30 de set. 2016

'La rosa de paper' de Gemma Pasqual i Escrivà al programa d'Escola Valenciana El Mural


Al canal de YouTube he trobat aquest vídeo didàctic on escoltem un fragment del programa de ràdio El Mural d'Escola Valenciana, presentat per la periodista Amàlia Garrigós. 

El Mural ha estat testimoni directe de la trobada entre Gemma Pasqual i Escrivà autora del llibre 'La rosa de paper' de Santillana Voramar (Llegir és un bon pla) i els alumnes de l'Escola La Gavina i Escola La Masia a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània de València.



Imatges del vídeo a càrrec de El Mural.

28 de set. 2016

'Mezcaliente', una mostra de l'animació feta per ESMA

Si encara no havíeu descobert l'ESMA (Escola Superior del Oficis Artístics) no us perdeu un breu muntatge d'algunes imatges que han generat alumnes d'aquesta escola d'animació francesa per promocionar l'escola.

Però millor mireu-vos algun dels curts, que ja s'han publicat complets al seu canal de YouTube, i observeu les modificacions que va patint el disseny del logo en els diferents films. També podeu clicar en la pestanya Curt, a la dreta d'aquest mateix bloc, on trobareu diversos exemples.

L'escola assoleix tot el procés de creació i postproducció, des de la creació i la gravació de la música, passant pel disseny dels crèdits i dels personatges, la realització del guió, l'animació i el muntatge, el doblatge i la incorporació de les veus i els sons.

Hui us presentem Mezcaliente, un curt que ens recorda la tensió pròpia dels duels en les pel·lícules de vaquers. Un treball on potser els roïns no són els més malvats, ni els forts són tan forts com es creuen; un curt animat on qui aparenta intel·ligència no sol posar-la en pràctica; un guió on els estereotips femenins ens poden donar alguna sorpresa.




Data de publicació: 21 de novembre de 2015.

Sinopsi: Al mig del desert mexicà, dos desesperats vaquers cauen sota l'encant de la cambrera de la cantina i els dos pretenen seduir-la fent ús dels seus atributs i la força.

Réalitzadors/Directors: Arthur BODART, Valérian DAUNIS, Thibaut FOURNIE, Lionel LERICHE, Félix PIRRITANO, Karen SEGHETTO.

Música: Clément BELIO, Jordan SERY, Loïc TOURNIER, Ecole MAI Nancy.

So: José Vicente – Studio des aviateurs.

Film d'animació realitzat a la càtedra de formació del cinema d'animació 3D de l'escola ESMA (promoció del 2015).

© ESMA - Ecole Supérieure des Métiers Artistiques

24 de set. 2016

Presentació: 'Les marques ONGD' de Pilar Alfonso al Castell d'Alaquàs

El proper dimarts, 27 de setembre, a les 19,30 h., es presentarà al Castell d'Alaquàs el llibre de Pilar Alfonso Escuder Les marques ONGD. Del relat de la culpa al relat del consum i la redempció, publicat  dins la col·lecció Aldea Global, coeditada per quatre universitats: l'Autònoma de Barcelona, la Jaume I de Castelló, la Pompeu Fabra i la Universitat de València.



El text descriu i analitza els principals relats construïts a través dels anuncis de televisió d'algunes ONGD al llarg dels darrers vint anys. Pilar Alfonso ens fa una anàlisi exhaustiva i ens explica, en bona part, quins han estat els errors comunicatius que s'han produït amb aquesta mena de publicitat basada en la solidaritat. 

El llibre queda obert i convida a (re)pensar el tipus de discurs emprat per les ONGD i la seua utilitat.

23 de set. 2016

Si voleu riure, 'Emprenyada' i Mariua fins al diumenge 25




Ahir s'estrenà al Teatre Micalet de València l'espectacle Emprenayada, una comèdia de Rafa Ferrero on Maria Juan estableix un diàleg amb l'espectador sobre les alteracions fisiològiques, hormonals i neuronals que ocasiona l'embaràs. La principal preocupació és, presa la decisió de ser mare, com està la sanitat a l'hora de parir, com criar econòmicament la criatura o com hauria de ser la seua educació en una València tan particular pel que fa, per exemple, a la política, tema que esdevindrà aparentment tabú al llarg de la representació.

Mariua, el personatge que interpreta Maria, és com una Mafalda valenciana del segle XXI que, de la manera més natural, s'ho replanteja tot, molt histriònicament això sí, des de la ironia, la quotidianitat i el sentit de l'humor que també lluïa l'actriu en els seus monòlegs a l'estil dels del Club de la Comèdia.



Amb una forta càrrega irònica i en ocasions grollera (tan pròpia també de Xavi Castillo, l'altre crack de l'humor que estrenarà la setmana vinent), es va construint un espectacle delirant que podria durar hores perquè l'energia i la capacitat de reacció de Maria és tan gran que li permet incorporar qualsevol comentari, s'escaiga o no, amb el tema que es tracta en aquell moment a l'escenari. El tall és com un entremès o parèntesi al més pur estil del café teatre.

Si aneu, no us penedireu i acabareu rient a llàgrima viva o pixant-vos de riure; això sí, deixeu enrere beateries i pensaments anacrònics. I a ben segur que, després, us en recordeu d'algun moment de tendresa que ens regala la pròpia Mariua.

Teniu de temps només fins diumenge.

19 de set. 2016

El Teatre Micalet arranca temporada amb 2 cracs de l'humor



El Teatre Micalet enceta la nova temporada amb Emprenyada, un espectacle de Rafa Ferrero, interpretat per Maria Juan, que arriba del 22 al 25 de setembre després del seu èxit a la sala Villarroel de Barcelona aprofitant l'embaràs de l'actriu valenciana. Empre ara Maria ja no està prenyada però sí EMPRENYADA per a parlar-nos en clau de comèdia sobre els aspectes més negatius de la maternitat com ara les pors, els dubtes, la baixa laboral, la conciliació familiar, l'educació, la sanitat o els problemes de parella, així com d'altres com l'IVA cultural, l'església, la corrupció o els desnonaments. Una comèdia amb els seus punts de tendresa i reflexió per a riure!




Per a la funció de l'estrena, el 22 de setembre, Maria Juan comptarà amb la col·laboració especial de Xavi Castillo. I després de l'humor de Maria Juan amb Emprenyada arriba, del 28 de setembre fins al 2 d'octubre, la sàtira de Xavi en solitari i el seu espectacle Xavi Castillo, news!!. Un muntatge definit per l’actualitat des de la mirada crítica i satírica de Xavi Castillo qui ens explicarà sobre l'escenari les seues reflexions al voltant de les últimes notícies. Un espectacle canviant i amb gran dosi d'improvisació per tal de riure del que ens conten els diaris dia a dia. 



No us els perdeu!!


18 de set. 2016

Festa Estellés a València el dia 23 de setembre



Arribat setembre ens preparem per emplenar l'agenda amb les nombroses celebracions de la Festa Estellés que tindran lloc al llarg del País Valencià. Recordar el poeta, llegir els seus versos, escoltar les cançons és crear consciència, crear il·lusió, participar i fer gran un aspecte important de la nostra cultura: la seua literatura.

València a Estellés

Divendres 23 de setembre / València / Plaça del Pilar / 21h

Lectura de poemes. Actuació de Pau Alabajos i de la Coral Giner de la Societat Coral El Micalet. Ho presenta Pilar Almeria.

Connexió en directe amb els Sopars Estellés a Barcelona i Palma amb la col·laboració de la Federació Llull i la Institució de les Lletres Catalanes.

Més informació







17 de set. 2016

La Casa de la Dona presenta...

L’eradicació de la violència masclista ens exigeix una profunda reflexió sobre les seues causes arrelades
en la pròpia organització i estructura social. Continuem transmetent una cultura en la qual els xics són els protagonistes i les xiques són invisibles i en què l'amor romàntic segueix constituint un element central de la biografia femenina.

La Casa de la Dona de València ens convida a tres activitats formatives que es complementen entre si amb l'objectiu de contribuir a aquesta reflexió sobre les causes de la violència masclista. La proposta inclou dues xarrades-debat amb la participació de reputades expertes al voltant del currículum ocult en l'ensenyament i els processos de socialització diferenciada de xics i xiques, dos aspectes que recolzen els models de masculinitat i feminitat que perpetuen la violència masclista. El cicle es complementa amb un espectacle teatral en clau d’humor a càrrec de la companyia ‘Las XL’ per a desmuntar els mites de l'amor romàntic.



7 de set. 2016

Escola pública de qualitat i en valencià.

Que tingueu un bon curs!

Comencem un nou curs, amb canvis i il·lusions renovades. 

L'educació i la formació continuada són elements de l'aprenentatge de les persones. Aquest aprenentatge és compartit: s'aprén dels altres, de maneres diferents i en molts llocs... L'institut és un d'aquests llocs on professorat i alumnat poden compartir coneixements, intercanviar informació i seguir aprenent per créixer personalment i psíquica. És clar que l'aprenentatge no està exempt d'un cert esforç personal, però també és ben cert que l'èxit que ens reporta no és tan sols puntual, més aviat, alguns dels aprenentatges que hi fareu enguany seran duradors i, en el futur, us permetran progressar millor en el món acadèmic i laboral. 

Desitge, per tant, que aquest nou camí estiga farcit d'èxits i d'il·lusions, de treball i d'aprenentatges, de recerques i de troballes... Espere que aquest siga un any per fer tot allò que ens fa estar bé, allò que ens fa sentir millor, allò que ens fa més savis i més lliures.

Gossos



Zenit

Segur que tornaran
Com records impresos dins de la memòria
Idees preses del calaix de la consciència
Que et donaran el valor
La força immensa per reprendre el teu viatge
Allà on un dia es va quedar aturat el somni
Que construíem tots
Quan un dia vam decidir venir aquí

Demà es despertaran
Captivats pel gran misteri que és la vida
A la recerca de perfums que ens embriaguin
I potser, tindrem temps per celebrar que som aquí

Gotes que cauen del cel
Poemes d’amor sincer
Gestos i noves mirades
I lliures, per poder fer allò que ens fa estar bé

Sí, ja som aquí
Per poder seguir l’obra dels nostres pares
Per intentar fer neta i pura la mirada
I després, poder contagiar el millor als nostres fills

Gotes que cauen del cel
Poemes d’amor sincer
Gestos i noves mirades
I lliures, per poder fer allò que ens fa estar bé

(Lletra de la cançó: Viasona)

Per una escola pública de qualitat i en valencià!

Un nou curs per l'escola pública de qualitat i en valencià

Que tingueu un bon curs!

Comencem un nou curs, amb canvis i il·lusions renovades. 

L'educació i la formació continuada són elements de l'aprenentatge de les persones. Aquest aprenentatge és compartit: s'aprén dels altres, de maneres diferents i en molts llocs... L'institut és un d'aquests llocs on professorat i alumnat poden compartir coneixements, intercanviar informació i seguir aprenent per créixer personalment i psíquica. És clar que l'aprenentatge no està exempt d'un cert esforç personal, però també és ben cert que l'èxit que ens reporta no és tan sols puntual, més aviat, alguns dels aprenentatges que hi fareu enguany seran duradors i, en el futur, us permetran progressar millor en el món acadèmic i laboral. 

Desitge, per tant, que aquest nou camí estiga farcit d'èxits i d'il·lusions, de treball i d'aprenentatges, de recerques i de troballes... Espere que aquest siga un any per fer tot allò que ens fa estar bé, allò que ens fa sentir millor, allò que ens fa més savis i més lliures.

Gossos



Zenit

Segur que tornaran
Com records impresos dins de la memòria
Idees preses del calaix de la consciència
Que et donaran el valor
La força immensa per reprendre el teu viatge
Allà on un dia es va quedar aturat el somni
Que construíem tots
Quan un dia vam decidir venir aquí

Demà es despertaran
Captivats pel gran misteri que és la vida
A la recerca de perfums que ens embriaguin
I potser, tindrem temps per celebrar que som aquí

Gotes que cauen del cel
Poemes d’amor sincer
Gestos i noves mirades
I lliures, per poder fer allò que ens fa estar bé

Sí, ja som aquí
Per poder seguir l’obra dels nostres pares
Per intentar fer neta i pura la mirada
I després, poder contagiar el millor als nostres fills

Gotes que cauen del cel
Poemes d’amor sincer
Gestos i noves mirades
I lliures, per poder fer allò que ens fa estar bé

(Lletra de la cançó: Viasona)

Per una escola pública de qualitat i en valencià!

1 de set. 2016

La Bíblia, font d'inspiració de pintors: Salomé

A partir del relat del Nou Testament (Marc 6, 21-28 i Mateu 14, 6-12) ens interessem per la figura de Salomé, una jove que encarna la sensualitat en aquest passatge i la crueltat, aconsellada per la pròpia mare.

Salomé va ser una princesa idumea (actual Palestina), filla d'Herodes Filip I i Heròdies. El matrimoni es va trencar i ella es va casar amb Herodes Antipes quan el marit encara vivia, fet que anava contra la llei jueva. És per això que Joan el Baptista el va qualificar d'adúlter.

Els evangelis de Marcos i de Mateu no esmenten el nom de la jove però si es diu que era filla d'Heròdies, la dona d'Herodes, i que aquesta volia venjar-se de Joan perquè aquest rebutjava el seu matrimoni (la llei prohibeix tenir a l'esposa d'un germà) i el qualificava d'adúlter.

Sembla que Herodes no pretenia castigar Joan d'aquella manera, però la sensual Salomé va ballar en un banquet per a d'ell i els seus invitats i en acabar la dansa, Herodes li va dir que podia demanar-li el que volguera. Assessorada per sa mare, Salomé li va demanar que li regalara el cap del Baptista en una safata de plata.



La primera representació de l'escena de què tenim constància apareix en el Còdex Sinopensis (s. VI) on els convidats a la festa, asseguts a la manera de les bacanals romanes, contemplen com Salomé arreplega el seu trofeu.


 

 

- Salomé, de Lucas Cranach El Viejo (1472-1553). Museu d'Història de l'Art de Viena.
- Salomé, oli de Bernardino Luini (1485-1531). Museu del Louvre de París.
- Salomé (1630-35), de Guido Reni.
- Salomé (1607), de Caravaccio.

Posteriorment, podem contemplar la figura de Salomé representada pels pintors mentre llueix la safata amb el cap de Joan el Baptista o espera el lliurament del regal.


 


- Salomé, de Bonozzo Gozzoli (1461-1462)
- Vitrall de Saint-leu-Saint-Gilles (París)
- Vitrall de la Sainte-Chapelle (s. XIII) 

La jove, representada generalment com una adolescent bonica i sensual, apareix en diversos materials mentre executa la dansa que va captivar el seu padastre, el clímax d'un succés que canviarà el destí de Joan el Baptista.

  
  

- Salomé, de Lajos Markos (1917-1993).
- Salomé, d'Ella Ferris Pell (1875-1879).
- Salomé (1910), de Julio Borrell Pla.
- Salomé (1870), de Henry-Alexandre Georges Regnault.
- Salomé portant el cap de Joan el Baptista, de Mariano Fortuny (1871-1949).

També el teatre (Saloméd'Òscar Wilde) i l'òpera (Salomé, Richard Strauss) es van fer ressò d'aquesta lluita entre Eros i Tanatos: un fet sensual (la jove que balla la dansa dels set vels) acabarà en un fet luctuós (la capriciosa jove demanarà la mort del ser humà que havia expressat en públic la crítica a la seua progenitora). L'actriu Núria Espert va representar als escenaris espanyols el personatge amb gran èxit de públic i la RTVE va emetre una versió abreujada de l'obra. Victòria Vera també representà el personatge amb vestuari del valencià Francis Montesinos.

Al cinema, també ha estat interpretada en diverses ocasions la història de la jove Salomé i de Joan el Baptista; des de la dirigida per William Dieterle (1953) fins a la versió de Carlos Saura (2002), dins de la seua sèrie de pel·lícules dedicades a la dansa. Però, potser, la producció més recent i costosa de Salomé (2013), basada en Wilde Salomé (2011) i inspirada en l'obra d'Òscar Wilde, és la dirigida i interpretada per Al Pacino, representada per una sensual Jessica Chastain. 




__________________________________

Treball recuperat (3 de novembre del 2015).
Alumne: Josep Arnau Vila. 1r de Batxillerat Humanístic. 
Assignatura: Literatura universal.