30 de des. 2015

Festa de la Infantesa i cavalcada de les 3 Magues

Enguany, la Societat Coral el Micalet ha recuperat la Festa de la Infantesa, festa del solstici d'hivern que es va celebrar a València el gener de 1937.

Amb motiu d'aquesta celebració, s'han imprès un conte i una unitat lúdica i didàctica que fan al·lusió a la 1a. Festa de la Infantesa i unes xapes commemoratives. A més, al llarg del mes de desembre, s’han fet activitats de reciclatge i papiroflèxia per als grups escolars que han visitat l’exposició “L’amor als infants”, que romandrà oberta fins al dia 7 de gener, on es poden contemplar les fotografies d'aquella primera setmana de 1937, un conjunt de joguines antigues i unes figures, de Juanito Maraca, que aprofiten el plàstic que deixem al fem oblidat i ell utilitza com a material artístic.

Ahir, 28 de desembre, es va celebrar un concert matinal al Teatre Micalet on intervingueren els Xiquets Cantors Divisi i la Coral el Raconet del Micalet. Cada grup interpretà tres de les cançons traduïdes per Octavi Monsonís i amb arranjaments musicals de Ferran Aleixandre i J. Vicente de Sousa. Per acabar la seua actuació, els dos grups junts interpretaren la setena de les cançons amb arranjaments musicals de Gabriel Benavides. Es tractava de set poemes que s'havien donat a conéixer durant els actes celebrats el 1937. Per completar la celebració també va estar present la veu dels nostres poetes: Manel Alonso, Isabel Garcia Canet, Francesc Mompó, Vicent Penya i Lluís Roda recitaren un poema dedicat a la infantesa i Víctor Benavides llegí el de Marc Granell i el de Lluïsa March que no pogueren assistir a l'acte. Tal com s'ha fet amb els poemes del segle XX, està previst que els set poemes actuals siguen musicats per a la celebració de l’any vinent. L'acompanyament musical de la lectura dels poemes també va córrer a càrrec del Grup de Cambra Marxant.

La cloenda de la Setmana tindrà lloc el dia 3 de gener amb la cavalcada les Tres Magues de Gener; una cavalcada laica que vol ser un complement a les festes d’hivern.

Les tres magues, Llibertat, Igualtat i Fraternitat, representen tres principis bàsics i una manera diferent de veure el món. Com l'ànima de la Setmana, Cristina Escrivà, apunta: llibertat per poder expressar lliurement i críticament totes les idees, igualtat de tots davant la llei i la Societat, per damunt de races, creences i sexe i fraternitat per compartir, amb tots aquells que ens necessiten, totes les meravelles del nostre món.

___________________________

Posteriorment a la publicació de l'apunt, trobe que hi ha algunes notícies que hauríeu de conéixer també per desfer totes les malediccions que s'han dit d'una activitat que pretén aconseguir més festa (per a les persones que ens visiten i viuen a València; feta des de la pluralitat i la participació ciutadana) i més cultura a partir de la difusió d'idees i conceptes universals com la igualtat, la solidaritat i la fraternitat. Informeu-vos sempre i no us deixeu manipular per ningú; i menys encara pels qui busquen la incultura i  no atenen a la diversitat de criteris, gustos i pensament. 

Notícia sobre la cavalcada de les 3 Magues a Levante-EMV

El vídeo del missatge de les Magues

Articles:






29 de des. 2015

Un missatge de Pepa Guardiola

Hi ha detalls que hom espera abans que acabe l'any i, per això, es fan més entranyables.

Hi ha amigues que són fidels a la cita de Cap d'Any i es prenen el seu temps perquè el missatge siga artístic, ajustat al moment i ric en paraules i sentiments...

Pepa Guardiola és una persona compromesa com a dona amb la societat, compromesa com a persona amb el seu temps, compromesa amb l'educació i la nostra cultura... A més, Pepa Guardiola és una d'eixes amigues de les quals tot l'any estem pendents del diu o publica perquè ens permet gaudir amb allò que fa. En passar Nadal, és una de les persones que et sorprenen amb un detall que té forma d'enllaç electrònic; sempre extraordinari.

Ací teniu la seua felicitació. Com de costum, m'agrada compartir-la amb vosaltres, les persones que ja li heu llegit alguna de les novel·les i sabeu algunes coses de l'autora. Ara, amb el vídeo, descobrireu, a més, detalls de la persona (les fotos són molt personals i el text també).




20 de des. 2015

'A Nadal, un pas de pardal'

Amb aquest refrany fem referència al fenomen que podem observar al respecte dels minuts de sol que el dia guanya a la nit durant el solstici d’hivern (a partir del 21 de desembre). Nadal és època de celebracions, de betlem i arbres il·luminats, de vacances escolars; per això hem volgut reunir ací també les paraules que ens són més pròpies respecte a la festa.

La influència del castellà en el nom de les festes que s’aproximen és tanta com la de la tradició anglosaxona que ens ha portat al Santa Claus o al Pare Noel. Amb aquest apunt només pretenem refrescar una memòria que encara està viva en els vostres pares i que, alguns de vosaltres, ja intenteu, inconscientment, canviar per traduccions literals dels noms castellans. Anem per faena!

Les festes comencen normalment, per als escolars i els professors, el dia del sorteig de la grossa de Nadal, una manera com altra que milers de persones puguem sentir-nos tan contents com els afortunats de la loteria.

La nit del 24 de desembre celebrem la nit de Nadal i el dia 25, el dia de Nadal. Aquest últim és un dia familiar per als xiquets i xiquetes valencians, que solen visitar els parents, perquè els donen les estrenes que, després, podran gastar en qualsevol fira o en la compra de llepolies.

En alguns llocs se celebra el segon dia de Nadal o festivitat de Sant Esteve i, dos dies més tard, el 28, el dia dels Innocents. Aquesta és una celebració catòlica que recorda la persecució del rei Herodes i la matança de milers de xiquets; l'església en difongué, com tants d'altres, aquest martiri en que, segons el Nou Testament, patiren els infants; però el seny o trellat popular li pegà la volta i convertí el dia en una jornada de bromes i diversió. Els mitjans de comunicació solen incorporar una notícia trampa amb la qual ens gasten la broma als "innocents" lectors, radiooients o teleespectadors; els xiquets prefereixen retallar figures en el paper del diari i penjar-les en l'esquena d'algun amic o familiar.

El mateix que heu pogut observar que passava per nomenar les celebracions del Nadal es torna a repetir per tancar l'any. La nit de Cap d'Any permet a les famílies o grups d'amics reunir-se a sopar per celebrar l'arribada del nou any i desitjar-se felicitat i èxits. Aprofitem les campanades per menjar-nos el raïm de Cap d'Any (12 granets, segons la tradició, un per cada campanada que tanca l’any). La nit dóna pas al dia de Cap d’Any. Tothom descansa, si pot, fins migdia perquè la vetlla ha estat més llarga que de costum.

Els més menuts esperen la Cavalcada que se celebra la nit de Reis. És costum que al matí del dia de Reis els xiquets i xiquetes s'alcen per veure els joguets que els han portat. Segons resa la tradició uns patges imperials o els tres Reis d'Orient, uns mags (Melcior, Gaspar i Baltasar) que, com podem llegir també al Nou Testament, van anar a ofrenar regals a Jesucrist quan estava al portal de Betlem.

Com haureu observat, hem escrit amb majúscula la inicial de tots els substantius i adjectius que formen part de les festivitats cíviques, religioses o polítiques i també la inicial dels noms propis referits als personatges del cicle nadalenc.

Com el que ve després ja ho coneixeu i ja no esteu en edat de jugar amb joguets, ho deixem córrer. Però no deixeu massa lluny els llibres; són dates per celebrar i també per repassar.



EXERCICI

Aprofita les vacances i escriu postals de Nadal en valencià per als companys i amics. Les pots enviar pel correu electrònic mitjançant les xarxes socials. També pots deixar-les un comentari en aquest mateix apunt.

Apunt publicat anteriorment al blog LLIMA (La Comunidad, 21 de desembre de 2009. El país)

______________________________________


______________________________________


Bon Nadal i Feliç 2016!


Il·luminació de la plaça de l'Ajuntament, Nadal 2015-2016. Foto: Fernando Bustamente. Levante-EMV

19 de des. 2015

Un Nadal de cultura en valencià

!
!
!
!
Hi ha una
finestra grandiosa
que, diuen, està oberta
al món; és font de creació,
fruit de la nostra literatura,
escenari i veu d’un teatre,
la pantalla d'un cinema
la pàgina d'un llibre:
el plaer, el somni
i la il·lusió.
!
!
!
És
el portal
de les festes,
de les bones vibracions,
de generar els grans canvis.
Són  bons  sentiments  pel  triomf  i  d'emocions  elevades,
la saviesa que ens  apropa  al  coneixement  del món,
l'alegria que ens convida a despertar sense son
i ens empenta, dia a dia, a navegar sense por
amb lladregots o pirates, reis i governants
millors, contra els vents que ens són contraris
ací i en un altre món on la gent fuig de la guerra.
Cal sobrevolar els somnis daurats de l'ingenu Peter Pan,
del Robinson enginyós, de l'heroi Robin Hood, de la Campaneta
màgica, de la trista Colometa
per assolir els guanys
d'un país que és un
poc més nostre,
d'un país que
 ja anem
fent!
*!*
`!´
´!`
`!´
´!`
!

18 de des. 2015

Poesia que es fa cançó per tot 2016

Poesia que es fa cançó és el que ens deixà l'Ovidi, del que enguany es compliren vint anys de la mort, o del que encara fan, entre molts d'altres, Lluís Llach, Joan Manuel Serrat, Raimon o Sílvia Pérez Cruz perquè entenguem millor la veu dels poetes. Per sort, la seua generositat ens permet poar en la xarxa algun dels seus exemples que manifesten la riquesa que hi circula.

Poesia que es fa cançó és també el treball de persones entregades per l'escola pública i perquè cresca el coneixement, perquè tot semble més fàcil i accessible, perquè recuperem la memòria necessària. Són moltes les persones que ho fan cada dia i que podeu trobar, per exemple, en l'estima que Anna Gascon ha posat en les unitats (cliqueu Octubre CCC si voleu conéixer-les) que ens acosten un bocí de la realitat del cantautor d'Alcoi.

Poesia que es fa cançó és la festa i l'harmonia que es fa en dinar amb els amics o la família, en manifestar els desitjos de pau, en la transparència política, en la lluita de cada dia, en el plaer del descans...

Per això i per més vull desitjar-vos que gaudiu de les festes que arriben i continueu fent el camí de millorar com a persones, de ser més cultes i d'aprendre cada dia a estimar un poc millor.

Per acomiadar l'any vull compartir amb vosaltres la paraula d'alguns poetes i la veu dels cantants que ens la retornen: el plaer del ritme i la melodia. És el que, enguany, m'han portat tres magues extraordinàries que em presentà la meua amiga Cristina Escrivà i que la gent del Micalet ha tret al carrer com fa molts anys van fer amb la primera 'Festa de la infantesa', allà pel 1937.


Cançó de suburbi


M'estimo l'horta escanyolida
que de la fàbrica es ressent,
i em plau voltar la meva vida
d'aquest paisatge indiferent.

I em plau l'estona virolada:
gent d'amanida i berenar.
Una donzella espitregada
i una cançó que fa plorar.

I l'home humil que a l'aire ensenya
un front valent i un ull esclau,
i va amb la gorra i l'espardenya
i el farcellet i el vestit blau.

Aquí jo veig que el món se m'obre
fred i terrible com la mort.
I és tan mesquina i és tan pobra
la campaneta del meu cor!

Dels llagoters fuig la corrua
i en el meu rostre no hi ha vel
i em puc mirar l'ànima nua
sense cap mica de recel.

Estimo l'horta desolada;
el presseguer ensopit que es mor,
i l'arengada platejada,
porró de sang, tomàquet d'or.

Jo vaig seguint la vostra dèria,
homes estranys de bones dents,
que tornareu a la misèria
una miqueta més contents!

Durin els mals, durin les penes,
llàgrima, rosa, perla i bes.
Duri aquest cor i aquestes venes,
duri aquest ull que no veu res.

Vestit encès que el goig estripa,
dansa per mi! Home lleial,
vine, fumem la nostra pipa
damunt de l'herba virginal.

Digue'm les vives meravelles
del teu treball, del teu turment.
Sota el concert de les estrelles,
anem fumant tranquil·lament.





He mirat aquesta terra

Quan la llum pujada des del fons del mar
a llevant comença just a tremolar,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Quan per la muntanya que tanca el ponent
el falcó s'enduia la claror del cel,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Mentre bleixa l'aire malalt de la nit
i boques de fosca fressen als camins,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Quan la pluja porta l'olor de la pols
de les fulles aspres del llunyans alocs,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Quan el vent es parla en la solitud
dels meus morts que riuen d'estar sempre junts,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Mentre m'envelleixo en el llarg esforç
de passar la rella damunt els records,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Quan l'estiu ajaça per tot l'adormit
camp l'ample silenci que estenen els grills,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Mentre comprenien savis dits de cec
com l'hivern despulla la son dels sarments,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Quan la desbocada força dels cavalls
de l'aiguat de sobte baixa pels rials,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.






Covava l'ou de la morta blanca


Covava l'ou de la mort blanca
sota l'aixella, arran de pit
i cegament alletava
l'ombra de l'ala de la nit.
No ploris per mi mare a punta d'alba.
No ploris per mi mare, plora amb mi.

Esclatava la rosa monstruosa
botó de glaç
on lleva el crit.
Mare, no ploris per mi, mare.
No ploris per mi mare, plora amb mi.

Que el teu plor treni amb el meu la xarxa
sota els meus peus vacil·lants
en el trapezi
on em contorsiono
agafada a la mà de l'esglai
de l'ombra.

Com la veu del castrat
que s'eleva fins a l'excés de la
mancança.
Des de la pèrdua que sagna
en el cant cristal·lí com una deu.
La deu primera, mare.

* Una deu és un naixement d'aigua, font.





Font de les lletres: Cancioneros.com

17 de des. 2015

Isabel Barriel

És poesia Nadal,
és nit ancestral,
és vers,
és llum de l'Univers,
és cançó, és simfonia,
és de l'any un regal,
és temps d'alegria
amb pinzellades de fred,
és un somni al món dels desperts...

-------------------

Tancaran les escoles,
sortirem al terrat
a mirar les estrelles
i un camp tot nevat.

Amb el fred a les galtes
i la bufanda pel cap
entrarem a la casa
per començar el sopar.

És la nit de nadal,
és la gran nit hivernal,
i al voltant de la taula,
som la família i el gat.

Vull les ales del pollastre
per començar a volar,
i neules lleugeres
i torró i massapà,

piles d'avellanes
i una cadira per pujar
a dir aquest poema
especial de la nit de Nadal.

------------------

Una guspira,
un estel,
una llum que brilla
de nit al cel.

Diamants del silenci,
misteris amb fred,
remor lleu del vent,
visions entre somnis,
solstici d'hivern.

Un any que s'acaba,
records que se'n van
al tren del passat.

Un any que vindrà
farcit de dies
i nits per estrenar...

----------------------

Passaven els Reis
caminant cap a Occident.

Veieren les dunes,
veieren paisatges de desert,
muntanyes llunyanes,
palaus i castells,
camins, cruïlles
i molts campaments.

Passaven sense aturar-se,
passaven avançant,
que només volien
al destí arribar.

I estendre la màgia
i pels somnis preguntar
a tanta canalla
que hi havia allà,
a tanta canalla
que els estava esperant
amb l'esperança
de rebre sorpreses i regals...




Isabel Barriel

16 de des. 2015

Millorem el llenguatge: rescatem paraules de l'oblit

Cada vegada simplifiquem més i més el nostre llenguatge i s'empobreixen els registres; la riquesa que suposa el lèxic d'una llengua va quedant-se en els diccionaris, com les obres d'art en un museu. Però cada paraula, a diferència d'una obra d'art, és una riquesa que té sentit quan és compartida pels parlants, quan té la utilitat per a la qual va ser creada. Conservar el vocabulari és un valor important, una riquesa que podem adquirir cadascun dels parlants si tenim curiositat i ganes d'ampliar horitzons; les paraules ens ajuden a precisar i concretar millor el que volem dir, les explicacions que donem, les descripcions que hem de fer... la comprensió del món que ens envolta. Frases fetes com "més sord que una rella", "més cego que una rella","més picat que una rella", "primera (o segona) rella",  "punta de rella" han caigut en desús perquè moltes vegades desconeixem, fins i tot, el significat de la paraula rella. És per això que endevinalles com "Un camp molt ben llaurat que la punta de la rella no l'ha tocat" o "Redó, redó com un garbell; llarg, llarg com un  budell" és fan quasi incomprensibles per als més joves. La societat que les havia creades tenia molt clar el referent; la nostra té altres referents i noves paraules. L'estudiós de la llengua (i el de la història, la literatura, la tecnologia, l'etnologia...) manifesta curiositat per eixes paraules com ho feien abans els metges que adquirien un coneixement del llatí i del grec perquè el nom científic de les plantes i de molts medicaments, que partia de l'arrel de les llengües clàssiques, els ajudava en la seua professió.




Però el lèxic és l'instrument que permet, en ocasions, als parlants eixir d'enganys i malentesos. El seu coneixement precís també ens aporta riquesa creativa, per exemple, quan volem jugar a enganyar o amagar informació en embarbussaments i endevinalles, fer riure usant el sentit figurat en un acudit o adornar els nostres escrits amb figures retòriques com la metàfora que obliguen a interpretar el nostre interlocutor el significat concret amb què comparem una determinada imatge o una idea.

La riquesa del lèxic, el seu coneixement, ens acosta també als nostres majors, a les persones que tenen altres oficis, a les generacions anteriors a la nostra i a les formes de la seua societat; per això és interessant que recordem el significat de les paraules encara que ja no tinguen tanta vigència en l'ús. A més, el lèxic és una manifestació més de la cultura. Us considereu una persona culta i rica en paraules? Voleu comprovar-ho? A l'hora d'escriure un text, es nota molt la persona que domina la llengua i aquella altra que no s'ha preocupat d'ampliar el museu personal del seu vocabulari.



Fem una prova, difícil per als ciutadans joves de les urbs del segle XXI, ja ho sé. Ja no hi ha molts animals a les cases; estem en contacte amb mascotes, però no criem animals per a menjar o perquè ens ajuden en les feines del camp, per exemple, com abans passava en l'àmbit rural. No obstant això, avant! Sabries dir què és un pollastre? I una gallina, un conill, un ase o una somera, un cavall o una egua, un bou o una vaca, un gos i un gat? Has passat la prova, però ara ve la part més difícil. Sabries el nom de la veu que fa cadascun dels animals anteriors? Vull dir, el gos lladra; el gat, miola... Pots seguir sense problemes la sèrie?

Si no has sabut completar la resposta anterior segurament és perquè no has tingut mai la necessitat de reconéixer eixes veus d'animal com ho han de fer els ramaders o les famílies que criaven a casa els seus animals per menjar. No obstant això, si tens interés en descobrir el nom que els valencians donem a les veus dels animals, que es poden diferenciar pels seus crits, consulta l'enllaç de l'entrada de la Viquipèdia i ho tindràs resolt.



Hui en dia s'ha perdut en la parla de moltes generacions part de la riquesa lèxica que existia en els pobles perquè han canviat els oficis i, per tant, han caigut en desús determinats aparells, eines i utensilis que eren molt familiars a les persones grans. Per exemple, en l'ofici de llaurador, totes aquelles ferramentes i aparells amb què es preparava la terra per al conreu, les diferents tasques que s'havien de fer al llarg de l'any per al tractament apropiat de la terra, els distints cultius que es feien segons l'estació de l'any, el moment apropiat per a una determinada tasca en funció de l'oratge que havia fet o faria segons els senyals que els arribaven per l'observació del cel...



Perquè no es perden les paraules del camp de l'agricultura en el museu del diccionari, us propose l'elaboració d'un vocabulari. Es tracta de fer un treball de lèxic on anotarem totes les paraules que ens puguen dir els familiars i veïns sobre l'ofici i les tasques de llaurador. L'arreplega la farem entre totes les persones de classe. Després, en parelles triareu fitxes que es repetesquen i les classificareu seguint un determinat criteri que ens permeta agrupar-les: ferramentes (utensilis, màquines, eines...), tasques (faenes, treballs habituals)... El treball final el presentarem, a finals del proper trimestre, a manera de diccionari: relació de lèxic ordenada per ordre alfabètic amb la definició, exemples de frases on apareix la paraula, la seua transcripció fonètica i alguna fotografia.



Sigueu sagaços, moltes vegades canvien les formes però la funció continua sent la mateixa mentre existeix la necessitat; per això, il·lustreu també els canvis de la forma que us siga possible; per exemple, amb dibuixos o esquemes amb el nom de les parts. (Mireu-vos la paraula rella al llarg d'aquest apunt).


 



Per completar el treball de cada paraula, podeu fer ús de les explicacions dels vostres informadors i, posteriorment, contrasteu-les amb la que trobareu al Diccionari català-valencià-balear.

14 de des. 2015

Escola Valenciana estrena en Nadal Phantom Boy als cinemes comercials Ocine de València

Del 20 de desembre al 5 de gener l’entitat cívica possibilita el visionat de la pel·lícula familiar i en valencià, Phantom Boy És un film dels realitzadors Jean-Loup Felicioli i Alain Gagnol, autors també de la guardonada Un gat a París. Com en anys anteriors, les projeccions tindran lloc als cinemes Ocine del Centre comercial Aqua de València a un preu de 5 euros si presenteu aquests vals de descompte.



Escola Valenciana continua amb la tasca de fomentar la cultura, oferir productes de qualitat i en valencià i facilitar l’accés a pel·lícules en llengua pròpia als cinemes comercials amb un preu de 5 euros. Així, en aquesta ocasió, l’entitat cívica presenta la nova edició de Cinema de Nadal d’Escola Valenciana i ofereix a la ciutadania la projecció de Phantom Boy els dies 20, 23, 24, 26, 27, 28, 29, 30, 31 de desembre i el 2, 3, 4 i 5 de gener a les sales Ocine del Centre comercial Aqua de València, en sessions matinals, a les 12 hores.



Phantom Boy és una pel·lícula recomanada per a infants a partir de 7 anys, que compta amb tots els elements d’un relat policíac de cinema negre clàssic i amb el toc de fantasia de les pel·lícules d’herois que transcorre a la cinematogràfica ciutat de Nova York. L’argument, amb la seua complexitat, sentit de l’humor i tendresa, avança a ritme d’aventura i planteja la lluita entre llums i ombres, i entre la salut i la malaltia. És important assenyalar que aquest film va inaugurar la mostra de Barcelona el Meu Primer Festival de Cinema i que posteriorment ha estat presentat al Festival de Sevilla SEFF i al Festival de Gijón.




Direcció: Alain Gagnol i Jean Loup Felicioli

País: França

Any: 2015

Direcció de producció: Catherine Blanc-Maurizi

Fotografia: Izu Troin

Música: Serge Besset

Durada: 84 minuts

Sinopsi Phantom boy

Durant el transcurs d’una investigació, l’Àlex, un oficial de policia, és atacat per un personatge misteriós. A l’hospital coneix Leo, un pacient d’onze anys que té el poder de sortir del seu cos volant i travessar parets com si fos un fantasma. Gràcies a l’ajuda de Leo i a la intrèpida periodista Marie, l’Àlex podrà fer front al gàngster que el va atacar i que està amenaçant la ciutat.





Més informació en la pàgina d'Escola Valenciana

9 de des. 2015

Ens ha deixat un home de teatre, una persona generosa, un extraordinari mestre: Josep Lluís Sirera


El catedràtic de la Universitat de València, crític i autor teatral Josep Lluís Sirera morí ahir als 61 anys d’edat.

Josep Lluís Sirera va ser un dels autors destacats en el món del teatre des de la transició, tant per la seua creativitat com pels estudis que ens ha deixat. Junt amb el seu germà Rodolf, va publicar diversos texts teatrals que també han sigut representats. Josep Lluís ha estat una de les figures destacades de la Universitat de València, on va arribar a ser vicerector de cultura i director del servei de biblioteques.

Generacions de valencians han passat per les seues classes de literatura a la Facultat de Filologia i en poden donar testimoni de la bonhomia i de l'abast de coneixements que aportava tant en les classes com en la direcció dels treballs d'investigació.

El seu treball, de vegades callat, és la mostra de la seua generositat que, molt sovint i de manera desinteressada, aportà llum a molts projectes teatrals de la ciutat de València.

Hem perdut un intel·lectual i un dramaturg importants per a la nostra cultura.

DEP

La notícia en la premsa:

Levante-EMV
- Ara.cat
Centro de Documentación Teatral
- La Veu
Encuentros digitales de RTVE.es

8 de des. 2015

'Als amics de tristor' de Maria Beneyto



'Als amics de tristor' és un poema de Maria Beneyto publicat en el llibre Després de soterrada la tendresa, un text editat per l'editorial Bromera l'any 1993. Eva Dénia ens parla breument del llibre i de la tria en un apunt publicat amb motiu de la preparació del disc "Quan abril era abril".

Als amics de tristor

Als amics de tristor, però, els diria
que l’au del pit encara viu i nia.
Que ja vindrà la nit, i la mà freda
refusarà el lleu tacte de la seda

per a cercar d’una altra mà la mida
en allò que potser encara és vida.

Us recomane el sol i l’específic,
la tendra companyia, el frigorífic
on refredar els somnis vells, a cura
del grau de l’escaient temperatura.

I, en cohort xicotet, la frase feta:
“Encara queda sol en la torreta”

4 de des. 2015

#4D Dia dels Drets lingüístics al País Valencià

#4D Dia dels Drets lingüístics al País Valencià




Ho promou: Plataforma pels Drets Lingüístics del País Valencià (PDL-PV)

Entitats: ACPV, ACV Tirant, ACICOM, Ca Revolta, Castelló per la Llengua, Comissió 9 d’Octubre de Torrent, Confederació Gonzalo Anaya, Escola Valenciana, FAPA-València, Societat Coral El Micalet, Unió de Cooperatives d’Ensenyament Valencianes (UCEV) Sindicats: A Contracorrent, BEA, CCOOPV, COS, Intersindical Valenciana, SEPC, UGTPV Partits: Compromís, Els Verds del País Valencià, ERPV, EUPV, Guanyant Torrent, Podem PV, PSAN i PSPV-PSOE.




MA N I F E S T

Estem assistint amb indignació a l'augment de casos de discriminació lingüística al llarg del País Valencià. Aquests casos constitueixen no només una manca de consideració i de respecte sinó sobretot una greu vulneració de la legalitat vigent cap a la llengua pròpia i oficial del poble valencià.

L’administració autonòmica té els instruments efectius necessaris perquè s’acabe la vulneració dels drets lingüístics dels valencians i valencianes. Així, les entitats sotasignades proposem:

1. Que la Generalitat Valenciana emprenga accions per tal que l'Estat assumisca d'una
vegada per totes la pluralitat lingüística i cultural existent com un fet enriquidor i no com una anomalia que cal fer desaparéixer.
S'han d'adoptar les mesures oportunes perquè aquesta pluralitat siga vista com un valor que cal respectar i conservar per part de tots els ciutadans de l'Estat. El tancament de centres educatius i unitats educatives en valencià, l'eliminació de la immersió lingüística, així com el tancament de mitjans de comunicació en la nostra llengua, són algunes de les expressions més clares de la regressió pel que fa als drets lingüístics al País Valencià per a tots els ciutadans i ciutadanes valencians. Per això, exigim la reobertura immediata de la ràdio i televisió públiques valencianes i la reciprocitat de tots els canals de ràdio i televisió en la nostra llengua, per la qual cosa cal reprendre les emissions de la CCMA i IB3.

2. La Generalitat Valenciana ha de vetlar perquè l'Estat pose punt i final a les actuacions de membres del cossos i forces de seguretat que es caracteritzen per un supremacisme lingüístic del castellà respecte del valencià. Així, ha d'aplicar la legislació vigent pel que fa al règim disciplinari d'aquests cossos, el qual considera com una falta molt greu qualsevol discriminació o assetjament per raó de la llengua. No poden quedar impunes comportaments que coarten la llibertat d'expressió dels ciutadans valencianoparlants.

3. La Generalitat Valenciana ha de fer valdre el seu paper de garant dels drets lingüístics dels valencianoparlants davant l'Estat tant en l'àmbit públic com en el privat perquè no torne a produir-se cap vexació més per motius lingüístics.

4. La Generalitat Valenciana ha d’implementar les accions que calguen, adreçades als nous i noves valencianes (nouvinguts i nouvingudes que arriben a casa nostra amb la voluntat d’esdevenir conciutadans nostres), perquè aquests perceben l’aprenentatge del valencià com una oportunitat d’inclusió social i perquè coneguen que l’ús del valencià, en tant que llengua pròpia del nostre poble, s’empara en uns drets lingüístics que també són al seu abast.

5. Denunciem la desaparició dels cursos d'alfabetització en valencià especialment per al funcionariat dels cossos i forces de seguretat destinat al País Valencià.

6. La Generalitat Valenciana i les administracions públiques haurien d'aplicar el requisit lingüístic en la funció pública, com també establir convenis amb altres administracions per a la formació en la llengua pròpia del País Valencià.

7. El reconeixement de l’equivalència a tots els efectes i en tots els àmbits de la denominació català i valencià ha de deixar de ser un obstacle i convertir-se en un actiu que afavorisca i incremente les possiblitats de formació i promoció de la nostra llengua.

8. Animem la ciutadania a denunciar públicament cada cas de discriminació lingüística que es produïsca, perquè sols així es podrà obrir un camí cap a una major pressió social i sensibilització de l'opinió pública a que la Generalitat Valenciana garantisca l'oficialitat plena i efectiva del valencià a l'escola, a l'administració, al carrer, als mitjans de comunicació i a la societat en general.

Per tot això, les entitats sotasignades, defensores de la convivència entre pobles
i dels drets humans, denunciem aquesta situació davant l'opinió pública valenciana i els organismes internacionals i ens comprometem a vetlar pels drets lingüístics de la ciutadania valenciana proclamant el dia 4 de desembre com a Dia dels Drets Lingüístics al País Valencià.

València, 4 de desembre de 2015
Plataforma pels Drets Lingüístics
del País Valencià (PDL-PV)

2 de des. 2015

'L'amor als infants', exposició infantil

Lluny de les TIC, però compartint la creativitat que exigeix qualsevol activitat formativa de caràcter lúdic: reciclar materials, descobrir altres formes de celebrar les vacances, mirar la vida des de la igualtat de gèneres i des de la consciència que suposa educar en valors les persones i, especialment, les més joves.

"L'amor als infants" és una exposició, de la qual en són comissaris Cristina Escrivà i Francesc Piera. També s'exposa l'obra de reciclatge de materials plàstics de Juanito Maraca. S'inaugura demà dia tres de desembre a les 19, 00h. a la Societat Coral el Micalet (C/ Guillem de Castro, 73 de València).



Es tracta de la primera activitat de la Setmana de la Infància, una activitat inspirada en la setmana que es va organitzar pel govern de la República l'any 1937 a la ciutat de València. La celebració tindrà lloc amb motiu de les vacances escolars de final de trimestre i té previst eixir també al carrer amb una cavalcada lúdica diferent.

L'objectiu fonamental de la Setmana i de l'Exposició ha estat generar il·lusió entre els xiquets i les xiquetes, desenvolupar la seua creativitat i educar-los en valors. Per això el que hi trobareu us sorprendrà per la simplicitat dels materials i la gràcia de les formes, la informació bàsica sobre els objectes exposats i, sobretot, perquè us descobrirà una de les iniciatives que tingueren lloc en un moment de la nostra història més recent i perquè fou una manifestació del progrés que, lamentablement, quedà truncat.

Podeu baixar-vos el programa i la informació de la guia didàctica des del web del Micalet.

http://xn--setmana%20de%20la%20infncia%202015_16-58c.pdf/

 

   
  
  

 

  

Fotos: Víctor Benavides Escrivà

30 de nov. 2015

Els dialectes el català

La llengua estàndard és com una orquestra que necessita de totes les varietats dialectals (instruments) per a interpretar bé una partitura. La seua harmonia depén de l’ajust de cada varietat; quan les deficiències (interferències lingüístiques) d'un dels seus intèrprets (dialectes) són grans, la seua audició pot condicionar el resultat de tot el conjunt (l'ús de la llengua estàndard). Així que conéixer la llengua pròpia i les varietats veïnes ens resulta sempre pràctic per aconseguir la millor interpretació de la partitura musical (lingüística). Segons amb qui ens comuniquem, el tema que tractem i el context on es produeix la comunicació podrem fer millor ús del registre apropiat si el nostre coneixement sobre la llengua és suficient. A major coneixement, major destresa en la interpretació.

Mireu-vos el vídeo de "Las bodas de Luis Alonso” que fa Lucero Tena i veureu com, per contra, quan la riquesa d’un dels instruments és interpretat amb mestria la resta pareixen seguir-li l’alè. Igualment ens pot passar amb la parla i l’escriptura, si els mitjans de comunicació mantenen una interpretació sublim, la resta dels parlants ens deixem influir per la correcció i mestria dels exemples.



PRÀCTIQUES

1. Mira't el vídeo "Compraré peres" i digues d'on és cadascuna de les persones que hi apareixen. Després, assenyala quins són els principals dialectes del català.



2. Al bloc de l'IES Francesc Badia podeu repassar algunes característiques de les variants dialectals que ja estudiàreu en el tema 1. Rafael Julià hi proposa fer un passeig per cançons i texts orals que us permetran realitzar un repàs sobre els continguts de dialectologia. Anoteu alguna de les característiques que més us criden l'atenció en cadascun dels documents.

Apunt publicat anteriorment al blog LLIMA (La Comunidad, el 10 de febrer de 2009. El País)

Amb posterioritat

25 de nov. 2015

'En defensa de l'escriptora Núria Cadenes'


El passat divendres es va fer el lliurament dels darrers 'Porrots d'Honor' dins la Setmana de les Lletres Valencianes de Silla. En aquesta ocasió, sense massa preciosisme, l'acte centrà el lliurament en la força de la paraula tant de temps callada per a les persones com Carmen Valero que Josep Antich ens rescata de l'oblit a través dels seus articles i publicacions; fins i tot quan, durant l'acompanyament musical, la paraula deixà pas a la veu de la guitarra, la lletra de la cançó d'Ovidi Montllor estava ben implícita.

Els regidors que entregaren els premis locals s'encarregaren de destacar els mèrits dels premiats i donar a conéixer els motius que havien tingut en compte en atorgar el reconeixement.


Valentín Mateos lliurà el guardó al mèrit cultural a l'actual cronista de Silla, Josep Antich i Brocal, per la seua trajectòria en la investigació i divulgació de la història del poble; Felipe García, el de l'activitat esportiva al Club Piragüisme Silla com a reconeixement per l'esforç del club i pels èxits aconseguits en els darrers anys; Raquel Sánchez, el de caràcter Cívic a la mestra Carmen Valero, atorgat amb caràcter pòstum per ser una intel·lectual i lluitadora que des de l'escola alçà la veu per reclamar la igualtat de formació per a xiquets i xiquetes, motiu que li costaria ser retirada del magisteri.




El Porrot de les Lletres Valencianes l'arreplegava Joan Francesc Mira per la magnífica contribució a la literatura feta en valencià. La lloa, brillant, intel·ligent i lúdica, al premiat va córrer a càrrec de l'escriptora Núria Cadenes. Però sembla que alguns periodistes, en compte d'atendre les paraules apropiades a un acte de rellevància cultural segueixen vivint en el passat més ranci i amarg del poble valencià, aquell que, a força de titulars gens afortunats, ens allunya del Coneixement i de la Cultura amb majúscules; és a dir ens allunya de la xafarderia més inexacta i rància.



Tenia escrites unes paraules en defensa de Núria (encara que sé que ella no les necessita perquè està molt per damunt de les paraules d'un periodista 'roín'), però m'he trobat amb l'alegria de l'article que Josep Antich, el premi al mèrit cultural d'enguany; un text que ha publicat a El Punt+Avui. Com les trobe tan encertades i les compartisc tan plenament, m'he permés el luxe de substituir les que havia escrit perquè us informàreu millor i no entràreu en polèmiques estèrils en les xarxes socials.


24 de nov. 2015

"Els amants" de Vicent Andrés Estellés, millor poema musicat



El jurat del certamen Terra i Cultura ha atorgat el premi al millor poema musicat a Els amants, inclòs al llibre-disc Estellés Infinit, de Bertomeu.




Després de 7 d'Estellés, en Estellés Infinit Bertomeu torna a fer una selecció d'alguns dels poemes de Vicent Andrés Estellés i fer música amb les seues lletres. En aquesta ocasió ha elegit: 'Els amants', 'Goig del carrer' i 'Per la dignitat del País', 'He respectat en tu totes les dones', 'No he desitjat mai', 'Els dies', 'Flor de taronger' i 'Foscos amants'.

A la revista Enderrock fan una crònica del lliurament del premi.


21 de nov. 2015

El Centre Ovidi Montllor ha col·laborat en una iniciativa que recorda l’Ovidi.

L’esclat, produccions audiovisuals, ha editat un seguit de vídeos per retre homenatge a l’Ovidi. Tot un conjunt de músics s'han sumat a la iniciativa.

Si vols escoltar algunes de les produccions, clica ací.

20 de nov. 2015

La Bíblia, font d'inspiració de pintors: Dalila

El relat bíblic


Samsó i les portes de Gaza

     Extret de Jutges, 16

Una vegada, Samsó se'n va anar a Gaza. Allí veié una prostituta i entrà a sa casa. Aquesta notícia va córrer entre la gent de Gaza:
     - Samsó està a la ciutat!
Van rodejar la casa de la dona i esperaren tota la nit a la porta de la ciutat, sense fer res. Es deien: «Esperem que es faça de dia i llavors el matarem.» Però Samsó només es va quedar fins a mitjanit. Aleshores s'alçà, agafà les dues fulles que formaven la porta de la ciutat, les arrencà amb forrellat i tot, se les va carregar a l'esquena i les va pujar al cim del turó que hi havia al davant d'Hebron.

     Dalila traeix Samsó

Temps després, Samsó es va enamorar d'una dona de la vall de Sorec que es deia Dalila. Els magistrats filisteus que s'assabentaren, van anar a trobar-la i li digueren:
     - Afalaga'l per saber d'on li ve tanta força i com podríem lligar-lo per poder-lo dominar. Et donarem cada un mil cent monedes de plata.
Llavors Dalila demanà a Samsó:
     - Samsó, d'on et ve tanta força? En alguna ocasió, podrien lligar-te i dominar-te?
Aleshores Samsó li va contestar:
     - Si em lligaren amb set cordes de nervis de bou encara flexibles, que no s'hagueren ressecat, jo perdria la força i seria com un home qualsevol.
Els magistrats filisteus van portar a Dalila set cordes de nervi de bou que encara no s'havien ressecat, i ella va lligar Samsó.  Hi havia gent amagada a l'habitació. La dona, de sobte, cridà:
      - Samsó, els filisteus han vingut!
Samsó va trencar les cordes com qui trenca un fil d'estopa socarrimat. No havien descobert el secret de la seva força. Dalila digué a Samsó:
     - T'has burlat de mi dient-me una mentida. Digues-me, per favor, com et podrien lligar.

_______________________


José Echenagusia Errazquin
_________________________

Samsó li respongué:
     - Si em lligaren amb cordes noves encara per estrenar, jo perdria la força i seria com un home qualsevol.
Dalila va agafar unes cordes noves i va lligar Samsó. I després cridà:
     - Samsó, els filisteus han vingut!
Hi havia gent amagada a l'habitació. Però Samsó va trencar les cordes que li lligaven els braços com qui trenca un fil. Dalila es va queixar a Samsó:
     - Només t'has burlat de mi dient-me mentides. Siem vols, digues com et podria lligar.
Samsó li respongué:
     - Si uneixes les meues set trenes en una de sola i les prems cap al bastidor, jo perdria la força i seria com un home qualsevol.
Dalila va fer que Samsó s'adormira, va teixir les set trenes, les pitjà cap al bastidor i cridà:
     - Samsó, els filisteus han vingut!
Ell es despertà i va arrencar el bastidor, el teler i l'ordit. Dalila li digué:
     - Com pots dir que m'estimes si no em confies el teu gran secret? És la tercera vegada que et burles de mi i no em vols explicar d'on et ve tanta força.
Dalila es va fer tan pesada insistint un dia i un altre amb les seues preguntes, que Samsó, esgotat, li va obrir el cor dient:
     - No m'he tallat mai els cabells, perquè estic consagrat a Déu des d'abans del meu naixement. Si em tallaren els cabells, em traurien la força i em tornaria dèbil. Seria com els altres hòmens.
Llavors Dalila va comprendre que Samsó li havia confiat el seu secret i va cridar els magistrats filisteus:
     - Pugeu, que ja m'ha revelat tot el seu secret.
Ells hi anaren amb els diners a la mà. Dalila va fer que Samsó s'adormira sobre els seus genolls i cridà un home perquè li tallara les set trenes. Samsó començà a afeblir-se i va perdre la seua gran força.

_______________________


_______________________

Després Dalila cridà:
      - Samsó, els filisteus han vingut!
Ell es despertà, pensant que ho resoldria com les altres vegades, però no sabia que el Senyor s'havia allunyat d'ell.

______________________


________________________

Llavors els filisteus el van agafar i li buidaren els ulls. Després el baixaren a Gaza, el van lligar amb dues cadenes de bronze i li feren moldre gra a la presó. Quan els cabells de Samsó cresqueren tant com abans de rapar-lo...

     Última gesta i mort de Samsó

Els magistrats filisteus es van reunir per oferir un gran sacrifici al seu déu Dagon i celebrar una festa. Cantaven:
     - El nostre déu ens ha lliurat del nostre enemic. Samsó ja no és ningú.
Quan el poble va veure l'estàtua del seu déu, el lloava cantant:
     - El nostre déu ens ha lliurat del nostre enemic, que ens arrasava el país i en matava tants dels nostres.
Duts per l'alegria, la gent va cridar:
     - Porteu Samsó i que balle davant nostre!
El tragueren de la presó i el feren ballar davant de tothom. Després el van deixar entre les columnes del temple. Samsó va demanar al jove que el guiava:
     - Acompanya'm i fes-me tocar les columnes que aguanten el temple, perquè em puga repenjar.
El temple era ple d'hòmens i dones. També hi havia tots els magistrats filisteus. A la terrassa hi havia uns tres mil homes i dones que havien vist els balls de Samsó. Llavors ell va invocar el Senyor:
     - Senyor, Déu sobirà, recorda-te'n de mi, t'ho demane! Retorna'm la força per una sola vegada, Déu meu, perquè puga venjar-me dels filisteus per la pèrdua dels meus dos ulls.
Samsó va palpar les dues columnes centrals que aguantaven el temple i va posar la mà dreta sobre l'una i l'esquerra sobre l'altra. Llavors, mentre pressionava, va cridar:
     - Vull morir amb tots els filisteus!
Va fer tanta força que el temple es va ensorrar damunt els magistrats i tota la gent que hi havia dins. En aquell acte, Samsó va matar més filisteus que quan vivia.
Els seus germans i tota la seva família baixaren per endur-se el seu cos i el soterraren entre Sorà i Eixtaol, a la tomba de son pare Manóah.
Samsó havia sigut jutge d'Israel durant vint anys.


La influència en l'art


Moltes són les representacions pictòriques que il·lustren aquest passatge de la Bíblia; en la mateixa capella Sixtina podeu trobar la representació d'aquest relat en una de les petxines dels angles de la volta, així com les històries de Judith i Holofernes, el càstig d'Aman i la Serp de bronze.

A l'hora de triar imatges que il·lustren el relat ens hem fixat en un detall: alguns pintors representen Dalila tallant els cabells directament a Samsó; altres, és un home qui talla els cabells del guerrer mentre Dalila li sosté el cap.




 


 

La història de Samsó i Dalila ha donat lloc també a pel·lícules com la del productor i director americà Cecil B. DeMille (1949) i a versions animades com la dirigida per Glen Patterson (1998) o la produïda per la factoria Hanna-Barbera. Ha sigut també font d'inspiració de l'òpera del compositor Camille Saint-Saëns basada en el llibret de Ferdinad Lamaire (llegiu els comentaris que tingueren lloc amb motiu de la representació de l'obra a València pdf) o de l'obra de teatre de la coneguda companyia teatral La Fura dels baus.


Josep Benaches (1r H)

14 de nov. 2015

París ben bé val una missa


#TotsSomParis

#NoALaGuerra





Anit, al lliurament dels premis Ciutat d'Alzira que organitza l'editorial Bromera, ens va entrar un cert desassossec entre els comensals que compartíem taula en escoltar que alguna cosa havia passat a París. En acabar l'acte no sabíem què, ni com, ni en quin moment va passar. En Ximo Puig ens aclaria algun detall de la tragèdia en el seu parlament final i contextualitzava les paraules de suport que abans s'havien manifestat en un  altre dels parlaments: la quantitat de morts i possibles ferits que s'havien produït en un atemptat múltiple era esgarrifosa. Una vegada més la llibertat, la igualtat i la fraternitat, que haurien de ser la norma de les relacions entre persones i entre les col·lectivitats (per nacionalitats, religions o cultures...) es trencava fent ús de nou del terror.



Arribat a casa, vaig poder assabentar-me'n d'alguns nous detalls que encara feien més difícil poder pair la notícia. La ràbia però no podia ser l'única reacció.  De nou sembrar la por era un instrument d'uns pocs sobre els més dèbils; de nou, uns altres pocs tornaran a les paraules grandiloqüents i posaran, potser, el crit en el cel i el cap sota l'ala oblidant els orígens de tanta violència i d'un conflicte que no té a veure amb creences religioses sinó, possiblement, amb el control d'un territori per interessos purament econòmics i amb demostracions de força. Què farem des d'Occident perquè el problema tinga una solució viable? Què es farà des d'Europa perquè les persones deixen de fugir de la seua pàtria, de la terra que els ha vist créixer per buscar oportunitats de supervivència? Què es fa perquè els que ja han hagut de fugir troben l'asil que mereixen?



Deixem la hipocresia enrere, París ben bé val una missa i el futur d'un món més just on les persones puguen conviure fraternalment, en llibertat i de forma més igualitària; cal un pacte global que acabe de forma civilitzada amb els problemes.

6 de nov. 2015

Finalistes dels premis Terra i Cultura 2015

El jurat del certamen Terra i Cultura 2015 ha anunciat les cinc propostes finalistes del VIII Premi Miquel Martí i Pol. Els poemes fets cançons i els cantants seleccionats han estat: "Els amants" de Vicent Andrés Estellés interpretada per Bertomeu, "Cançó per fer camí" de Maria Mercè Marçal musicada per Borja Penalba amb les veus de Mire Vives i Gemma Humet, "El borni" de Joan Vinyoli cantada per Bikimel, "Horaris nocturns" de Joan Margarit que interpreta Ismael Clark, i "Cap a les deu" de Joan Vinyoli que canta Xavi Múrcia.

Podeu ampliar la informació en la revista Enderrock que ens dóna la notícia i també enllaça les cançons.

Us deixe el text dels poemes perquè seguiu la lletra mentre escolteu les cançons.



1. 'Els amants' és un poema de El llibre de meravelles de Vicent Andrés Estellés (València, 1971).

La carn vol carn
Ausiàs March
“No hi havia a València dos amants com nosaltres.

Feroçment ens amàvem del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molts anys; han passat moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o l’amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l’amor com un costum amable
com un costum pacífic de compliment i teles
(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).
Es desperta, de sobte, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peçó d’una orella.
El nostre amor és un amor brusc i salvatge,
i tenim l’enyorança amarga de la terra,
d’anar a rebolcons entre besos i arraps.
Que voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,
que no estem en l’edat, i tot això i allò.

No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d’amants com nosaltres en són parits ben pocs.”





2. "Cançó per fer camí" és un poema del llibre Bruixa de dol de Maria Mercè Marçal (Sant Boi de Llobregat, 1979).
Per a la Marina

Vols venir a la meva barca?
-Hi ha violetes, a desdir!
anirem lluny sense recança
d’allò que haurem deixat aquí.

Anirem lluny sense recança
-i serem dues, serem tres.
Veniu, veniu, a la nostra barca,
les veles altes, el cel obert.

Hi haurà rems per a tots els braços
-i serem quatre, serem cinc!-
i els nostres ulls, estels esparsos,
oblidaran tots els confins.

Partim pel març amb la ventada,
i amb núvols de cor trasbalsat.
Sí, serem vint, serem quaranta,
amb la lluna per estendard.

Bruixes d’ahir, bruixes del dia,
ens trobarem a plena mar.
Arreu s’escamparà la vida
com una dansa vegetal.

Dins la pell de l’ona salada
serem cinc-centes, serem mil.
Perdrem el compte a la tombada.
Juntes farem nostra la nit.





3. "El borni" és un poema del llibre A hores petites de Joan Vinyoli (Barcelona, 1981).

Morir d'un llamp és el que vull,
no pas al llit, ans a ple bosc,
entre les bèsties.

Que un roc tirat per folga em tregui l'ull
únic que tinc. Ragi la sang. Enlloc
no em podran mai guarir la nafra.

El joc de les paraules em plau ara
que s'ha tornat cega i avara
la vida. Prou! No estic, no, cloc-
piu, no, que paladejo pedres.
I ric visc de les tenebres.




4. "Horaris nocturns" és un poema del llibre Aiguaforts de Joan Margarit (Barcelona, 1995).

Estic dormint amb tu i sento passar els trens.
Em travessen el front els llums de finestretes
estripant el vellut blau fosc d’aquesta nit.
L’estona de silenci em deixa un llum vermell,
la nota a un pentagrama de cables i de vies
obscures i lluents. Estic dormint amb tu
i els sento com s’allunyen amb el soroll més trist.
Potser m’he equivocat no pujant en un d’ells.
Potser l’últim encert és ―abraçat a tu―
Deixar que tots els trens se’n vagin en la nit.


5. 'Cap a les deus' és un poema del llibre Les hores retrobades de Joan Vinyoli (Barcelona, 1951).

Sigues fidel
a les petites coses;
no t’és donat volar
sobre el callat abisme.
Pel fràgil pont suspès
del cant humil assaja
l’incert, boirós camí
d’aquesta a l’altra vora.

Caduques flors al prat,
un raig de sol efímer,
són ara talismans
que tot ho transfiguren.
Les portes del ponent
de bat a bat se t’obren;
per elles, riu amunt,
cap a les deus penetres.

Indesxifrables són
els signes que il·luminen;
el cant humil, però,
sovint els interpreta.