo (2011) de Jean-Pierre Dardenne i Luc Dardenne.

Entrada publicada amb anterioritat el 20 de desembre de 2014