Començarem la presentació del llibre de l'amiga Laura Ballester amb els meus agraïments a qui l'han feta possible.
En primer lloc, a l'autora perquè ha pensat en mi per formar part de l'acte. És un honor que una antiga alumna i amiga encara pense que un pot fer-li costat en un acte tan important com la presentació del seu llibre al poble on som nascuts els dos.
En segon lloc vull agrair a les autoritats locals que hagen permés la presentació, al Teatre de la Plaça, d’un llibre que conta veritats com a punys i que tracta d’un tema polèmic perquè encara, després de huit anys, no està resolt per les autoritats competents, alguns dels quals continuen sent els seus companys de partit i segueixen ocupant càrrecs de responsabilitat en les institucions. És un acte de valentia i de transparència donats els temps que corren. Tot i amb això, he de lamentar que la felicitat no siga completa: la poca publicitat que des de les distintes àrees de l’Ajuntament se n’ha fet de l'acte (avui mateix la informació de la presentació no apareix a la pàgina web del consistori), i el canvi de data (del 29, en plena Setmana de les Lletres, al dissabte 8 de novembre) ens pot fer pensar que el tema continua sent incòmode per al govern local perquè els seus companys de partit encara no han sigut capaços de resoldre’l com cal. Tapar veritats no és un motiu de lloança.
No puc deixar de costat el treball de l'editorial Sembra per la publicació del llibre i pel seu paper com a editorial jove que ha apostat per un assaig valent i compromés en una època de crisi de valors, crisi econòmica i de servilisme de la informació. Una època en què, a més, es llig molt poca literatura de pensament. Felicitats!
I finalment, per tancar aquest capítol, vull agrair la presència de Francisco Manzanaro, Rosa Garrote i Teresa Moreno i de l’AVM3J que representen el seu esforç i constància en la defensa dels drets dels seus familiars, que és també la de tots els ciutadans valencians que fem ús del transport públic i exigim transparència en les institucions que ens representen. Ells són els veritables protagonistes del llibre.
Fets els agraïments, passaré a parlar-vos un poc de Laura Ballester, una periodista constant, lúcida i intel·ligent que escriu de forma clara i entenedora; ja era així com a alumna de l’institut: incisiva, inquieta, participativa, atrevida. Al seu twitter ella mateixa es defineix com "una eterna aprenenta, curiosa empedreïda, cicloturista d’alforges... Periodista en Levante-EMV i lluitadora contra l'oblit des del 03-07-2006".
Coneixent el que escriu i el contingut del llibre, no em sorprén que el periodista Salvador Enguix pose com a exemple Laura, en l’article “Laura Ballester y el periodismo”, quan diu que "hi ha periodistes que exerceixen l'ofici amb una dignitat admirable". Ho diu per la constància demostrada: "des del fatídic 3 de juliol del 2006, dia de l'accident del metro de València no ha parat d'investigar una tragèdia en què “alguns” s'han esforçat en ocultar la veritat i “altres” mai no han volgut assumir responsabilitats polítiques i administratives; de les penals, si les hi ha, s'encarregaran els jutges". Efectivament, com el mateix Enguix afegeix, en llegir el llibre comprovem que el treball de Laura ha estat incansable: "dia a dia, mes a mes, s'ha encarregat de qüestionar les versions oficials, consultant documents, treballant fonts d'informació, preguntant sense parar a tot aquell que tinguera alguna cosa a dir i mai, mai s'ha donat per derrotada". Laura Ballester ens ha donat un exemple de periodisme d'investigació i de qualitat. No és d’estranyar, per tant, que una de les cartelleres més representatives i crítiques de la ciutat de València li donara recentment el premi Cartelera Turia pel seu seguiment i difusió de la tragèdia que centra l’interés del llibre que hui es presenta.
En l’obra, Laura aprofita tot el que ha investigat a partir de les entrevistes als familiars i de la documentació a la qual ha pogut accedir per donar llum a les preguntes sobre l’accident del metro de València. I ho explica de forma clara i comprensible, de forma planera, perquè un públic ampli puga entendre perquè algunes persones han actuat així amb els antecedents (fins a tres accidents havia patit el vago descarrilat amb anterioritat), les conseqüències (43 mors i 47 ferits), l'ocultació de dades(l'estratègia del silenci, el parerot d'una comissió teledirigida i amb les respostes preparades), la negligència en el tractament de les proves clau (només 1 policia judicial, no expert, estava present quan obriren la caixa negra del tren), la manipulació informativa (fins al programa de Jordi Évole, 'Salvados' era un tema que no existia per als informatius, i Canal 9 mai no informà dels fets amb transparència i ha passat per alt, durant 8 anys, les concentracions fetes per l'AVM3J cada dia 3 de mes) o les contradiccions judicials (1 sol testimoni preguntat en judici en 8 mesos)...
Laura Ballester compta en el llibre amb nous testimonis inèdits que li permeten contar-nos amb més detalls un viatge per la informació, un viatge que queda explícit en el mateix subtítol del llibre: “El llarg trajecte de les víctimes del metro”. En el viatge ens quedaran clares i tornaran al record detalls sobre l’accident, sobre el dia a dia de les víctimes, sobre com s’amagaren les proves de la tragèdia perquè pareguera un simple accident sense culpables (0 responsables), sobre l’actuació de determinats altaveus de certs mitjans de comunicació que augmentaven el silenci sobre el més greu accident de metro que s’ha patit a l’estat espanyol, sobre com l’ocultació de proves, per aquells que haurien d’haver sigut transparents, ha estat una constant.
Però el més important que ens aporta el llibre, crec, és la positivitat: com, per damunt de totes les mentides i els entrebancs, la dignitat dels familiars manté viva la lluita contra l’oblit huit anys després de la tragèdia. Aquesta reflexió constant i dramàtica sobre l’accident del metro, que partí de l’actuació personal i de la necessitat de respostes, permeté la unió dels més afectats en una associació, AVM3J, que lluita, amb l’ajuda de periodistes com Laura, perquè tota la veritat ixca a la llum i el seu esforç no siga de bades.
El llibre de Laura Ballester, per tant, és també un dels camins per mostrar la dignitat d’aquestes persones que no han oblidat els seus familiars i perpetuen un dol que, com dic, ja dura 8 anys. Recuperar la dignitat és recuperar la paraula als mitjans de comunicació i davant l’opinió pública perquè es faça justícia. Aquest és el camí també perquè es done resposta a un fet, l’objectiu de l’AVM3J, que demostre als valencians que una societat més justa, més honesta i exigent és possible i que només així, recuperant la memòria dels seus familiars difunts amb la veritat per davant, podrem aconseguir un futur millor, uns mitjans de transport més segurs i, potser, uns dirigents polítics més dignes de representar-nos.
Com suposareu, la lectura del llibre no està exempta de ràbia; però la història està contada des de la intel·ligència que dóna el treball solidari i la investigació exhaustiva, des de la constància i el sentit de periodista al servei de la informació i de la veritat que té Laura Ballester. I ella ho explica amb sensibilitat.
I dit açò i per acabar, he de retornar el protagonisme de l’acte a Laura Ballester, que ens ha deixat al nostre abast la possibilitat de llegir uns testimonis imprescindibles, una mostra d’una lluita i un model de transparència basada en la recerca de la veritat i en la investigació. Ella sabrà les hores dedicades i els entrebancs apareguts en el camí per lluitar contra el silenci, per fer bon periodisme. A mi, ara, només em pertoca recomanar-vos el llibre perquè, malgrat que coneixem part de la informació apareguda, Laura ha anat més enllà, sense buscar la llàgrima fàcil, des de la veritat, per mostrar-nos el camí honest d’unes persones, les que formen l’associació de víctimes del metro AVM3J, que ens demostren que lluitar contra l’oblit dels seus morts, intentar esborrar del seu cap unes imatges tràgiques i duríssimes, especialment en el cas dels ferits, implica obligar les autoritats i els responsables a ser transparents, a respondre les preguntes que encara queden sense resposta, a actuar amb justícia i a despertar les consciències de ciutadans compromesos i lliures perquè la nostra dignitat passa per exigir sempre allò que és just caiga qui caiga.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.