Gom d'ESMA

Títol original: GOM

Sinopsi: Al circ ACME, Gom, un xiquet de goma, és ignorat per la resta de companys del circ; només Zephyra el comprén. Diferents accidents fan que, finalment, puga intervenir més activament en alguns números… Però aconseguirà el reconeixement del públic i, per tant, de la resta de companys del circ per poder continuar actuant?

Realitzadors/Directors: Anthony Delliste, Tristan Evin, Maxime Guillemin, Florent Razafimandimby, Alexis Vallauri

Música: Isaac Chia

So: José Vicente – Studio des aviateurs

Curt de l'Escola Superior d'Oficis Artístics (ESMA) realitzat a la Càtedra de Formació del Cinema en 3D. Es tracta del projecte de fi de carrera d'alguns dels alumnes de la promoció de 2011.

© ESMA - Ecole Supérieure des Métiers Artistiques




ACTIVITATS

1. Per què, al principi,  Gom és rebutjat per alguns dels seus companys?

2. Qui pensa, des del començament, que mereix una oportunitat?

3. Quins accidents passen durant les actuacions que permeten Gom aconseguir un  lloc en un dels números del circ?

4. Qui li reconeix el seu mèrit al final del curt?

5. Quin missatge es transmet?

6. Escriu l'argument.

AUTOPISTA LITERÀRIA (V 2015 solució)

AUTOPISTA LITERÀRIA

DEPARTAMENT DE VALENCIÀ

SOLUCIÓ

Autora: Josepa A. Guardiola Chorro (Nom literari: Pepa Guardiola)

Obres: Una llar en el món  i La casta de Banya Trencada

 

 

LES PISTES

AL V 2015 1

AL V 2015 2

AL V 2015 3

AL V 2015 4

FONS i IMATGES

- Viquipèdia

- AELC

- Bromera

- Porrot d'Honor de les Lletres Valencianes

AUTOPISTA LITERÀRIA (V 2006, 2007 i 2012)

      Amb motiu de la celebració del Dia del Llibre i de la Diada de Sant Jordi, en anys anteriors us hem proposat el joc de l'AUTOPISTA LITERÀRIA. Enguany, recuperem tres autopistes d'anys anteriors. El joc consisteix a descobrir l'obra i el nom de grans autors de la literatura catalana del segle XX. 

      Entre els autors de les tres autopistes seleccionades, hi ha una persona que és assagista, una altra que és novel·lista i la tercera que és poeta i dramaturg. Els dos homes celebraven l'onomàstica, si la celebraven, el dia 24 de juny; la dona, potser, el 16 de juliol. Una és nascuda prop de València; l'altra, a Palma; i la tercera, a Barcelona.

     Si voleu jugar, disposeu de quatre pistes per a cadascun dels autors; les dues primeres us ajudaran a descobrir el nom del personatge i les dues últimes a descartar obres, d'entre les quals només una serà la resposta adequada.

     Les pistes es van publicar en entrades del blog anteriors. Cada dia, a les huit i mitja del matí, es publicà una de les pistes i el dia 23 d'abril es feu pública la solució de l'autopista literària pertinent. 

      A continuació us deixem els enllaços a cada pista i a la corresponent solució.

2006

AL V 2006 1

AL V 2006 2

AL V 2006 3

AL V 2006 4

AL V 2006 SOLUCIÓ

2007

AL V 2007 1

AL V 2007 2

AL V 2007 3

AL V 2007 4

AL V 2007 SOLUCIÓ

2012

AL V 2012 1

AL V 2012 2

AL V 2012 3

AL V 2012 4

AL V 2012 SOLUCIÓ

Fotografia amb la imatge de l'autora i les caricatures dels dos autors

Caricatures obra de Carles Alfaro i de Xavier Boronat. La fotografia, de la pàgina de l'AELC.

Dia del llibre

Foto: Turismo de Cantabria

AUTOPISTA LITERÀRIA (V 2015 4)

  

AUTOPISTA LITERÀRIA

DEPARTAMENT DE VALENCIÀ

QUARTA PISTA

A la biblioteca del centre trobareu exemplars dels llibres que estem buscant, dos concretament. 

Alguns companys i companyes, a hores d'ara, ja els han llegits i reconeixeran de seguida les portades que us deixem de pista. Si voleu conéixer el seu argument, les contraportades us ajudaran.

 

 

MÉS PISTES

AL V 2015 1

AL V 2015 2

AL V 2015 3

AL V 2015 SOLUCIÓ

AUTOPISTA LITERÀRIA (V 2015 3)

  

AUTOPISTA LITERÀRIA

DEPARTAMENT DE VALENCIÀ

TERCERA PISTA

Tot i que, part de la seua obra gira al voltant de la literatura infantil i juvenil, també ha publicat per a adults El desordre de les dones i La memòria de les ones on ens demostra el seu interés feminista i reivindicatiu del paper de les dones en diferents moments de història.

 

Però no són estos els títols que busquem.

MÉS PISTES

AL V 2015 1

AL V 2015 2

AL V 2015 4

AL V 2015 SOLUCIÓ

Domonic de Juan Cruz

Títol: Domonic

Director: Juan Cruz

Actors: Terele Pávez i Jose Coronado

Durada: 11' 39''

Making off

L'avatar

Tràiler

Campanya publicitat Gas Natural Fenosa



ACTIVITATS

1. Què és Domonic?

2. Existeix realment?

3. Quina alteració es produeix en el sistema per acabar atacant l'amo de la casa?

4. Creus que l'amo de la casa està mort al final del curt?

5. Quina imatge havia triat com avatar de Domonic?

6. Què no suportava la mare del protagonista?

7. Escriu un final alternatiu en què el personatge sobrevisca a la tragèdia i es venge del seu avatar.

8. Què opines sobre aquest maridatge entre el cinema i la publicitat? A qui creus que beneficia més? Per què?

AUTOPISTA LITERÀRIA (V 2015 2)

  

AUTOPISTA LITERÀRIA

DEPARTAMENT DE VALENCIÀ

SEGONA PISTA

Membre d'honor de l'Associació Riuraus Vius, l'objectiu de la qual és conservar unes edificacions típiques del patrimoni arquitectònic valencià a la Marina Alta. L'autora ha demostrat la seua estima per la recuperació i conservació dels edificis també a través de la literatura: Contes de riurau, Contes populars de la Mariana Alta.

Riurau d'Arnauda a Xàbia

MÉS PISTES

AL V 2015 1

AL V 2015 3

AL V 2015 4

AL V 2015 SOLUCIÓ

Burn After Reading (2008) de Joel i Ethan Coen

Guió: Joel i Ethan Coen

Novel·la: "Burn Before Reading: Presidents, CIA Directors, and Secret Intelligence" d'Stansfield Turner

Música: Carter Burwell

Fotografia: Emmanuel Lubezki

Repartiment: George Clooney, Frances McDormand, Brad Pitt, John Malkovich, Tilda Swinton, Richard Jenkins, Elizabeth Marvel, David Rasche, J.K. Simmons, Olek Krupa, Michael Countryman, Kevin Sussman, J.R. Horne, Hamilton Clancy, Armand Schultz, Pun Bandhu

Productora: Working Title Films

Gènere: Comèdia. Crim. Comèdia negra

Sinopsi: Ozzie Cox (John Malkovich) és un agent de la CIA que es disposa a escriure les seues memòries en un CD quan és apartat del seu treball. La seua dona (Tilda Swinton) li'l roba i se'l deixa oblidat al gimnàs, on se'l trobarà un dels empleats. Quan el disquet cau en mans d'altres treballadors del gimnàs (Brad Pitt i Frances McDormand) comença una trepidant cadena de malentesos. Les poques llums i l'ambició desesperada dels dos treballadors dels gimnàs els fan pensar que tenen un tresor a les mans i que poden traure diners fent xantatge a Cox. Quan Cox desestima el pagament, acudeixen a l'ambaixada russa i, aleshores, entra la CIA en joc. L'assumpte es complicarà quan Pitt es trobarà amb l'amant (George Clooney) de la dona de Cox.

Crítica: Estrenada en castellà amb el títol Quemar después de leer, estem davant d'una comèdia poc afortunada dels germans Joel i Ethan Coen que, des del títol, ja fa referència al costum de no deixar pistes ni rastre en els missatges que rep un agent secret. La pel·lícula posà al servei dels actors i actrius del repartiment (Clooney, McDormand, Pitt, Malkovich i Swinton) un lluïment que no ha contribuït suficientment a l'èxit d'aquesta estrambòtica comèdia d'agents secrets i principiants de xantatgistes.

Els protagonistes, un grup de persones fracassades en el terreny personal, sexual i professional, pensen més en la seua aparença física, la potència sexual i l'èxit que en la felicitat; tots ells constitueixen un grup de fracassats que, prescindint de l'ètica més comuna i de moral, són capaços d'entrar en un joc de xantatges, intercanvi de parelles i enganys que els porta, fins i tot, a posar en perill la pròpia vida.

El més interessant del film és, potser, l'actuació dels protagonistes (especialment John Malkovich i Richard Jenkins) i uns quants gags basats en l'humor negre i en la paròdia de les pel·lícules d'agents secrets. 

La crítica d'alguns mitjans de comunicació ha posat de relleu el treball desigual dels directors amb dos guions que es portaren a la pantalla un darrere de l'altre i que tingueren en les mans quasi al mateix temps: aquest i el de No és país para viejos (amb Javier Bardem de protagonista), que aconseguí múltiples premis el 2007. El ben cert és que els germans Coen van endarrerir la pel·lícula i avançaren No es país para viejos per problemes d'agenda amb els actors que apareixen en Quemar después de leer.  Al respecte, és curiós que, tot i aconseguir reunir en la pantalla a Pitt i a Clooney, l'única escena que tenen junts pot estar filmada amb trampa i resolta des del muntatge. Si teniu dubtes, repasseu-la; es tracta de la de la mort del personatge que fa Brad Pitt.

En resum, un treball de pur entretenimnet amb resultats desiguals. 

AUTOPISTA LITERÀRIA (V 2015 1)

 AUTOPISTA LITERÀRIA

DEPARTAMENT DE VALENCIÀ

PRIMERA PISTA

Nascuda a Xàbia, la nostra escriptora ha exercit de mestra durant 39 anys; ha publicat material didàctic per a l'ensenyament del valencià i ha rebut el guardó de Porrot d'Honor de les Lletres Valencianes de Silla. 

Dona emprenedora i eixerida, ha pres part activa en el moviment feminista i contra la violència de gènere des de La Xarxa de Dones de la Marina Alta. 

MÉS PISTES

AL V 2015 2

AL V 2015 3

AL V 2015 4

AL V 2015 SOLUCIÓ

Felice Varini à la Villette de París

En un apunt anterior us parlàvem del treball de Felice Varini (Locarno -Suïssa- 1952) basat en les formes geomètriques simples (la recta i el cercle) per decorar espais interiors i exteriors de l'àmbit social o privat. El seu treball és reconegut des de la Càtedra d'Art Contemporani de La Villette que l'ha convidat a realitzar una sèrie de creacions in situ a l'Entrada Principal i al Pavelló Paul Delouvrier.

L'exposició de Varini estarà oberta des del 15 d'abril fins al 13 de setembre sota el títol "La Villette en suites" i és una ocasió per als qui ja esteu pensant en el viatge de fi de curs. Ja sabeu que aquest pintor va decidir abandonar el llenç en favor dels espais reals i que és la perspectiva la que ens permet contemplar plenament les dimensions artístiques de la seua obra.

Blade Runner (1982) de Ridley Scott

Fitxa tècnica

Any: 1982.
Director: Ridley Scott.
Guió: Hampton Fancher i David Peoples.
Actors: Harrison Ford (Deckard), Rudger Hauer (Roy), Sean Young (Rachael), Daryl Hannah (Pris), Edward J. Olmos (Gaff), Joe Turkel (Dr. Eldon Tyrel), Joanna Cassidy (Zhora)

Futur imperfecte

Blade Runner és encara una pel·lícula de plena actualitat. Quan  es va estrenar va ser un fracàs de taquilla, però a hores d'ara s’ha convertit en una pel·lícula de culte, de referència obligada en el gènere de la ciència-ficció. La trama principal de la pel·lícula tracta de l’encàrrec que es fa a un policia especialitzat, un Blade Runner (interpretat per Harrison Ford), perquè elimine sis replicants perseguits per la llei i que s’amaguen sota una aparença humana al planeta Terra.

La pel·lícula està basada en l'obra Somien els androides amb ovelles elèctriques? (Do Androids Dream of Electric Sheep?), una novel·la de Philip K. Dick que tracta temes com la identitat personal i la realitat. El nom de Blade Runner prové del conte The bladerunner d'Alan E. Nourse que va fer seu William S. Burroughs només llegir-lo.

Són cinc o sis els replicants?

De les paraules de Ridley Scott en una entrevista al Channel 4 britànic amb motiu de l'estrena del Director’s cut de Blade Runner (1992) podem deduir que Deckard "És un replicant", el sisè, un dels enigmes que ens planteja l'argument i que ha portat de cap a més d'un cinèfil buscant-ne les pistes al llarg de la pel·lícula des que Harrison Ford li digué, a Ridley Scott, que no li agradava la idea: "Crec que el públic ha de tenir com a mínim una persona a la pantalla que els assegure, ja siga a través de les emocions o del diàleg, que això és un ésser humà real." No obstant això, la novel·la que va inspirar la pel·lícula acabava amb Deckard acusat de ser un replicant en una comissaria i Hampton Fancher, un dels guionistes de la pel·lícula, va escriure un primer esborrany de guió en què Deckard, després d’enfrontar-se amb Batty, torna a sa casa i es posa a tocar el piano. En aquell moment, Deckard sent una estirada al palmell de la mà, el mateix que havia sentit Batty moments abans.

El treball dels decorats, efectes especials i música

Syd Mead i Douglas Trumbull s'encarregaren de dissenyar els efectes especials creats per a Blade Runner. Tots dos crearen una societat futura que sembla molt creïble.

Mead, un dissenyador de la Ford i la Phillips, va canviar de treball per a convertir-se en un artista futurista, il·lustrador i dissenyador conceptual. Mead participà també en pel·lícules com Alien, Star Trek: la pel·lícula, Johnny Mnemonic i Missió a Mart. Per a Blade Runner, el seu treball va consistir a dissenyar els vehicles "spinner" de la policia, la màquina Voight-Kampff per detectar replicants, els edificis sòrdids i l'apartament de Deckard.

Trumbull s'encarregà de supervisar els efectes especials, com havia fet a 2001: una odissea de l’espai i Encontres en la tercera fase.

El compositor grec Evangelos Papathanassiou (Vangelis) es va encarregar de fer la banda sonora, una partitura que, gràcies a la modernitat del sintetitzador i a la profunditat del new age, va encaixar perfectament amb el sentiment de la pel·lícula i amb el seu poder evocatiu, els detalls que havien seduït més el músic en veure les imatges per primera vegada.

La versió del director (1992)

Amb l'estrena de Blade Runner: the director’s cut, Ridley Scott ens presentà una versió diferent de l'estrenada el 1982 perquè la productora li havia fet exigències en la versió final que no havien agradat al director. Les diferències bàsiques entre les dues versions van ser que en aquesta última Scott va eliminar la veu en off del narrador i va canviar el final feliç.

Scott havia ideat inicialment la pel·lícula sense narrador, però en una projecció privada abans de l'estrena el públic no va entendre la pel·lícula i, a partir de llavors, la productora va imposar la veu en off per ajudar l'espectador a identificar-se amb el personatge de Harrison Ford.

El final feliç de la versió del 1982 no agradà al director; ell preferia que la pel·lícula s’acabara amb Deckard i Rachael entrant a l’ascensor, però l’estudi va decidir que el final havia de ser més feliç i ambigu, de manera que optaren per l'escena de la fotografia aèria. En la versió del 1992, Scott va donar pistes per descobrir la identitat replicant de Deckard amb l’unicorn d’origami (amb el qual Gaff demostra a Deckard que li pot llegir els somnis i que sap que és un replicant).

La versió de Ridley Scott també incorpora escenes noves com quan Deckard s’espera al bar de pasta: s’hi va afegir una escena amb diàleg per cobrir l'antiga veu en off. A més, es van afegir 12 segons a l’escena de l’unicorn, quan Deckard està tocant el piano i s’adorm.

La pel·lícula de Ridley Scott va estar influïda per la novel·la 1984 d'Orwell i per la pel·lícula Metropolis de Fritz Lang. Però les seues imatges han influït en altres films com: la trilogia de Batman, la mateixa Matrix, Robocop o, fins i tot, Regreso al futuro 2, en què els automòbils del futur tenen molt a veure amb els spinners de Blade Runner.

Per ampliar la informació sobrem la pel·lícula podeu escoltar el debat del programa Que grande es el cine, després d'emetre la versió de la pel·lícula estrenada el 1982. A continuació us deixem els enllaços pertinents:

https://www.youtube.com/watch?v=ofQ4R-17HHA
https://www.youtube.com/watch?v=YjRREvXSN1I
https://www.youtube.com/watch?v=nIBvsJZsbmM
https://www.youtube.com/watch?v=C34KcKfIobc
https://www.youtube.com/watch?v=2nV_ChhBIgI

ACTIVITATS

1. Què és un replicant? Com es poden distingir dels humans? Per què les autoritats volen retirar-los?

2. Li agrada a Deckard el seu treball? Per què torna al treball si ja estava retirat?

3. Explica per què Roy Batty mata el seu creador i no mata Deckard.

4. Explica la relació que mantenen Deckard i Rachel des que es coneixen fins que acaba la pel·lícula.

5. A quantes dones mata Deckard? Qui destrueix els replicants hòmens?

6. En quin subgènere classificaries aquesta pel·lícula de ciència ficció: el policíac, el de terror...?

7. On apareix la publicitat en la ciutat?

8. Què et sembla l'ambientació, la visió de Los Ángeles, que es mostra? Raona si és important en el transcurs de la pel·lícula.

9. Quin significat té l'ull que apareix al començament de la pel·lícula? Creus que té alguna relació amb el Gran Hermano de la novel·la 1984 de George Orwell?

10. Explica com és la societat que apareix en la pel·lícula.

11. Per què està tan present la nit en la pel·lícula? Recordes algun moment de la pel·lícula en què siga de dia?

12. Mira't el curt següent curt on apareix l'univers Blade Runner al 2049 i doneu una opinió personal raonada.

Apunt recuperat: publicat anteriorment el 17 d'abril de 2011

Del 16 al 19 d'abril: Saló del còmic de Barcelona

El 33 Saló Internacional del Còmic de Barcelona tindrà lloc en dues seus: al Palau 2 i a la Plaça Univers de la Fira Barcelona Montjuïc. L'accés es realitzarà per Avinguda Reina María Cristina.

Horaris:
Dijous 16 d'abril: de 10:00 a 20:00 h.
Divendres 17 d'abril: de 10:00 a 21:00 h.
Dissabte 18 d'abril: de 10:00 a 21:00 h.
Diumenge 19 d'abril: de 10:00 a 20:00 h.

Més informació del Saló a:
- Viquipèdia
- RTVE
- El país
- www.ficomic.com

Pulp Fiction (1994) de Quentin Tarantino

Fitxa tècnica

Títol original: Pulp Fiction 

Director: Quentin Tarantino

Guió: Quentin Tarantino i Roger Avary

Fotografia: Andrzej Sekula

Repartiment: John Travolta, Samuel L. Jackson, Uma Thurman, Bruce Willis, Harvey Keitel, Eric Stoltz, Tim Roth, Maria de Medeiros, Amanda Plummer, Ving Rhames, Rosanna Arquette, Christopher Walken, Quentin Tarantino, Peter Greene, Phil LaMarr, Paul Calderon, Burr Steers, Frank Whaley, Steve Buscemi

Sinopsi: Jules i Vincent són dos assassins a sou amb pocs gambals que treballen per a Marsellus Wallace. Vincent vigila Mia, la dona de Marsellus, i Jules li recomana prudència perquè és molt perillós sobrepassar-se amb la núvia del cap. Quan arriba l'hora de treballar, tots dos han de posar-se mans a l'obra per recuperar un misteriós maletí.

Curiositats: 21 cosas que (probablemente) no sabias de Pulp fiction i 9 curiosidades. 

Premis (1994):
- Oscars: 7 nominacions i Millor guió original.
- Globus d'Or: 6 nominacions i Millor guió.
- Festival de Cannes: Palma d'Or i Millor pel·lícula.
- BAFTA: 9 nominacions, premi al Millor actor secundari per a Samuel L. Jackson i Millor guió.
- Premis Cèsar: Nominada a la Millor pel·lícula estrangera.
- Premios David di Donatello: 3 nominacions i premis Millor film i Millor actor estranger per a Travolta.
- National Board of Review: Millor pel·lícula (ex-aequo).
- Cercle de Crítics de Nova York: 5 nominacions i premis al Millor director i al Millor guió.
- Associació de Crítics de Los Angeles: Millor pel·lícula, Millor director, Millor actor i Millor guió.

Preguntes

1. La música és un element important en les pel·lícules de Tarantino. En aquesta hi ha una escena que s'ha fet famosa pel ball, el twist dels protagonistes amb què el director fa un homenatge a un altre ball de pel·lícula, el del film de Fellini 8 e mezzo. Mira't l'escena de nou i digues quin significat aporta a la caracterització dels personatges.

2. L'ordre cronològic de la pel·lícula està totalment alterat. Què aconsegueix el director amb aquesta ordenació?

3. Quin seria l'ordre cronològic natural?

4. Pensa quins avantatges i quins inconvenients tindria eixa organització.

5. La violència és un dels punts bàsics del film. Com la presenta el director (amb imatges implícites o explícites, amb ironia i cert humor negre, molt cruament, amb un cert distanciament...)?
Comenta algun episodi on passe això i explica per què.

6. Els diàlegs de la pel·lícula són un dels elements fonamentals de la trama; en recordes algun que t'haja impactat pel contingut.

7. Molts directors acostumen a fer un paper breu en la seua pròpia pel·lícula o apareixen un instant (el que se sol dir un 'cameo'). Tarantino és un dels que acostuma a aparéixer en les seues pel·lícules. Quin personatge fa en aquesta ocasió?

8. Tarantino acostuma a copiar elements tècnics d'altres pel·lícules; algú ha parlat d'una certa estètica del reciclatge: paròdies, homenatges, frases famoses... Mira't el vídeo enllaçat i comenta els que apareixen a Pulp fiction.

9. Què et recorda sobre Pulp fiction la següent escena protagonitzada per Marilyn Monroe?

10. Encara que Tarantino no és l'inventor del pla del maleter del cotxe, ell és qui més l'ha popularitzat: Reservoir Dogs, Jackie Brown, From Dusk Till Dawn, Kill Bill i Inglourious Basterds. A més, en Death Proof fa el mateix pla des del motor, sota el capó davanter.
El pla consisteix en posar la càmera de manera que semble estar mirant cap a fora. Encara que el pla pot ser produït col·locant-la dins del maleter, les dimensions d'una càmera convencional i de l'operador que la controla fa això difícil. El pla és usualment "suposat" tenint un departament d'art encarregat de crear un compartiment especial simulant un maleter. Explica l'argument anterior i posterior a l'aparició d'aquest pla en Pulp Fiction.

11. En l'escena final Vincent, amb un menyspreu brutal pels perdedors, retrau a Jules que vulga ser un “vagabund”. Quin tipus de societat projecta la pel·lícula?

12. Opinió personal raonada.

En memòria, Eduardo Galeano i Günter Grass

Les enciclopèdies hauran d'afegir dades en la lletra G. Avui estem de dol per dos de les veus literàries més importants dels darrers temps: Eduardo Galeano i Günter Grass.

Tots dos, com l'Ovidi fa uns anys, van decidir 'fer vacances', unes vacances que començaren ahir. Hui, per tant, els qui estimàvem la seua obra hem despertat un poc més orfes en creació i reflexió sobre el present. La premsa de tot el món en porta la necrològica, les darreres entrevistes, articles i biografies sobre aquests dos grans escriptors. Potser, ara és un bon moment per recuperar o conéixer el que van escriure i valorar la seua producció literària, intensa, compromesa i reflexiva.

Jaume Barberà, director i presentador del programa "Singulars" de TV3, va entrevistar Eduardo Galeano el 2011; crec que val la pena tornar a escoltar la seua paraula, recordar una part del seu pensament.

De Galeano us recomane la imprescindible: Las venas abiertas de América Latina (1971) i El libro de los abrazos (1993).

_____________________________________________

Del Premi Nobel Grass no podem oblidar El timbal de llauna (1959) del qual trobareu una versió cinematogràfica (1979), també molt interessant; i obres com Tot pelant la ceba (2007), la seua polèmica autobiografia.

A Clockwork Orange (1971) d'Stanley Kubrick

Fitxa tècnica

Títol original: A Clockwork Orange (La taronja mecànica)

Direcció: Stanley Kubrick

Novel·la: Anthony Burgess

Curiositats: La naranja mecánica


Preguntes de comprensió

1. Caracteritza el protagonista i els seus companys abans de la detenció. Per què creus que després actuen com ho fan? Quin ha sigut el detonant que ha provocat eixa reacció?

2. Qui dels presents en la demostració del tractament es mostra contrari? Per què?

3. Explica què li passa a Alex amb Beethoven.

4. Argumenta a favor o en contra del tractament de la violència que apareix en la pel·lícula.

 

5. Creus que la frase: "Quan un home no pot triar, deixa de ser home" s'ajusta al plantejament d'alguna escena de La taronja mecànica? Justifica la resposta.

6. L'escena de la rehabilitació posa en dubte el paper les institucions davant l'individu. Fins a quin punt han tingut, A. Burgess i S. Kubrick, en compte la frase de Rousseau: "L'home és bo per naturalesa i la societat és qui el corromp"?

7. Al llarg de la pel·lícula, els actes del protagonista el converteixen més en víctima o en verduc? Posa exemples que justifiquen la teua resposta.

8.  Què faries tu per a intentar acabar amb la violència o disminuir els seus efectes?

9. Quin simbolisme té l'uniforme i les màscares dels joves que assalten la casa dels gats? Els quadres i les escultures que apareixen en l'escena aporten la informació que hui en dia alguns directors substituirien per la sang i els primers plans?

10. Comenta l'estètica de la pel·lícula: vestuari dels personatges, decoració dels ambients, paisatge urbà (els molls del riu o edificis com la tenda de discos o el bar, les cases assaltades...), música?

11. Què en penses del final? Saps que la novel·la té un final feliç? Proposa un final alternatiu.

12. Opinió personal raonada.

Amplia informació: el documental sobre la pel·lícula.

Ara toca volar, la rumba de Naraina

Els qui seguiu el blog sabeu que m'agrada presentar música molt variada perquè els gustos dels alumnes són molt diversos també. El curs 2007-2008 un grup d'alumnes em preguntaren si hi havia rumba en català; ho deien per allò del Peret i "la rumba catalana"; aleshores vaig descobrir aquest grup que mantenia l'alegria pròpia d'aquest estil festiu i d'entreteniment. A hores d'ara, en tornar al web dels Naraina, llisc que, després del disc del 2014, han plegat com a grup.

Alguns dels 5 músics lleidatans que integraven la formació, després d'onze anys de concerts i edició de discos, ara segueixen els seus camins musicals en l'Orquestra rumbera. Les seues composicions, sovint alegres i animades, barrejaven la rumba, el funky, el reggae i el drum’n’bass.

Com he dit abans, el 2008 us anunciàvem en el blog LLIMA (La Comunidad, El país) l'aparició del seu disc "Naraina, nano" on barrejaven rumba amb rock, tot substituint la base llatina clàssica per les bases de drum & bass en alguns dels onze temes que formaven el disc. Uns temes que reflectien les lluites socials i personals de l'entorn quotidià, anant dels sentiments més íntims a les reivindicacions més punyents.

En aquella ocasió us els presentàvem amb la cançó més moguda del disc "Rumba de les rondes".

La rumba de les rondes

La ronda de dalt,

la ronda del mig,

la ronda del litoral. 

Si és que a Barcelona

hi ha moltes rondes.

Si és que a Barcelona

hi ha moltes rotondes.

I enmig de tantes jungles d’asfalt

no saps si veus micos o veus persones

i enmig de tanta cacatua

et pots trobar algun llangardaix.

I en aquesta ciutat

hi ha alguna platja nudista.

I en aquesta ciutat

Hi ha algun xoriço i també molts turistes.

Capital Del disseny,

capital de la moda,

però resulta difícil

per omplir la cassola.

Monuments del Gaudí

grafitis guapos de qui sap qui.

La ronda de dalt,

la ronda del mig,

la ronda del litoral.

I hi ha alguns que el que volen

pisos més cars i boniques botigues.

I hi ha alguns que el que volen

menjar caviar en compte de llentilles.

Diuen que el lloguer ié

s'ha de pujar més ié

Hi ha qui diu que el que passa

és que tenen miques amb l'ajuntament

Si es que tenen un bisnes amb l'ajuntament.

I hi ha alguns que el que volem

no és petroli que és pa amb oli.

I hi ha alguns que el que volem

Barcelona menys “pija”,

Catalunya menys “pija”.

Totes les rondes i tots els camins

que el futur és mestís

Que “la oveja no és de donde nace.

que la oveja es de donde pace”.

Qui ens va parir?

Visca la mare que ens va parir.

Que el futur és mestís.

Nai nonaino naino...

Hui, hem preferit recuperar el tema que dóna nom al disc del 2014: Ara tocar volar. Un treball que inclou dotze cançons com: "El primer estiuet", "Vudú", "Et vull seguir", "El modest cavaller" o "La tremolor de la claror". Unes cançons que, si quedeu amb els amics per fer festa, segur que us animen més d'un moment.

CINEMA SOCIAL: La memoria rebelde de Julio Diamante

Projecció: La memoria rebelde

Director: Julio Diamante

Sobre la pel·lícula

Sobre el cicle: Cinema social

Data: Dimarts, 14 d'abril.

Lloc: Seu de CCOO del PV (Pl. Nàpols i Sicília de València)

Hora: 18,00 h.

Tema de debat posterior: 'Sobre els valors republicans'

Ponent: Ignacio Blanco i Evaristo Soto.

The passager (2006) de Chris Jones

Durant més de sis anys, Chris Jones va elaborar i produir, tot solet, el curt "The passager" amb què guanyà el festival australià Melbourne Animation Festival.

Mireu-vos el curt i contesteu les preguntes de comprensió següents:

1. Saps quin llibre llegeix el personatge?
2. Per què creus que va llegint pel carrer?
3 Què el fa pujar a l'autobús: l'oratge o els lladrucs del gos?
4. Qui més hi ha a l’autobús?
5. Què trau de la motxilla el protagonista? Què fa?
6. Què passa cada vegada que es posa en marxa la cinta d'àudio?
7. Creus que la transformació del segon passatger és real o producte de la suggestió del lector?
8 Amb què es defensa el protagonista?
9 Com aconsegueix el director augmentar la tensió de l’espectador?
10. Indica de major a menor els elements que influeixen en l'augment de la tensió del personatge: la velocitat del bus, llamps i trons (efectes atmosfèrics), la música, la solitud, el que està llegint, la tranquil·litat aparent de l'altre passatger?
11. Qui creus que és el passatger al que es refereix el títol?

________________________________________

Ara llegeix i rectifica l'escrit següent que intenta contar-nos l'argument d'una forma un tant complicada i incorrecta. Cal dir que es tracta de la traducció que ha fet google de la sinopsi que apareix a la pàgina original.

"Sinistres signes estan per totes partes i una rata de biblioteca, en pantalons curts, sabatilles i una motxilla, camina per una vorera de la lectura. Una pàgina d'un periòdic li pega colps a la cara, està núvol i comença a ploure, un gos lladra feroçment. Puja amb un autobús i seu d'esquenes a la finestra, es posa els auriculars i segueix llegint, veient un peix de colors dins l'aigua dins d'una bossa de plàstic lligada per un extrem. El peix demostra que no hi ha corrent, sobretot quan el lector es converteix en el seu reproductor de casset. Segons com augmenta la velocitat del bus per una altra banda buit a través de la pluja, que el nostre cuc, armat tan sols amb el seu paraigua, sobreviure?"

________________________________________

- Després d'aquesta experiència, com de fiables et pareixen els traductors electrònics?

- Què t'ha costat més de corregir? Per què?

- No obstant això, creus que el traductor et pot ser útil?

Per acabar, busca en internet imatges d’Alien, una de les fonts que han inspirat l'autor. Comprova la semblança d’algunes imatges i explica com d’efectiu és l’ús del so per donar veracitat al clima del curt.

________________________________________

Publicat anteriorment en LLIMA (La Comunidad, El país) el 4 de març 2011.

«Anirem a veure els avis» de Joan Solà

Publicat en el Suplement de Cultura del diari AVUI, el dijous 1 d'abril de 2010

«Anirem a veure els avis»

Quan diem que avui anirem a veure els avis volem dir l'avi i l'àvia. I quan a l'escola ens diuen -o ens deien- que els pares han de recollir els nens a partir de les cinc, volen dir el pare o la mare (o algú altre) i el nen o la nena o els nens o les nenes. Si un decret, una llei o un anunci esmenta una plaça de professor d'anglès o de conductor d'autobús, vol dir de professor o professora, de conductor o conductora. El català té paraules masculines o femenines però no en té per designar l’un o l'altre sexe indiferentment, i per a aquesta funció indistinta recorre al masculí, i el context aclareix el possible equívoc en la immensa majoria de casos. En aquest segon cas diem que el gènere masculí és el gènere no marcat. En canvi, el femení només es refereix al sexe femení i és el gènere marcat o singularitzat.

Claríssim, fins aquí. Però les coses humanes no són només filologia (gènere, gramàtica, lògica): són també recursos per singularitzar o dissimular o anul·lar. Anys enrere, quan anàveu a demanar qualsevol cosa a l'administració, omplíeu uns fulls preimpresos que feien generalment així: «El Sr. --- / Nascut a --- / Domiciliat a ---». Les dones, furtivament, com qui tem alguna cosa (aleshores no se sabia mai…), hi afegien una a (Sra., nascuda...); fins que van començar a reivindicar la seva visibilitat en els papers, com en la vida pública en general. I aleshores els preimpresos simplement van dir (i mireu si era fàcil!) «Nom i cognoms --- / lloc de naixement --- / Domicili ---». Només que aquesta solució no es podia aplicar amb la mateixa facilitat a tot arreu on calia. (En una novel·la, en un diari, els problemes són mínims o inexistents.) Per exemple, no era aplicable en un escrit que parlés de el responsable d'un nen o en un anunci de concurs per a una plaça de professor d'anglès o en una llei que es referís en general a els tinents d'alcalde o en el rètol del despatx d'una senyora que exercia la funció de «cònsol». Aleshores hi va haver partidaris (o potser més sovint partidàries) de «solucionar» d'una manera o altra tots els casos de presumpta ocultació de les dones. I va començar una guerra entre aquestes persones i les que veien que el riu s'havia desbordat i que tots plegats ens havíem enfangat.

En efecte, per a molts casos es proposava de substituir el masculí per una paraula genèrica o per un col·lectiu: la persona responsable (en lloc de el responsable), el professorat (en lloc de els professors). Però la persona responsable es confonia amb el contrari de la persona irresponsable, i no podíem pas dir que convocàvem dues places de professorat. D'altra banda, si no volíem dir cònsol, masculí, hauríem de dir consolessa o bé cònsola: però el primer femení sonava una mica a jocs florals barats (com poetessa) i el segon es confonia amb el moble; igual que una crítica d'art confon la persona amb el fet o la funció. De vegades la tibantor augmentava i certs col·lectius exigien redactats impossibles com ara (en uns estatuts) «Set membres seran professores funcionàries doctores o professors funcionaris doctors i les o els elegiran les companyes o companys de la facultat». L'autoritat, ofuscada com tothom, tirava pel camí aleshores més «polític» d'afavorir la visibilitat. I la guerra ha continuat, sorda o desfermada. Fa quinze dies el departament de Lingüística General de la Universitat va convocar un col·loqui sobre la qüestió. S'hi van inscriure gairebé tres-cents professionals preocupats pel tema, que és lingüístic però també social, com han vist. S'hi va dir més o menys el que hem resumit i es va nomenar una comissió perquè, amb l'experiència acumulada per tothom, facin propostes pràctiques assumibles, racionals. Els desitjo molta sort.

Joan Solà

Text publicat anteriorment al blog Llima (La Comunidad, El país) el 19 d’abril de 2010.

Some Like It Hot (1959) de Billy Wilder

Títol original: Some Like It Hot (Con faldas y a lo loco o Ningú no és perfecte)

  

Any: 1959

País: Estats Units

Productora: United Artists / Ashton Productions / The Mirisch Corporation

Director: Billy Wilder

Guió: Billy Wilder, I.A.L. Diamond (Historia: Robert Thoeren, Michael Logan

Música: Adolph Deutsch

Fotografia: Charles Lang (B&W)

Repartiment: Marilyn Monroe, Tony Curtis, Jack Lemmon, George Raft, Pat O'Brien, Joe E. Brown

Gènere: Comèdia

Premis: El 1959 obtingué 6 nominacions als Òscar i obtingué el premi al millor vestuari. De les 3 nominacions als Globus d'Or, obtingué el premi a la millor pel·lícula.

Sinopsi: Durant l'època de la Llei Seca (1920-1933), dos músics de Chicago, Joe i Jerry, es veuen obligats a fugir perquè han estat testimonis d'un assassinat i els mafiosos els persegueixen amb la intenció de desfer-se d'ells. Per eixir del pas i poder escapar es contracten en una orquestra de senyoretes fent-se passar per dones. En arribar a Florida els apareixeran nous problemes perquè els mafiosos s'hostatgen en el mateix hotel on ells havien d'actuar i perquè tots dos s'enamoraran de Sugar Kane (Monroe). Joe/Josephine (Curtis) pretén conquistar la cantant del grup fingint que és un gran magnat; Jerry/Daphne (Lemmon) haurà de superar un altre entrebanc, un milionari s'enamorarà de Daphne i vol casar-se amb ell.

Preguntes de comprensió



1.- Per què els protagonistes s'han de disfressar de dones?

2.- Pel començament de la pel·lícula, a quin gènere l'hagueres associat?

3.- Com es presenta la violència en la pel·lícula?

4.- Quins efectes còmics empra el director en l'escena de l'andana quan Joe i Jerry descobreixen Sugar?

5.- Els espectadors, sabem més, menys o el mateix que els protagonistes?

6.- Què en destacaries sobre la caracterització dels personatges en l'escena del tren?

7. Quina imatge transmet el director de l'orquestra de senyoretes?

8. Quins embolics han de superar Joe i Jerry per mantenir l'engany sobre la seua doble personalitat?

9. Comenta l'escena final del film. Recorda que és de 1959. Què deixa a entendre la pel·lícula sobre les relacions de parella?

10.- Opinió personal raonada.