Entre els retalls de la premsa del darrer estiu, mentre feia neteja de paper, m'he trobat una notícia un tant curiosa. El retall era del diari Ara, de 22 d'agost, i parlava de la inauguració d'un nou parc d'atraccions al sud-est d'Anglaterra, Dismaland.
El titular de la notícia incloïa el concepte 'sinistre'; potser va ser aquest adjectiu el que em va cridar l'atenció i les ganes de retallar el text. O, més bé, el fet que el parc en qüestió estigués atribuït a un dels grafiters més famosos que, fins i tot, ha aconseguit transportar la seua obra de l'espai més públic més obert, el carrer, a l'espai quasi privat: museus, publicitat ONGs. Es tractava de Banksy.
El fet és que em vaig encuriosir fins a l'extrem de buscar les fotografies del parc en qüestió, tot pensant en com de 'sinistre' seria; i, com havia fet en altres ocasions, també pensí l'interés que podria tenir la notícia per als meus alumnes de Valencià, llengua i imatge. Per un moment (la tranquil·litat de les vacances?), havia oblidat que la LOMCE ens havia tret enguany la possibilitat de seguir ensenyant la lectura de la imatge des de l'àrea de Comunicació audiovisual i Valencià.
En aterrar a València, vaig caure del cavall i em passà pel cap com d'en-sinistra-dora podia ser la llei en ocasions. Abandoní aquell fragment de diari en la safata dels possibles texts que un dia acabarien al fem en fer neteja; no obstant això, hui no me n'he pogut desfer del tot del retall i he volgut deixar constància que existia un projecte per a una activitat de classe, com existia l'assignatura en el Batxillerat impartida des dels departaments de valencià.
No sé si el grau de 'sinistralitat' que ha deixat la desaparició de la matèria en qüestió serà major o menor que el que mostra aquest transgressor artista. Al parc, Banksy en deixa una irònica mostra quan, per exemple, mostra la mort de la Ventafocs en un accident de trànsit assetjada per periodistes al més pur estil Lady Di,
o com és assetjada una turista per les gavines a imitació de la pel·lícula Els ocells d'Alfred Hitchcock.
El parc és obra de 47 artistes plàstics i l'estètica ens recorda una mena d'Eurodisney decadent i ruïnós on la ironia i l'humor negre estan ben presents.
Desitge que la negativa mostrada amb els seus vots pels partits polítics de l'oposició el dia de la seua votació a les Corts espanyoles i les declaracions posteriors amb la intenció de derogar-la només governaren, ens permeta corregir aquest error. Confie que, en educació, no acabarem fent només humor negre amb aquest tema i que els alumnes d'ESO i Batxillerat tornaran a poder analitzar el text i el tractament de la imatge amb el rigor i el temps necessari per reconéixer la importància de la seua anàlisi; només així queden al descobert, per exemple, actituds sexistes, racistes o discriminants que ens podem trobar a la televisió, al cinema, a la publicitat, als videojocs...
Corregim els errors, millorem l'educació publica perquè els nostres joves siguen més crítics i intel·ligents!
Una reflexió encertadíssima, wue compartesc totalment. L'estudi de l'audiovisual no pot desaparéixer del currículum, en un món amb predomini de la imatge. D'altra banda, Dusmaland és una troballa que, potser en un futur, descobriré en un viatge. Gràcies. Com sempre.
ResponEliminaGràcies Q. El ben cert és que el currículum de LOMCE inclou dos assignatures al Batxillerat 'Cultura audiovisual' i 'Imagen y sonido', el que ocorre és que ens deixa al professorat de valencià en una situació òrfena perquè les assigna a d'altres departaments.
ResponElimina