23 de juny 2014

The pig brothers

Obra per a titelles, basada en el conte popular 'Els tres porquets i el llop'. Escrita pels alumnes de 1r ESO A: Patrícia Real Pastor, María Sancho Gutiérrez, Candela Sevilla Gutiérrez i Paula Simeón Vedreño.



'THE PIG BROTHERS'

Escena I

Al bosc, a casa de JOE, amb els seus germans GEORGE i MIKE.
GEORGE - A mi no m'agrada que em perseguisquen les fans ni que em molesten.
JOE - Però jo no les puc atendre sempre. A més, ara he de gravar el nou disc.
MIKE – Doncs jo no pense atendre-les! Sempre ho faig jo!
GEORGE – Ara torne.
JOE – On vas?
GEORGE – A ca Garcia, dotor!
Escena II

Com la casa és de vidre, quan GEORGE se'n va al bany, observa que una dona els espia des de fora. GANDULESTRA, en veure'l, truca a la porta, però no li obrin. Com no li fan cas, mira pels vidres i els colpeja.
GANDULESTRA – (Crida d'alegria.) Ai, a, ai, ooooh, Sííííí! Signeu-me un autògraf, per favor! Sou els meus cantants preferits!
Els tres germans passen d'ella.
GANDULESTRA - Què feu? Porte tot el dia ací esperant i no em feu ni cas! (Al públic, en un apart) Si no m'obrin, ara veuran!
Escena III

GANDULESTRA està davant de la casa de vidre de JOE, el germà petit. És una casa molt bonica, però molt feble. GANDULESTRA arreplega pedrotes per a destrossar-li-la per no haver-li fet cas, però espera que se'n vagen per a no ser descoberta.
Escena IV

En conversa telefònica.
JOE - Hola GEORGE, podria anar a passar uns dies a ta casa?
GEORGE- I per què?
JOE –És que m'han trencat tots els vidres de casa i no s'hi pot estar. El cristaller tardarà en reparar-me els danys.
GEORGE – D'acord, no et preocupes. Vine-te'n.
JOE – Em pose de camí de seguida.
Escena V

Al dia següent, durant la nit i sense esperar-s'ho, comença a cremar-se la casa de fusta hindú de GEORGE.
GEORGE – No notes una oloreta a sandal excessiva?
JOE – Sí i molta calor als peus.
GEORGE – Als peus?
JOE – Sí, corre que ens cremem. Agafa un poc de roba i anem-se'n.
GEORGE - Ja la tinc; anem-se'n.
JOE - Enviem-li un whatssap a MIKE per veure si podem refugiar-nos a sa casa.
GEORGE – (Escriu.) - MIKE algú ha trencat els vidres de la casa de JOE i ara m'ha cremat la casa. Anem cap a ta casa.
MIKE contesta: "Veniu, no us preocupeu".
Escena VI

Després del que ha ocorregut, avisen la policia i denuncien els fets, però GEORGE recorda GANDULESTRA voltant la casa de JOE i pensà que tot allò ha degut ser cosa d'ella.
GEORGE – Germans, caldrà escarmentar eixa boja que volta pel bosc perquè estic segur que ha estat per la seua culpa que JOE i jo ja no tenim casa.
JOE - No podem venjar-nos. Això seria com encetar una guerra i acabaríem pitjor.
GEORGE - Ja ho sé, però no vaig a permetre que se n'isca amb la seua.
JOE continuava negant-se, però GEORGE trassa igualment el pla.
GEORGE - Que bé! La trampa ja està preparada.
GEORGE i MAIK reien, però JOE estava trist i els deia que 'no obraven bé'.
JOE – No ho esteu fent bé; jo no vull saber res del que trameu. És la policia qui ha d'actuar; si ho fem nosaltres ens posarem en un bon embolic.
Escena VII

Per sort, després d'aquella acció dels dos germans, aquella fan ja no tornà a actuar més i, passats uns dies, JOE hagué de reconéixer que l'acció havia estat efectiva. Feia calor i tenien la finestra de la casa oberta.
JOE - Ho sent molt. GEORGE, em podries explicar el pla que feres?
GEORGE – Clar. Anàrem a ca GANDULESTRA i li lliuràrem uns autògrafs al temps que li dèiem que el nostre grup s'anava a trencar. Aleshores ens va demanar que no ho férem i ens amenaçà que si ho féiem no voldria saber res més de nosaltres tres.
JOE – Només això? I es va quedar tranquil·la i s'ho va creure?
GEORGE – Sí.
JOE - Doncs tampoc no ha sigut per a tant.
GEORGE – Clar; tampoc era tan complex.
Escena VIII

I els tres començaren a riure sense saber que GANDULESTRA estava a fora de la casa escoltant el que deien des de feia un estona.
GANDULESTRA – (En un apart.) A sí, tot ha estat una estratègia per a traure'm del mig! Ara sabran el que és bo!
GANDULESTRA comença a acumular objectes i amagar-los a la vora de la casa; mentre els tres germans continuen rient-se i fent plans per a la col·locació d'una alarma.
GANDULESTRA - Per fi; ja tinc tot el necessari per a poder picar la mansió i destrossar-la.
Escena IX

Mentrestant, els germans segueixen dins la mansió de MAIK i es preparen per a activar l'alarma per a fans perquè no volen més sorpreses.
MAIK - L'alarma ja està sonant? Aixòés que falla o que hi ha algú que intenta entrar a casa sense permís
JOE – Això significa que la nostra fan ja està mans a l'obra.
GEORGE - Correu, eixiu de casa.
MAIK – Clar, home i veurem on vivim. JOE crida la policia.
Escena X

La policia até la cridada de GEORGE i els comuniquen que en breu estaran allí.
POLICIA - Hola bona nit.
JOE – Bona nit!
POLICIA – De seguida detindrem la vostra fan. Amb fans com ella ja no necessiteu enemics.
GEORGE - Per cert, sap ja alguna cosa de qui pagarà els desperfectes de les nostres cases?
POLICIA – Sí, està demostrat que ha estat una tal GANDULESCA, quan l'agarrem i declare, l'assegurança de la llar us pagarà la reconstrucció.
JOE - MAIK, feres molt bé en fer-te la casa de pura roca.
Escena XI

Entra un segon policia que els anuncia que han detingut GANDULESTRA quan es disposava a atacar amb una pisonadora la casa.
POLICIA – Bé, tot està resolt. Que tingueu bona sort amb la gira.
Escena XII

Els germans li donen les gràcies al POLICIA i, després d'uns mesos d'obres...
JOE - Estic pensant en uns nous temes per a la nova gira. Un d'ells s'anomena 'Vés amb compte amb les fans'.
GEORGE - Quina idea més bona; és original.
MAIK - A mi també m'agrada.
ELS TRES GERMANS – (Alhora.) I ací acaba la història dels PIG BROTHERS.

21 de juny 2014

La Caputxeta bona


Obra per a titelles, basada en el conte popular Caputxeta roja. Escrita pels alumnes de 1r ESO A: Sergi Ruiz, Jesús Salvador, Zulema Rodríguez i Daniel Romero.

 Il·lustració d'Óscar Julve

_____________________________________________

CAPUTXETA BONA

ESCENA I

CAPUTXETA entra al banc. El banc té un caixer i un mostrador. Hi ha un empleat que està lliure; CAPUTXETA s’hi acosta.

CAPUTXETA – (Alegre.) Bon dia!
BANQUER - Bon dia. En què puc ajudar-la?
CAPUTXETA – Vull traure cinc-cents euros.
BANQUER - I això…
CAPUTXETA – No tinc perquè donar-li explicacions, no creu? (El banquer li fa mala cara i ella contesta malament.) Li he dit que vull traure els meus diners i punt! (Amb veu amenaçadora.) I no em vinga amb carassetes que em done de baixa, eh?
BANQUER – Senyoreta, no és el que es pensa. (Mentre assenyala el caixer.) Li dic que este no és el lloc; si vol traure els seus estalvis, ha de fer-ho en el mostrador de la dreta o en el caixer.
CAPUTXETA – Ah, d’acord. Gràcies.
CAPUTXETA trau els diners i ix del banc.

ESCENA II

CAPUTXETA va pel carrer. La vorera és ampla i està ocupada per més gent. Ella no s’acaba de fiar i s’amaga bé els diners mentre mira que ningú se n’adone del que fa.
CAPUTXETA – Ara hauré d’anar a casa de la meua iaia per dur-li els diners; després, la reunió de veïns; més tard, la junta esportiva... (Bufa.) Buf. Açòés una muntanya de faenes tan gran com el Penyagolosa!
Un POLICIA no ha parat de mirar CAPUTXETA i els seus gestos estranys. Quan s’adreça a d’ella...
POLICIA – Bon dia.
CAPUTXETA – Bon dia.
POLICIA – Què portes amagat?
CAPUTXETA – Res.
POLICIA – Creus que em xuple el dit?
CAPUTXETA – De veritat, vol que li conteste?
POLICIA – Contestatària, eh! La teua cara em sona. Sí, sí, sí; la recorde... Eres una terrorista molt buscada!
CAPUTXETA – Jo? (Ofesa) Però què diu! Jo sóc una bona xica!
POLICIA – Sí, sí, sí, clar; (irònic) una bona xica que s’amaga alguna cosa que no vol dir quèés.
CAPUTXETA – Perquèés un encàrrec de la meua iaia.
POLICIA – Sí, sí, sí. El que portes amagat és robat, xiqueta! (L'agafa del coll de la brusa i l’empenta.) I ara mateix, en arribar a la comissaria podrem comprovar quèés. Vinga, tira, tira cap endavant...
CAPUTXETA – Què... Crec que serà que no. (Crida) Auxili!
El POLICIA torna a empentar CAPUTXETA i li cauen a terra els diners.
POLICIA – I ara què em dius? Ací tinc la prova del delicte!
CAPUTXETA – Però què diu? (Crida.) Per favor, ajudeu-me. (El policia l’empenta de nou. CAPUTXETA plora.) Jo no he robat res; he tret els diners de la màquina eixa que tenen al banc amb la targeta de la meua iaia.
POLICIA – Robaiaies! ja sabia jo, ja...
ESCENA III

En escoltar crits, el BANQUER ix fora per a saber què hi passa.
BANQUER - Què passa ací?
POLICIA – Que esta xiqueta els ha furtat diners.
CAPUTXETA – Jo no he sigut!
BANQUER – Però si és una clienta... (El policia li tapa la boca.)
POLICIA – Però, què (xiuxiueja) diu? És una lladregota!
BANQUER – (En veure la mirada del policia.) D’acord, d’acord.
CAPUTXETA – Mentider! Per a lladres, els banquers! Diga la veritat o li vaig a pegar una...
Intenta pegar-li però el POLICIA la deté i el BANQUER se'n torna al banc.

ESCENA IV

Entre la gent que mirava tenim PENJOLL, un home ben vestit i que diu que és polític.
PENJOLL. (Es presenta al POLICIA.) Sóc PENJOLL, Marià PENJOLL; di... dipu... diputat. I tots eixos diners, d’on han eixit?
CAPUTXETA – I a vosté què li importa!
PENJOLL – M’importa molt i (al POLICIA) el que li està passant a la jove, també.
CAPUTXETA – Han eixit del banc; són la paga de la meua iaia que està malalta i no pot anar a cobrar-los.
POLICIA – Home, haver-ho dit abans!
CAPUTXETA – Jo no sóc home!
PENJOLL – Bé, bé. Ha quedat tot clar. Senyor agent, ha sigut una equivocació i hauria de deixar lliure la xiqueta i demanar-li perdó. No creu?
POLICIA – Ah, sí, sí, sí. Perdona xiqueta; t’havia confós amb una delinqüent del metro.
PENJOLL – I ara que ja està tot aclarit, cap a casa. (Amb la mirada molt avariciosa.) I vés amb compte que hi ha molt mala gent que voldria els teus diners.
CAPUTXETA – Doncs, adéu i gràcies, senyor.
Ix CAPUTXETA.

ESCENA V

PENJOLL es proposa perseguir-la per poder robar-li els diners.
Persecucions on PENJOLL ix només per darrere dels extrems de l'escenari. Com si foren les cantonades dels carrers; aguaita per saber si encara té CAPUTXETA al davant; en comprovar-ho, s'amaga de seguida. De sobte no veu CAPUTXETA per enlloc i s'adreça al públic.
PENJOLL – Ei, xiquets, no haureu vist una xiqueta que passejava per ací carregadeta de diners?
Dóna temps a que el públic conteste.
PENJOLL – Esteu ben segurs? Gràcies, sou molt col·laboradors. Gràcies, gràcies.

ESCENA VI

Apareix CAPUTXETA i, més tard, per darrere, PENJOLL.
PENJOLL - Hola de nou.
CAPUTXETA – Tu eres...?
PENJOLL – Marià, Marià PENJOLL... (En veure la cara de CAPUTXETA.) El presi... (Sil·labejant.) El pre – si – dent. (En vore que tampoc no col·la, amb èmfasi.) El Superpresi...
CAPUTXETA – El presi? (Descreguda.). La seua cara no em sona gens. L’hauria vist a la tele.
PENJOLL – (Que no sap què dir.) Sóc el que t’ha ajudat abans a robar...
CAPUTXETA – Què?
PENJOLL – A recuperar... a recuperar els diners.
CAPUTXETA – Ah... Ja ho recorde!
PENJOLL – I on vas tan soleta?
CAPUTXETA – I a vosté que li importa!
PENJOLL – Només vull ajudar-te.
CAPUTXETA – Ah, sí; perdó. Vaig a casa de la meua iaia a portar-li els dinerets de la paga.
PENJOLL – Molt bé, molt bé... Coneixes el camí del Perdut? És el més ràpid i segur!
CAPUTXETA – Sí, sí; peròés que mai no el trobe.
PENJOLL – Vine, jo t'indicaré. (La porta per l'escenari amunt i avall.) Vine, vine. (Finalment, li assenyala el lloc on comença la ruta que ha de seguir.) Mira, ací comença.
CAPUTXETA – Moltes gràcies.
PENJOLL - Au, xiqueta.
CAPUTXETA – (En un apart.) No em puc creure que siga tan bo i tan educat.
PENJOLL - Vés amb molt de compte que n’hi ha aprofitats que voldrien robar-te tots els dinerets.
CAPUTXETA – Gràcies presi pel consell!
CAPUTXETA ix.

ESCENA VII

PENJOLL – (Al públic.) Ara aniré a casa de la seua iaia per ací i esperaré CAPUTXETA perquè ella mateix em done tots els diners. I si m’ix malament la jugada (Fa com que s'ho pensa i riu.), li baixaré les pensions a la vella i els meus amics banquers li vendran unes preferents que es cagarà damunt. Ui, ui, ui... Que roí sóc! (Riu mentre ix d’escena.)

ESCENA VIII

CAPUTXETA entra a casa de la seua iaia. PENJOLL està al llit disfressat de iaia.
PENJOLL – Qui és? Filla, filleta, que m’has dut la pagueta?
CAPUTXETA – Hola iaia. (Sorpresa.) Iaia? (Més sorpresa.) Quines mans més grans que tens!
PENJOLL - (Amb veu de velleta.) Són per a furtar-te els... Ai, ai, ai, que maleta estic... Ja no sé ni el que dic, filleta. Vull dir: són de treballar tant.
CAPUTXETA – I eixa bocota?
PENJOLL - Per a xuplar-te la... Ai, ai, ai. Veus? Malíssima, malíssima estic! Dic: són per a cantar-te millor. Mira, mira: (Fa com si practicara cant.) ba, ba, ba, ba, ba ba bà... Vi, vi, vi, vi, vi, vi, ví. Has vist quina claror?
CAPUTXETA – I eixe bolígraf tan gran, qui te l’ha regalat?
PENJOLL – El llenyater. Vols fer-me ací un dibuixet? (Li mostra un paper.) Sí, però primer, signa-me’l. És per tindre un record teu!
CAPUTXETA – Iaia, què no estàs bé del cap? Açòés un... un rebut!
CAPUTXETA mira bé la iaia i intenta pegar a fugir. PENJOLL riu i salta sobre CAPUTXETA, falla i la persegueix per l'habitació.
PENJOLL – (Sorneguer.) No còrregues que cauràs.

ESCENA IX

Mentre segueix la persecució, s’escolta com algú obri la porta de la casa. De sobte apareix el POLICIA que havia recordat que PENJOLL era un lladregot i sospitava que li volia robar els diners a la xiqueta.
CAPUTXETA – No, per favor. La meua iaia és molt pobra! (Algú entra a casa.)
PENJOLL – I què passa? (Riu) Et vaig a llevar tots els dinerets que tingues...
POLICIA – Bon dia! Senyora?
En escoltar el POLICIA, PENJOLL s’amaga baix del llit.
POLICIA – Què passa ací? Què són eixos crits?
CAPUTXETA – El Superpresi; està baix del llit.
POLICIA – Qui?
CAPUTXETA – PENJOLL, el lladre que em vol robar els diners de ma iaia.
POLICIA - Ix de baix del llit, PENJOLL!
De sobte sent un soroll a l’armari.

ESCENA X

El POLICIA obri l’armari i ix la IAIA molt esglaiada. La IAIA i CAPUTXETA es fan una abraçada i s’amaguen en un racó. PENJOLL ix de baix del llit. El POLICIA li dispara, però PENJOLL l’esquiva molt hàbilment. Persecucions.
PENJOLL - (Riu i es burla.) Mai no em pillaràs, paquet!
PENJOLL intenta eixir per la finestra, però no havia vist la reixa que li ho impedeix i el fa caure a terra. El POLICIA li posa les esposes.
POLICIA - Quedes detingut per...(Pensa) per ser un farsant! Sí, sí, sí. Farsant!
PENJOLL – Per a farsants els polítics.
POLICIA – Calla caradura.
PENJOLL – Qui és eixe? El presi; l’altre presi i els amigots?
POLICIA –Però què dius! Tira, tira... que...
Fosc.

19 de juny 2014

Historietes medievals de Pot de Plom: 'El drac de tres caps'

Per a l'última classe del curs, donat que el treball de fi de curs ha consistit en la representació d'obres per a titelles, fetes pels alumnes de primer d'ESO, ens ve que ni pintat aquest vídeo d'una altra de les Historietes medievals de la companyia de teatre Pot de Plom. En aquesta ocasió es tracta de la representació del conte "El drac de tres caps", una producció de la Televisió Valenciana.



Com ja apuntàvem en apunts anteriors, els alumnes de primer d'ESO han preparat la representació de les obres per a titelles i teatre que ells mateixos havien escrit a partir de la transformació d'algun conte tradicional. La feina ha comportat la creació dels decorats i titelles per a la representació de les obres, el disseny del teatret i la interpretació musical. L'activitat s'ha fet amb la col·laboració dels departaments de Plàstica, Tecnologia, Música i Valencià.

Si voleu conéixer algunes de les obres que han escrit els alumnes podeu clicar sobre cadascun dels títols:

Caputxeta fosca
Una vida desestructurada

7 de juny 2014

Quantes imatges reconeixes?



Enllaç a Youtube ací.

- Recordes alguns títols de pel·lícules pels fragments que apareixen al vídeo anterior? Anota'ls i situa l'escena d'alguna de les que hi apareix respecte a l'argument de la pel·lícula (Què hi passa abans i què, després?).

5 de juny 2014

'La volta al món en 80 dies' de Gerónimo Stilton i Els Fantàstics






Amb aquesta cançó us volem recomanar la lectura de la versió teatral de la novel·la de Jules Verne, La volta al món en 80 dies. L'adaptació teatral va ser feta per Juli Disla i està editada en la col·lecció Micalet Teatre de l'editorial Bromera. L'obra va ser representada amb èxit el 2005 a la Sala Escalante de València.

Propostes didàctiques.

Si us animeu a llegir la novel·la original de Jules Verne trobareu diverses edicions, algunes de les quals també van acompanyades de propostes didàctiques, com ara:

- La Volta al món en 80 dies.

- Fitxa de lectura

1 de juny 2014

ESCOLA VALENCIANA IMPULSA “EL MURAL”, UN PROGRAMA DE RÀDIO DIRIGIT PER AMÀLIA GARRIGÓS, I LA PROJECCIÓ DE “L’ALQUERIA BLANCA” ALS MUNICIPIS

Ens arriba un escrit d'Escola Valenciana on se'ns recorda la importància dels mitjans de comunicació en la nostra llengua i la possibilitat de crear iniciatives com el programa de ràdio 'El Mural'. 


L'escrit diu:

Han passat sis mesos del tancament de RTVV per part del Govern Fabra i el president d’Escola Valenciana va definir aquesta decisió amb l’expressió de “colp d’estat mediàtic”.

“Els valencians i les valencians ens hem quedat sense una televisió i una ràdio públiques i en valencià autonòmiques. Abans ens van tallar el senyal de TV3 i poc després del tancament de RTVV va arribar la censura a Catalunya Ràdio”, ha recordat Vicent Moreno i ha continuat dient “ara Fabra també ens tanca escoles i ens suprimeix línies en valencià, mentint sobre les excuses que va posar quan va tancar els mitjans de comunicació públics del País Valencià”.

La nostra ràdio, la nostra tele és una proposta en positiu i constructiva que té com a objectiu obrir finestres simbòliques a la llibertat d’expressió i comunicació en la nostra llengua. És també una manera de defensar el dret dels valencians i les valencianes a disposar d’uns mitjans de comunicació, públics, de qualitat i en valencià.




El Mural – programa radiofònic mensual – primer programa el 2 de juny

El programa radiofònic El Mural és una iniciativa d’Escola Valenciana i està realitzat per un equip de treballadors i treballadores de RTVV conformat per dos tècnics i tres redactors-productors. Són professionals de Ràdio 9, que s’han compromés de forma voluntària a fer un treball molt acurat.

Dirigit per la periodista Amàlia Garrigós, és completa amb periodistes, tècnics i productors amb una llarga trajectòria en el món radiofònic com són Pau Vendrell, Xelo Ribera, Esther Altabella, Pepe Moreno i Iňaki Maxkiaran.

“Després de 24 anys fent ràdio, l’agost de 2012 van fulminar de la graella de la programació de Ràdio 9 l’informatiu cultural Alta Fidelitat. Des d’aleshores que no havia tingut l’oportunitat de construir. Tots els components de l’equip, ens estimem aquest mitjà de comunicació tan pròxim, tan màgic, tan immediat. Escola Valenciana ens ha oferit l’oportunitat de fer ràdio amb total llibertat donant prioritat a les creacions culturals del nostre país. Estem treballant amb molta il·lusió. Escola  és una entitat cívica que aglutina milers de valencians des de diversos col·lectius. És una força viva. Admirem i respectem la seua tasca i ens sentim orgullosos d’anar amb ells agafats de la mà”, ha declarat Amàlia Garrigós.

El president d’Escola Valenciana ha volgut expressar l’agraïment a l’equip del programa: “Estem molt satisfets amb el resultat de la primera entrega de El Mural. Estem immensament agraïts a Amàlia, Xelo, Pau, Esther, Pepe i Iñaki, perquè estan fent Escola Valenciana de la millor manera que sabem: davant de micros oberts a la llibertat d’expressió”. 

El Mural és un programa radiofònic mensual, d’una hora de durada, que parla de diferents temàtiques relacionades amb el valencià des de diferents àmbits i punts de vista. El propi nom del programa és una declaració d’intencions: un mural de veus, de geografia, de cultura, de política, de música i de col·lectius. Un mural de diversitat, de diàleg i de democràcia participativa.

 “El Mural pretén ser un símbol per a reivindicar la nostra RTVV, la que volem;  i demostrar que estem vius i amb ganes de construir una societat plural i digna,  malgrat les mesures unilaterals de Fabra que ens han deixat un mapa sonor i visual sense veu per al valencià”,  ha declarat el president d’Escola Valenciana, Vicent Moreno.

Amàlia Garrigós ha avançat els continguts del primer programa, que es podrà escoltar a partir de dilluns 2 de juny: “En aquesta primera edició, El Mural dóna veu als xiquets del CEIP Cremona que justament hui porten 100 dies amb les seues nits tancats. És tracta d’una tertúlia molt colpidora que us recomane escoltar atentament. Dramatitzem un relat del Premi Sambori. Per fer-ho, hem ajuntat les veus de la sèrie de Canal Nou  Bola del Drac, que va marcar tota una generació de xiquets. Es tracta dels actors Francesc Anyó i de les germanes Mari Carme i Míriam Giner, del grup Carraixet. Fem una passejada per les novetats editorials i musicals; conversem amb Pep Gimeno Botifarra que és el protagonista del documental El cant de les arrels; entrevistem a Orxata, la banda més original de casa nostra que ens ha cedit la sintonia... i uf...  Haureu de gaudir dels sons de El Mural perquè  hi ha un treball de realització molt acurat que us emocionarà, espere que tant com ens emociona a nosaltres.”

La proposta és absolutament de servei públic. No hi ha publicitat i l’equip humà que l’integra el porten a terme de manera altruista i voluntària.

El centre de producció de El Mural són les instal·lacions radiofòniques de què disposa l’Ajuntament d’Alboraia, que és una de les institucions col·laboradores en aquesta iniciativa per haver posat totes les facilitats i tot el material tècnic a l’abast dels professionals que l’elaboren.

El Mural comptarà amb un espai en el web d’Escola Valenciana. A partir del dilluns 2 de juny es podrà accedir a la primera entrega per mitjà de l’adreça www.escolavalenciana.org/elmural Un espai que comptarà, també,  amb podcasts de les  diferents parts del programa.

A més, és clau l’important suport de mitjans de comunicació digitals. Vilaweb, La Veu del País Valencià, Tres deu, Sons de Xaloc i Mildenou penjaran cada nova entrega de El Mural en les seues respectives portades. El primer programa es llançarà mitjançant aquestes finestres el pròxim dilluns 2 de juny.

Així mateix, algunes emissores municipals valencianes s’han mostrat interessades a incorporar el programa en les seues programacions. Són: Ràdio Burjassot, Ràdio Cocentaina, Ràdio Godella, Ràdio Mislata, Ràdio l'Om de Picassent i Ràdio Túria de l'Eliana.




L’Alqueria Blanca –  una proposta per a fer xarxa pels pobles i ciutats

Amb el tancament de Televisió Valenciana, el sector audiovisual s’ha quedat orfe d’una plataforma televisiva en la nostra llengua. Amb l’objectiu de contribuir a la normalització del valencià en aquest àmbit, Escola Valenciana s’ha proposat oferir als ajuntaments valencians la possibilitat de projectar l’última temporada de la famosa sèrie L'Alqueria Blanca, la que ja no es va poder veure a Canal 9.

“El que busquem des d'Escola Valenciana és, mitjançant una sèrie històrica com ara L'Alqueria Blanca, impulsar un circuit estable de projeccions en valencià arreu del territori, així com la promoció de les produccions valencianes de qualitat que, a hores d'ara, no troben cap camí per presentar-se al públic valencià”, ha explicat Vicent Moreno.

Aquesta és una oportunitat magnífica per als ajuntaments de programar la sèrie en les activitats de cinema a la fresca que solen oferir o en la cartellera de pel·lícules que programen a sales i auditoris municipals.