Gene Wilder

Hui ha mort l'actor Gene Wilder, un dels còmics essencials en moltes pel·lícules dels anys setanta. L'humor que transmetia tenia un gran component absurd i les seues actuacions, de vegades, eren massa teatrals i histriòniques, però agradava al públic. Algunes pel·lícules com Els productors (1968), Selles de muntar calentes (1974),  El expreso de Chicago (1976) o No me chilles que no te veo  (1989) formen part dels seus èxits més comercials. però, segurament, serà recordat pel seu paper com a doctor en la paròdia El jove Frankenstein (1974). O pels èxits de La dona de vermell (1984) i Charlie i la fàbrica de xocolata (1971), una pel·lícula musical que el 2005 es tornaria a estrenar sota la direcció de Tim Burton.

La cançó de Willy Wonka. 

Kubo and the Two Strings (2016), de Travis Knight

Al Japó s'ha treballat molt l'animació en els darrers quaranta anys. La seua influència entre el gran públic occidental, potser, va començar a ser reconeguda amb l'èxit televisiu de Heidi (1974), una sèrie animada d'Isao Takahata i, des d'aleshores, s'han seguit veient sèries i pel·lícules creades i coproduïdes amb estudis japonesos.

Demà s'estrena una pel·lícula americana d'animació que ret culte a la cultura japonesa d'animació i a les pel·lícules Els set samurais (1954) o Yojimbo (1961) d'Akira Kurosawa, un dels directors de cine japonesos més reconeguts en el món del cinema. Es tracta de Kubo and the two strings, una pel·lícula de samurais que conta la història d'un jove joglar que enceta un viatge d'iniciació pel Japó màgic del segle XVII. Es tracta d'una producció que cuida molt els detalls de realització, disseny de personatges, tractament del color i del vestuari...

A continuació teniu tres fragments de la pel·lícula que us permetran fer-vos una idea del treball fet pels animadors sobre el fons blanc de la neu i

sobre les ombres que es generen en les tonalitats fosques del fons marí.

I, especialment, amb algunes figures que responen a la tècnica de l'origami o papiroflèxia, una tècnica basada en la construcció de figures amb paper a partir de plecs i doblets simplement.

No és d'estranyar que el vídeo de promoció de la productora destaque el treball de les diferents tècniques de xilografia, algunes fetes amb làser, per crear la textura pertinent a cadascuna de les superfícies que apareixen durant la pel·lícula: el sòl, les teles dels vestits, les cares dels personatges... Fixeu-vos en les maquetes construïdes amb tots els detalls.

Aquest estiu ha estat un bon moment per a la producció animada, amb l'estrena, a València, de pel·lícules com la francesa Le petit Prince (2015) o l'americana The Secret Life of Pets (2016). Pel que fa a Kubo i les 2 cordes màgiques, alguns crítics americans han comentat la falta de força en els diàlegs, així que esperarem a l'estrena per poder-nos fer una idea més completa i continuarem criticant, això sí, que tan bones produccions no s'estrenen en els cines valencians també en català.

Andreu Valor: "Camí de les Garlandes"

Camí de les Garlandes (Moisés Olcina / Andreu Valor)

Mercaders de fal·làcies, possessius de supèrbia,
cobdiciosos i avars, enemics de la vida,
en secret cabdellaren un grapat de mentides
sobre mi, sobre Helena, i les nostres famílies.

Finalment va arribar el decret de l’exili.
La tardor primicera esclatava dolcíssima
sobre els camps estimats, sobre l’or dels pollancres.

Vam creuar la frontera per les vinyes enceses,
sota el sol de l’octubre com un codony daurat,
com un raïm encès en l’atzur més puríssim.

Amb els ulls plens de llàgrimes vam mirar la ciutat
camí de les Garlandes, on comença el desert.
Amb els pares malalts i la mula suada
vam fer nit als afores, a la vora d’un pou.

Trenta anys farà per ara que almoina us demane
pels camins oblidats que no porten enlloc,
malvivint de records com les velles bagasses.

Poema: Vicent Valls
Música: Andreu Valor

De l'àlbum Co(i)nspiracions (2015)

Al setembre, una nova festa Estellés

L'amic Josep Lozano ens envia, com ja va sent costum, la seua Lletra de Convit per incentivar la festa dedicada als nostres poetes i, en especial, a Vicent Andrés Estellés.

L'escrit diu així:

Lletra de Convit de 2016 

per a celebrar la VII Festa Estellés

Alginet, 24 de juliol de 2016

Estimats amics i amigues:

Una vegada més -aquesta és la setena, ja que va començar el 2010- us animem a organitzar i celebrar enguany la Festa Estellés, dedicada al nostre gran poeta, i que sol tindre lloc a partir del 4 de setembre, data de la naixença d'aquell home de Burjassot que feia magnífics versos.

La celebració, amb l'esforç de tots els qui hi participen, va consolidant-se i prenent el caràcter que desitjàvem des del seu inici: convertir-la en una tradició cultural i festiva, com també en un referent de tot l'àmbit de la nostra llengua: el País Valencià, Catalunya, les Illes Balears, la Franja de Ponent i l'Alguer.

Segons les nostres dades, i esperem no deixar-nos-en cap, l'any 2015 la Festa va celebrar-se en 70 llocs diferents:

ALAQUÀS, ALBALAT DE LA RIBERA, L'ALCÚDIA, ALDAIA, ALGINET, ALMUSSAFES, ALZIRA (Setmana Estellés), ANTELLA, BARCELONA (Espai Valencià), LA BARRACA, BENIMACLET, BENIFAIRO DE LA VALLDIGNA, BENIFAIÓ, BENIDORM, BENIGÀNIM, BENIMODO, BENISSA, BRUSSEL•LES, BURJASSOT, CALLOSA D'EN SARRIÀ, CAMPREDÓ, CARCAIXENT, CARLET, CASTALLA, CASTELLAR-L'OLIVERAL, CATARROJA, CORBERA, DÉNIA, ELX, GANDIA, GARRIGA, FOIOS, LLOMBAI, MASSALFASSAR, MISLATA, MORELLA, MURO, OLIVA, ONTINYENT, MUSEROS, MONTSERRAT, PAIPORTA, PEDREGUER, PEGO, PICANYA, PICASSENT, LA POBLA DE FARNALS, POBLA DEL DUC, PUÇOL, QUART DE POBLET, REAL DE GANDIA, RIBA-ROJA DE TÚRIA, RIOLA, ROCAFORT, SAGUNT, SANTIAGO DE XILE, SANT JOAN D'ALACANT, SILLA, SIMAT DE LA VALLDIGNA, TARRAGONA (Ruta Estellés), TAVERNES BLANQUES, TAVERNES DE LA VALLDIGNA, TORRENT, TWITTER FESTA ESTELLÉS, VALÈNCIA (la València d'Estellés, visita guiada), VALÈNCIA (València a Estellés), VALÈNCIA (Setmana Estellés), XÀBIA (Riurau Arnauda), XIRIVELLA i XIXONA.

També voldríem repetir-vos el suggeriment que ja us vam fer en anys passats, per tal de donar més diversitat a l’acte: durant la primera part, hom podria llegir poemes d’altres poetes, preferiblement de poetes en la nostra llengua, i la segona, dedicar-la a l'obra de Vicent Andrés Estellés.

Us demanem, alhora, que ens envieu amb l'antelació que siga possible les dates de celebració dels actes –si pot ser, amb el cartell, si n'hi ha– i, una vegada celebrada la Festa, algunes imatges del sopar (tot, en format jpg) i fins i tot unes ratlles de comentari-valoració.

Publicarem tot allò que ens arribe al blog Festa Estellés:

http://festaestelles.blogspot.com.es

Afectuosament,

Josep Lozano i Àlan Greus

Un temps de recerca, un lloc de silenci

La Biblioteca Nacional brinda un espai de silenci on els estudiosos poden realitzar investigacions i treballs de recerca també durant les vacances. Potser les vacances siguen un bon moment per visitar el Museu i per escorcollar manuscrits i llibres, especialment si són estudiosos que no viuen a Madrid. Però l'estiu és un temps on els horaris del centre són més restringits i ens podem trobar sorpreses amb el tancament d'alguna de les sales. 

Si us animeu a anar durant l'agost, per tant, que tingueu sort i tot no siga silenci!