La pegatina: 'Aquí és Nadal i estic content'

La pegatina presenta 'Aquí és Nadal i estic content'

Els amics de les arts presenten el seu disc 'roulotte polar'

Els Amics de les Arts

          4-3-3

Amb un bon onze inicial
vull guanyar tres punts de glòria:
per la porta principal
entrar als annals de la Història...

I és que en temes de lligar
bé que es pot perdre una lliga
si no està tot estudiat,
si la tàctica fa figa.

De porter, per parar els gols,
em posaré una cuirassa
per si d’entre naps i cols
va i m’enduc una carabassa.

I una defensa de quatre
amb centrals ben contundents,
la prudència i la paciència
imperant en tot moment.

Si les coses van mal dades
penso plantar l’autobús:
quatre frases mal comptades
i que passin els minuts!

Olelé! Olalà! Un shawarma amb tu
és el millor que hi ha.
Olelé! Olalà! Si us plau, poco picante
que no ho puc suportar.

I em reservo a la banqueta
un parell de melodrames,
fan anar l’esquerra i la dreta
són els típics trencacames.

I de quatre, caixa o faixa,
un accent agironat.
Donaran joc les “V”
que m’esforço en remarcar?

Deixant-se caure a l’esquerra
pivot recuperador,
fixo la mirada al terra
si la cosa va a pitjor…

De mitja punta, fent boia,
una cita intertextual,
diré“M’agrada en Paul Auster,
és boníssim, tal i qual”.

I tota l’artilleria,
la concentraré al davant.
A l’esquerra el Martin Códax
provant d’evitar l’orsai.

Olelé! Olalà! Un shawarma amb tu
és el millor que hi ha.
Olelé! Olalà! Per a anar a fer amb tu
una copa em vull classificar.

D’extrem dret deixaré caure
que allà a Sant Miquel del Fai
tinc caseta, i que les Taure
i els Aquari encaixem guai.

I de carrilers, per banda,
somriures adolescents
tan repetits, tan estudiats
tan entrenats digitalment.

Amb la meva gran jugada:
quatre notes a unisó,
et faig cometre una falta,
Dius: “Adoro els cantautors!”

Davanter centre amb olfacte
i amb arrencada explosiva
rematant centrada exacta,
si és que la centrada arriba…
Olelé! Olalà! Un shawarma amb tu
és el millor que hi ha.
Olelé! Olalà! Demà hi ha la repesca
i ho provarem d’arreglar.

Si voleu escoltar alguna altra cançó de Els amics de les arts, cliqueu també ací

Nadal, vers a vers: Guerau de Liost

POEMA DE NADAL


La gent reposa
colgada al llit.
El llop no gosa
moure brogit.
D'un vell estable
mal ajustat
la llum eixia.
Fuig el diable.
La nit és dia.
Jesús és nat.
El bou recula
poquet a poc.
- Decanta't, mula,
per fer-li lloc -
Oh meravella!
Penja una estrella
de l'embigat.
Les profecies
són aquests dies
Jesús és nat.
La neu afina
xòrrecs avall.
Canten el gall
i la gallina.
Els àngels broden
el cel d’estrelles.
Els pastors roden
amb vestits nous
perdent els bous
i les esquelles.

Apunt publicat en l'antic blog LLIMA (La Comunidad, 2 de gener de 2011. El país)

Informació sobre Guerau de Liost:

* Viquipèdia

* LletrA

* Enciclopèdia.cat

Títols de crèdit: Amélie de Jean-Pierre Jeunet

Els títols de crèdit són textos que s'agreguen a les pel·lícules, programes de televisió o videojocs per llistar i acreditar els membres participants en un projecte i l'equip implicat en la seua producció. Alguns espectadors els consideren una part prescindible de la pel·lícula, és per això que els directors, perquè la gent s’hi fixe, se les han d’enginyar per mostrar-los de forma atractiva.

La pel·lícula de la qual he seleccionat els crèdits és Amélie (2001), dirigida per Jean-Pierre Jeunet. El grafisme es compon d'unes lletres que alternen els colors roig i groc al temps que, per la tipografia, transmeten una certa sensació de temps passat.

En aquesta ocasió el director ha triat barrejar els crèdits amb una part del relat que serveix per a presentar-nos al personatge principal. La pel·lícula comença amb una breu introducció feta per una veu en off acompanyada d'unes imatges que semblen vídeos casolans i mostren alguns aspectes de la vida de la jove Amélie. Són imatges relativament divertides en les quals veiem Amélie des que és procreada, durant el part i mentre juga, generalment sola, amb els personatges que ella mateixa porta pintats a la mà, a la barbeta... La música reforça la idea de passat i ens deixa una certa malenconia, la mateixa que recorre tot el resum. Al temps que es projecten les imatges, van apareixent les lletres, en ocasions alternant un fons groc o roig sobre el qual algú retoca, amb les mans, les lletres com si jugara amb elles a formar noms: els dels crèdits inicials.

Javier Escorcia

A l'Hospital de Sant Joan de Déu s'ha pres una iniciativa per a recollir diners per a la planta 8a. És la planta d'oncologia infantil.

Si les tisorades en Sanitat han deixat moltes necessitats esperant-se a la cua, cal enginyar-se-les per poder recuperar una part dels diners que no els ingressen. Per ajudar aquests xiquets i les seues famílies, cada vegada que algú veu el vídeo els entren 5 cèntims d'euro. Coses de la publicitat que, de vegades, té aquestes jugades: afegir-se a una causa solidària al temps que promociona un producte comercial!

Encertada la causa i, sobretot, l'ajuda.

Recordeu-ho; per a col·laborar visiteu: http://www.youtube.com/watch?v=8WATgU5PduE&feature=youtu.be

'Leonardo interactiu' en la Biblioteca Nacional

  

S'ha presentat un nou producte interactiu de la Biblioteca Nacional; es tracta d'un treball interessant sobre una obra de Leonardo da Vinci de la qual trobareu també un manual en el següent enllaç. Podeu veure la seua presentació en Youtube i entrar en el món virtual dels manuscrits Códice Madrid I.

Després de El Quijote, aquesta és la segona producció feta sobre el material de la Biblioteca Nacional, un material que ens permet acostar-nos de primera mà a les imatges dels llibres i a un contingut, de vegades inèdit per a molts lectors.

Felicitats per aquest treball que ens acosta el llibre i la cultura als usuaris de la xarxa.

(Tema 15) "Ràpida teoria del porro" de Joan Fuster

(1962-2012) 50 anys de la publicació de

Raimon, en homenatge a Fuster, fa una lectura d'una selecció de textos de Joan Fuster. De tots, hem parat esment en un dels articles més irònics i divertits (temps: 11'57-14'47) del propi Fuster, publicat inicialment en la cartellera Què y donde, en la seua columna "Notes d'un desficiós". Posteriorment, alguns dels textos escrits per Fuster en l'esmentada revista serien publicats en un llibre que es publicà amb el mateix títol de la columna, Notes d'un desficiós, amb un pròleg de Vicent Ventura (València, Almudín, 1980); el text també ha estat antologat en diverses ocasions (Ser Joan Fuster. Antologia de textos fusterians. A cura de Josep A. Fluixà i A. Martínez. Alzira, Bromera, 1991). La càrrega irònica de l'autor de Sueca és evident; no sabem si aquesta mateixa ironia, compartida en moltes ocasions pel cantant de Xàtiva, és la que ha portat Raimon al lapsus en llegir una de les paraules del text; un fet que podria evidenciar el que, unes línies més avall, en diu Fuster: "Freud, d'haver-ho presenciat, ens hauria fornit d'un més" [referint-se a un nou complex]. "O potser ho hauria inclòs en l'apartat de la "sexualitat oral".

____________________________________________

RÀPIDA TEORIA DEL PORRO

Joan Fuster

Confesse que mai no m'ha interessat , i no sé per què. Ho he provat cinc, deu, vint vegades, i sempre he retornat als meus tòxics subalterns, el tabac ros i el whisky. Deu ser cosa de l'edat. Però l'espectacle del porro m'apassiona. El trobe fascinant. Hi ha, per començar , el ritual de confeccionar-lo: és una operació meticulosa, que comporta calibrar la dosi de l'"herba" o el "xocolate", o la "merda", i barrejar-la amb els brins del tabac convencional, i enrotllar-lo tot amb un full de paper de fumar arcaic, d'una ja insòlita marca d'Alcoi. El resultat sol tenir un aspecte de botifarra, en el mal sentit de la paraula. Després, algú l'encén. L'iniciador fot una xamada, i de seguida posa cara d'èxtasi. És mentida, naturalment. La droga -si és droga, que ho dubte- no ha pogut produir-li un efecte tan immediat. El porro passa a la boca de l'amic del costat, que fa uns ulls decadents, d'una presumpta somnolència gloriosa. I passa a la boca següent, i a l'altra, i a l'altra... A tot estirar, el porro dura un parell de rondes. Els consumidors, si no, ho simulen. Oscil·len entre l'eufòria i la laxitud. I fa bonic. Però és evident que la droga, consumida tan modestament, no ha pogut commoure'ls. Potser un porro individual serà tota una altra cosa: el porro col·lectiu, però, és el més habitual i suscita escenes increïbles. La meua conclusió és que la droga no es l'ingredient, sinó la bava que cada consumidor aplica al cigarret, i que progressa a cada xuplada. Només Déu sap quants bacils passen d'un individu a l'altre. Tot són baves: el porro només n'és l'excusa. Freud, d'haver-ho presenciat, ens hauria fornit d'un més. O potser ho hauria inclòs en l'apartat de la "sexualitat oral". La porreria pobra s'acontenta amb les baves... ¡No hi tinc res en contra, alto! ¡I per molts anys!

Agost, 1979

De Notes d'un desficiós

El text ha estat tret del web Imatge.org, un espai interessant on trobereu un conjunt de textos per al comentari.

Temes de literatura de segon de batxillerat

(Exercici en grups de quatre persones)

A continuació teniu diferents temes que hi ha penjats a la xarxa en diversos webs, llig-te'ls i valora'ls: digues quin et sembla més apropiat per a l'aprenentage que has de fer i si algun d'ells conté alguna errada o està curt d'informació. Justifica sempre la teua resposta amb exemples i tingues en compte el títol del tema.
Tema 15 Valora la repercussió de l'assaig de Joan Fuster en el context de l'època.

- La serp blanca
- IES Jaume I
- Faustilit
- 2blasbat
- Suport
- Josep Vañó
- Cèsar - Lletraferit
- Departament de filologia STJ Vedat
- Gloria Gómez Montllor

Bones notícies del Suprem

Després de tant de temps de lluita perquè al P.V. es puguera veure TV3, el Govern valencià va tancar els repetidors que permetien l'emissió de TV3 a casa nostra i va imposar unes multes astronòmiques a l'entitat Acció Cultural, pròpietària dels repetidors que permetien que el senyal televisiu arribara a cals valencians; hui el Suprem dóna la raó a Acció Cultural i a tots els qui han lluitat perquè una certa llibertat d'elecció de canal de televisió en la nostra llengua fora possible.

Llegiu les notícies i la informació en difertents mitjans i en la web de la pròpia entitat que ha coordinat la campanya de protestes i el recurs davant del Tribunal Suprem.

El Suprem dóna la raó a Acció Cultural

En primer lloc, el Tribunal Suprem confirma el que la nostra entitat sempre havia afirmat: que el Govern valencià mai no ha tingut autoritat per a sancionar-nos. Tal com diu la sentència...



“La asociació sancionada no asumía las funciones propias de un ‘operador audiovisual’, siendo un mero retransmisor, sin más, de los programas televisivos del verdadero operador público.

Bufetada judicial al govern valencià pel tancament de TV3

El Suprem espanyol accepta el recurs d'ACPV i diu que el consell no pot prohibir les emissions ni sancionar l'entitat

El Suprem tomba la prohibició d'emetre TV3 al País Valencià


Deixa sense efecte la sanció de 300.000 euros imposada pel govern valencià a ACPV. Entén que la Generalitat no tenia competència per clausurar els repetidors de l'entitat


Butlletí electrònic d'Acció Cultural

The God (2003) de Konstantin Bronzit

ACTIVITAT

1.Escriu unes lìnies per contar què fas quan una mosca es posa molt pesada i no para de molestar-te.

2. Ara, mira't el curt següent i digues si et sents identificat amb el personatge i per què.

The God (Brozhestvo) (2003) és un curt rus d'animació del director Konstantin Bronzit.

La Pel·li del Raval, un projecte interessant

L'Associació Paso a Paso porta endavant un projecte comunitari "La Peli del Raval", un experiment intercultural i comunitari, que recull històries o simplement situacions i les explica mitjançant un missatge audiovisual. El Taller de creació de guió de "La Peli" ha estat realitzat per integrants de l'Associació Paso a Paso en el Casal Jove Atlas. En ell han participat joves integrants del casal, veïns del barri i d'altres associacions. Les persones que hi han participat tenien per objectiu trencar amb les xafarderies, amb les falses creences i els remors, per això s'han atrevit a contar la seua història des d'un punt de vista un tant irònic. L'argument es fonamenta en 12 remors sobre la immigració i els integrants del taller han pogut expressar les seues anècdotes i inquietuds, element que es convertí en el detonant del treball, un projecte cooperatiu i de conjunt. Amb "La Peli" s'intenta transmetre un missatge clar: "tots els éssers humans tenim les mateixes necessitats bàsiques i això ens fa iguals; per a poder conviure és indispensable el respecte".

No podem demanar només als emigrants que s'integren i s'adapten als nostres costums; cal revisar les normes de convivència perquè l'adaptació només serà útil quan siga realment de tots i amb les aportacions positives de cada persona de la comunitat.

Make in off

Altres documentals fotografien el Raval de Barcelona però ho fan des d'una altres perspectiva, per exemple el documental de Carlos Callero Raval. La alegria del barrio.

El DCVB i l'animació: 'Day and nigth', un joc de contraris

ANTÍTESI f., neol.: cast. antítesis. || 1. Oposició de dues idees. || 2. Cosa diametralment contrària d'una altra. Descobreix tot el seu pensament quan sospita que la pau a què aspira és compatible amb la seva antítesi, Pla Rus. 173. Fon.: antítəzi (Barc., Palma); antítesi (Val.). Etim.: pres del gr. αντιθεσις, mat. sign.

DCBV. Diccionari català, valencià, balear. (Palma de Mallorca, 1962)

Obra iniciada per MN. ANTONI M. ALCOVER I FRANCESC DE B. MOLL
Enguany s'han complit 50 anys de la publicació de la primera edició del Diccionari Català, valencià, balear (1962). L'obra va ser encetada per mossèn Antoni Maria Alcover i Francesc de Borja Moll i comptà amb multitud de col·laboradors; entre els quals hi hagué Manuel Sanchis Guarner i Aina Moll i Marquès.

L'amic Jesús Bernat Agut i els seus alumnes ens ho recorden des de fa dies amb les seues interessants composicions fotogràfiques publicades en el bloc Imatgies. Felicitats!

Day and nigth (2010) és un curt d'animació de la factoria Pixar, dirigit per Teddy Newton, amb música de Michael Giacchino, que us divertirà i mostrarà els contrastos i les proximitats entre el dia i la nit. Dos personatges descobreixen a l'espectador com és el seu interior i ens van deixant accions que es poden contemplar per la nit o pel dia.

Després d'haver vist el curt, anoteu, al vostre quadern, les diferents accions que apareixen al curtmetratge, descriviu-les breument i diferencieu entre les que es fan habitualment per la nit i les que es fan durant el dia.

Per acabar, assenyaleu almenys tres accions que siguen antitètiques i indiqueu quina de les dues accepcions del DCVB exemplifiquen.

Què fem contra la proposta de llei del ministre Wert?

- Podem creuar-nos de braços i esperar a que aquest gol puge al marcador i els done la llibertat de moviments necessària perquè l'escola privada puga decidir ideari i model de llengua sense cap entrebanc, mentre l'escola pública segueix rebent noves retallades.

-Podem informar-nos i crear una opinió crítica enfront del que es publica o es diu en la xarxa, en le carrer, en el café... 'El poder de Wert' El país


- Podem oposar-nos, com ja ho fan alguns`polçitics, entitats o governs autonòmics que no compateixen la proposta de llei.

'L'oposició carrega contra la reforma Wert' ElpuntAvui+

'Escola considera la reforma de Wert un ataque al valenciano' El país
'Catalunya y Euskadi se rebelan contra la reforma educativa de Wert' Publico.es

'Pañella: “La contrareforma de Wert és més pròpia del ‘Movimiento’ que d’un estat plurinacional i democràtic”' Compromís


- Podem signar individualment o com a col·lectiu algun dels ecrits que funcionen en la xarxa contra la llei.

STOP LLEI WERT!



- Podem donar suport a una campanya per poder cofinançar el projecte d'edició d'un vídeo. Ajuda a difondre la campanya Stop llei Wert.


- Podem contribuir a la difusió de la campanya de Ciutadan@s per l'educació pública amb ressò estatal contra la llei. Yoestudieenlapublica
o en Vídeos


- Podem eixir de nou al carrer amb totes les nostres forces el proper 15 de desembre. Per més motius encara, diguem no a la llei WERT!



'La Plataforma en Defensa de l’Ensenyament Públic convoca mobilitzacions contra la LOMQE els dies 13 i 15 de desembre' CCOO





En Valencià: llengua i imatge

Cinema d'animació i publicitat

En publicitat, com en cinema, contar bé la història i relatar els fets de manera que la sorpresa final siga efectiva és fonamental. És per això que l'organització de la trama ha de ser precisa i la utilització dels elements que li donen forma (paraula, imatge, so, música) ha de servir per a potenciar tots els efectes necessaris.

L'anunci del que hui us parlem té els ingredients necessaris per a atraure el receptor: íntriga, humor, efectes especials, animació, bona música, muntatge encertat i un argument senzill i sorprenent alhora.

Una melodia terrorífica i unes lletres que s'esvaeixen entre uns núvols que anuncien tronada donen pas a una nadala cantada amb timidesa per una protagonista que recorda altres temps de felicitat i joc, quan el monstre de la llar no era tan efectiu. Per la cançó i els titulars de premsa deduïm que es tracta de l'última nit, potser una nit de Nadal. La timidesa amb què la titella canta és, potser, fruit de la seua joventut o de la por. D'entrada, pensem més aviat en una nit de pau. Però de seguida es manifesta el present i amb ell la possible alegria del cant es barreja amb la temor i el terror observat per les protagonistes de l'anunci.

Si analitzem l'anunci des del punt de vista del missatge que s'adreça al possible comprador, podem contemplar com, per una banda, hi ha la pau, l'optimisme de la partitura musical que s'associa a deixar ben neta la llar, sense peluses. I per una altra hi ha el terror que desperta la potencia d'aquell aparell i la música i els rètols que manifesten la seua eficàcia. El publicista intenta entretenir, sorprendre el receptor amb una història que té present el punt de vista d'unes protagonistes que, amb els seus crits, les curses i la seua desaparició davant d'un monstre que les engull una a una, potencien un cert clima de pel·lícula de terror. Del contrast en ve la ironia que desperta un cert somriure en contemplar el robot terrorífic, que no és més que un potent aparell electrònic, un electrodomèstic que, a la llum del dia, té un aspecte agradós i un caminar intel·ligent.

R. A. L.

Una escola per a uns quants o una escola per a tots?

Educar va més enllà d'ensinistrar.

Quan deixarà de fer-se tant insistent en les lleis educatives la ideologia d'uns quants perquè el treball de tantes persones no torne a ser debades?

Per què l'educació torna a ser moneda de canvi i no es producte d'un pacte d'estat, estable i durador, on participen tots els estaments implicats i tots els partits representats en el Congrés?

Quan s'entendrà l'educació com una inversió de futur i no com un producte mercantilista del que s'esperen beneficis immediats?

Quan no es respecta la riquesa cultural i les diverses llengües d'un país, no es provoca un genocidi cultural?

Com hi ha opinions molt interessants sobre el debat i la proposta del ministre, us deixe amb algunes de les seues reflexions.

"L'AELC dóna suport a les mobilitzacions en defensa de l'escola catalana" Associació d'Escriptors en Llengua Catalana

"Com ataca Wert la immersió lingüística?" Vilaweb



Altres opinions:

Vicent Moreno: "El pla Wert liquida la immersió" Vilaweb

Crida de Som escola a la mobilització per la llengua Vilaweb

Joan Solà: "La paraula"

Opinió d'Iñaki Gabilongo El país

Publicitat i famosos

Actualment, les campanyes de publicitat on la imatge està centrada exclusivament en la lletra impresa són poc habituals. El negoci de la publicitat està lligat al món audiovisual i busca atraure el comprador mitjançant la paraula oral (dir o cantar l'eslògan) i la imatge en moviment. El grafisme s'empra com un reforç de la fotografia.

És per això que, entre les moltes estratègies, se sol utilitzar com a reclam l'aparició de personatges famosos o populars: actors i actrius de cine, presentadors de televisió, esportistes... Els famosos passen a ser l'estrella de la marca i cobren contractes milionaris per representar-la allà on van. La seua actuació no sempre està justificada, però el cost del producte que comprem s'eleva, es multiplica, o això espera la marca, en funció de les despeses astronòmiques que generen els acords comercials amb aquestos caríssims reclams.

Observeu els anuncis que us enllacem a continuació i digueu si està justificada l'aparició dels famosos que presenten el producte.

- Dolce & Gavanna 2012

- Elnett

- Pepsi

- Freixenet

- Caser

- Chanel nº 5


Aleshores, quin paper juguen aquestes persones? Per què les empreses els contracten? Potser és que els consumidors ens deixem embolicar dia a dia i per això les marques ho veuen com un negoci. Potser els consumidors no fem prou força perquè les coses canvien, perquè les marques baixen els preus i generen un mercat molt més racional i equilibrat.

Creus que la seua aparició es produeix perquè són grans consumidors de la marca i, per tant, coneixedors del producte que anuncien? O tal vegada perquè són tan bons actors que abarateixen el producte filmat? Potser perquè nosaltres, com a consumidors, volem identificar-nos amb el que simbolitzen o amb la manera en què viuen i, per car que siga, ens conformem amb la possessió d'un dels seus productes?

En algunes ocasions són grans professionals, reconeguts en el seu ofici, i donen molt bé en pantalla, la qual cosa facilita el treball del director i de l'equip de producció de l'anunci. En altres, la marca necessitava un canvi de trajectòria publicitària i ells són els que la materialitzen perquè el seu nom és més popular que el de la pròpia marca que representen.

Repassa els anuncis anteriors i tracta de buscar una raó objectiva de per què apareixen els famosos.

Per exemple, Brad Pitt ha posat la seua imatge en una de les marques de cosmètics i perfums més sofisticades de París. Per primera vegada un home anuncia aquest producte per a dones i aquest fet genera molta publicitat indirecta a través dels escrits en premsa: el fet ha estat notícia. Les campanyes anteriors sempre les havien protagonitzat dones tan espectaculars i famoses com Marilyn, Keira Knightley, Carole Bouquet, Catherine Deneuve, Audrey Tatou, Nicole Kidman... Ara és ell, un famós actor de Hollywood, qui, pel mòdic preu de quasi un milió d'euros, ha cedit la seua imatge, ens ha impressionat amb la seua veu directa, dialogant amb el perfum o amb la dona que el pot portar, i pretén convéncer-nos de manera pausada i sensual que Chanel nº 5, un perfum que deu costar en el mercat entre 35 i 115 euros de mitjana (segons format), és "ineludible".

Quantes caixes de perfum s'han de vendre per a recuperar una inversió tan gran? O millor encara, quins guanys li ha suposat a la marca que continue parlant-se dels seus perfums i es compren malgrat el seu preu elevat?



Ara que s'acosta Nadal, l'època en què més es consumeix i de forma més embogida, toca ser més reflexius que mai i fer front a la crisi, i als qui ens l'han generada, amb un consum més racional. També les multinacionals tenen molt a dir amb els canvis del model de consum i de valors que s'han produït al llarg de les últimes dècades en el món occidental.

Polònia un programa amb molta canya

El programa de sàtira política Polònia de TV3, que dirigeix Toni Soler, demostra una vegada més que els seus guionistes estan al dia, que té un equip d'humoristes extraordinari i que no es talla gens a l'hora de criticar l'actualitat política. En aquesta edició, la prèvia de les eleccions del 25 de novembre, Artur Mas (Bruno Oro) comparteix el seu monòleg amb la resta de candidats. Cadascun intentarà aprofitar el temps de la millor manera possible.

A més, Artur Mas (Bruno Oro) i Oriol Pujol (Queco Novell) es presenten en una caserna dels Mossos d'Esquadra per denunciar les informacions que el diari "El Mundo" ha publicat sobre ells. Mentrestant, Pedro J. Ramírez (Queco Novell) fa servir els seus contactes a la Policia per aconseguir nous informes contra Artur Mas.

Alícia Sánchez-Camacho (Agnès Busquets) i Albert Rivera (David Olivares) es transformen en uns superherois molt especials que lluiten contra la discriminació del castellà i perquè Espanya no es trenqui. També viatgem a la joventut d'Oriol Junqueras (Cesc Casanovas) per descobrir que el candidat d'ERC sempre ha estat un pioner, encara que gairebé mai se li ha reconegut.

Fem una visita al museu del Pere Navarro (David Olivares) de la mà d'Oriol Jonquera (Cesc Casanoves). En una assemblea de la CUP, el candidat David Fernández (Cesc Casanovas) es vol preparar per si el partit aconsegueix entrar al Parlament. Per això convida una professora perquè els explique quatre coses sobre com funcionen les coses allà. I al plató de "Singulars", Jaume Barberà (Queco Novell) i Jonathan Tepper (Fermí Fernàndez) demanen als espectadors que els envien missatges al Twitter del programa explicant-los com viuen la crisi.

'La misma noche' de Cristian Romero

ACTIVITAT

- És fàcil obligar les persones?

- És fàcil oblidar els sentiments?

- Què ens passa quan s'acaba l'estima?

Mira't el curt, resumeix l'argument i indica el tema.

Un país de llibre, un programa sobre la nostra literatura

Us recomane el següent programa dedicat als llibres; en aquest primer capítol la protagonista és Esperança Camps i, més en concret, la seua novel·la Naufragi a la neu.

Mor Toni Leblanc (Madrid, 1922-2012)

La notícia apareix publicada, entre d'altres mitjans, en Diari de Girona, 324.cat, El Periódico, ELPUNT Avui+...



Las chicas de la Cruz Roja (1958)



La notícia en El País.

Divendres de dol

Cesk Freixas - Acte de violència, una cançó de l'album Tocats pel foc.

Diferents col·lectius de treballadors públics hem decidit manifestar la nostra indignació davant les retallades que estem patint des de fa mesos amb una iniciativa que ja es va portar endavant el curs passat. Es tracta dels divendres negres o divendres de dol.

Amb aquest llaç negre en el blog i amb l'ús de samarretes a l'escola, cada divendres manifestarem la nostra indignació davant el preu que ens fan pagar per una crisi de la qual no en som responsables ni els empleats públics ni molt menys els escolars.

El cine que no t'hauries de perdre: 'Untouchables' d'Eric Toledano i Olivier Nakache

Director: Eric Toledano, Olivier Nakache
Repartiment: François Cluzet, Omar Sy, Anne Le Ny, Audrey Fleurot
Títol: Intocable
Títol original: Untouchables
Any: 2011.
Duració: 110 min.
Gènere: Comèdia
Guió: Eric Toledano, Olivier Nakache
Fotografia: Mathieu Vadepied.

La pel·lícula t’atrapa des del primer fotograma gràcies a una actuació billant dels dos protagonistes i a un guió magistral, que aconsegueix mesurar l’humor i abandonar la mala consciència i la compassió per a traure-li tot el dramatisme a situacions carregades de tensió: invalidesa, marginalitat, el color de la pell, la pobresa, la diferència de classe i formació... Malgrat la situació de Philippe, un ric aristòcrata que té anul·lada la mobilitat, i les limitacions econòmiques de Driss, un jove que acaba d'eixir de la presó i és expulsat de casa de sa mare on vivia amb els germans, les ganes de viure la llibertat dels dos protagonistes serà el motor d'una història basada en fets reals.

Philippe està en cadira de rodes com a conseqüència d’un accident de parapent. Driss, el jove negre procedent d’un barri perifèric i que acaba d’eixir de la presó només vol poder justificar davant dels serveis socials que ha intentat aconseguir treball però que els seus antecedents i formació li ho posen molt difícil. Curiosament Philippe, després d’escoltar diferents aspirants qualificats, pren la decisió d’apostar per Driss com assistent i cuidador personal perquèés l'únic que no se'l mira amb llàstima.

Driss serà les cames i els braços de Philippe i aquest posarà seny a la situació personal del primer. En la recerca d’una bona amistat, els dos junts barrejaran els propis gustos musicals (Vivaldi i ‘Earth, Wind & Fire’), la parla educada i el llenguatge d’argot, els vestits d’Armani i els pantalons de xandall… Dos personatges creïbles que lluiten per seguir vivint de manera pragmàtica, mentre busquen allò que els fa més feliços, un valor que els farà intocables.



L'àudio i música

Publicat anteriorment a LLIMA (La Comunidad, 12 de març de 2012. El país)

Defensant la llengua

En els últims anys la llengua catalana està rebent forts atacs des de sectors del món judicial i polític per relegar-la en un segon pla.
Però la societat civil s’està mobilitzat cada vegada més. Arreu del nostre territori emergeixen moviments socials i entitats que lluiten perquè el català visca sense complexos.

http://blogs.tv3.cat/latituds.php?itemid=46620

Fi de curs: l'art al servei de la crítica social

Benvolguts alumnes,

aquest ha estat un curs difícil, ple de contradiccions; les meues, que en són moltes, i les que el moment històric que ens ha tocat viure ens ha deixat al càrrec.

1. Les autoritats educatives retallen indiscriminadament salaris de professors i diners per a beques, al temps que augmenten el nombre d'alumnes per classe i grup i allarguen la jornada laboral del professorat. Mentrestant, en l'actuació d'un altre ministeri descobrim que es rescaten bancs, es perdonen evasions fiscals i es paguen comissions milionàries a polítics i directius d'empreses i es mira cap a un altre costat quan algú no ha fet l'ús apropiat dels diners públics basant-se en l'escletxa que deixa al descobert aquells aspectes de la llei que encara no havien estat prou definits.

2. Els mateixos afectats per les mesures del govern manifestem certa divisió i enfrontament que debilita les nostres reivindicacions. Entre les propostes d'actuació, se'n fan algunes que una part dels docents, dels pares o de les editorials no entenen: s'eliminen activitats extraescolars, s'apunta la possibilitat de suprimir els llibres de text, es multipliquen les concentracions i manifestacions que les autoritats no valoren... Uns i altres potser tenen raó, però en aquesta batalla, de vegades, s'oblida que pares, alumnes i professors estem en la mateixa riba i que hem de fer un front comú perquè l'educació pública continue sent un bé de tots i de qualitat, el benefici amb què comptem els ciutadans per poder transformar la societat i millorar el món des d'un pla de major igualtat i justícia.

3. Alguns alumnes fan jornades de lluita que semblen més diades de descans; altres promouen una primavera cultural, des de València, que es converteix en l'exemple a seguir per estudiants d'altres llocs de l'estat.

Per tot això, he volgut acomiadar-me de vosaltres aquest curs d'una manera un poc contradictòria també. Volia acabar només en positiu i deixar de banda les reflexions que ens cal fer a tots després d'un any tan dur, però han caigut en les meues mans unes imatges (regal d'un bon amic que ens ha facilitat moltes vegades informació sobre pel·lícules també), unes vinyetes àcides de la il·lustradora polonesa P. Kuayñchi. Es tracta d'imatges artístiques, d'il·lustracions intel·ligents que desitge us facen reflexionar sobre el que està passant al món.

L'estiu us deixarà temps per al descans merescut; la diversió i distracció necessàries per a carregar les piles de nou us la proporcionareu vosaltres, que d'això en sabeu més. I el curs vinent continuarem la formació personal de la millor manera que sabrem i podrem. Dels qui deixeu l'institut, uns estareu a la universitat; altres, fent un cicle formatiu, i alguns en el món del treball si la sort us acompanya. A tots molta sort i molta reflexió, la que ens cal en temps difícils.

 

Imatges sobre rics i pobres. Imatges sobre guerra i pau. Imatges sobre la crisi.

Font: http://blog-acavart.blogspot.com.es/2012/05/arte-com-sentido-critico-p-kuaynchi.html

I no us oblideu mai que, si voleu, fins i tot podeu...

Apunt publicat anteriorment al blog LLIMA (La Comunidad. El país)

La Plataforma en Defensa de l’Ensenyament Públic convoca una festa reivindicativa i un aplec de plataformes el 17 de juny

Critica la nova normativa que s'aplicarà el curs que ve que comportarà un empitjorament de la qualitat de l'ensenyament i milers de docents afectats per les noves retallades





La Plataforma en Defensa de l'Ensenyament Públic critica durament el Reial Decret-llei 14/2012 del Ministeri d'Educació i l'aplicació al País Valencià per part de la Conselleria d'Educació a través del Decret 73/2014 i l'Ordre 19/2012. És per això que la Plataforma demana la retirada immediata d'aquesta normativa per no agreujar encara més l'ensenyament públic valencià, que recordem que està patint retallades des de fa dos anys.

FAPA-València ha denunciat que les mesures que s'aplicaran el curs que ve comportaran massificació en les aules, supressió de modalitats de batxillerat, l'ajornament dels nous títol de Formació Professional, l'increment de les taxes acadèmiques en un 30% en les universitats públiques i l'eliminació del bo-llibre per beques segons la renda familiar. La Conselleria Educació reduirà en un 30% la dotació de beques per a llibres de text que, a més, s'amplia als centres concertats. FAPA-València denuncia també que encara no s'han abonat les beques de llibres de secundària ni tampoc les beques de menjador i transport.
Segons les dades dels estudis elaborats per FE CCOO PV i STEPV, l'augment de ràtios i de la càrrega lectiva del professorat comportaran la retallada d'unes 1.500 unitats i afectaran almenys 5.000 docents que hauran de desplaçar-se a altres centres de treball, en el cas del funcionariat de carrera, o perdran directament el seu lloc de treball, en el cas del professorat interí.

Conselleria ha plantejat una nova normativa de supressions i desplaçaments, molt pitjor que l'actual, i intentarà contenir els desplaçaments del funcionariat de carrera a costa que el professorat impartisca altres matèries de les quals no són especialistes, aplicant un decret que afecta al professorat dels centres concertats. De manera que, novament, la qualitat de l'ensenyament es veurà ressentida.

A més, Escola Valenciana ha denunciat que encara no hi ha una resposta formal per part de la Conselleria d'Educació al document de 9 punts, que van presentar 33 entitats i institucions per enriquir l'actual esborrany de Decret sobre plurilingüisme. Sembla que Conselleria vol mantindre la consulta a les famílies sobre el programa educatiu que es vol per als seus fills, però sense cap informació per part de l'administració sobre els programes d'ensenyament òptims, de qualitat i que garanteixen l'aprenentatge de les dues llengües oficials i una llegua estrangera que són el PEV i el PIL.

Finalment, CAVE-COVA ha recordat que l'ensenyament públic ha impulsat el progrés del país. En eixe sentit, les mesures que s'estan aplicant tant des del govern espanyol com valencià obstaculitzen aquest progrés i augmentaran la desigualtat social i el fracàs escolar amb un greu cost social per a les famílies i el sistema educatiu valencià, que ni és l'origen ni ha contribuït de cap manera a la fallida econòmica que pateix el País Valencià, provocat per anys de malbaratament dels recursos públics per part del govern.

D'altra banda, la Plataforma convoca una festa lúdica i reivindicativa i un aplec de plataformes comarcals en defensa de l'ensenyament públic per al pròxim diumenge 17 de juny en el col·legi públic Ballester Fandos (Av. Malva-rosa, 57) de València. L'objectiu de la festa és acabar el curs amb una nova mobilització i coordinar les diverses plataformes existents per a programar noves accions el curs que ve. El programa consistirà en actuacions de Dani Miquel i altres, tallers infantils i parlaments diversos.

Prèviament, el 16 de juny, representants de la Plataforma assistiran a l'Encontre de Plataformes per l'ensenyament públic a nivell estatal a Madrid, també per a coordinar accions a nivell estatal.




GUAIX COORDINADORA PEL VALENCIÀ HORTA SUD

València, 6 de juny de 2012

Els efectes de les retallades en educació

Seguim mobilitzant-nos en contra de les retallades i per això els 5 sindicats han convocat concentracions el DIMECRES 13 a les 18 h. en València (Plaça Manises) i Alacant (Casa de les Bruixes).

Com sabeu, el decret 73/2012 i l’ordre 19/2012 afectarà places docents. Començarem a visualitzar-les amb les places que tinguen reducció d’hores o siguen suprimides. Els funcionaris afectats seran recol·locats segons l’Ordre de desplaçaments i supressions.

En l’enllaç adjunt teniu el cartellet.

Josep Lluís Bausset, un activista centenari

Avui, l'editorial Tàndem ens feia arribar un missatge on ens comunicava la mort de Josep Lluís Bausset, un home que ha lluitat per la identitat dels valencians i ha fet una tasca extraordinària des de la fila de la discreció i la constància. La nota deia:

Homenatge a Bausset

Hui és un dia trist per a Tàndem edicions. Ha mort el gran patriota valencià, Josep Lluís Bausset, un dels referents més importants del moviment identitari valencià i un exemple per a tots els valencians. L'any 2000, Tàndem edicions va incorporar a la galeria de valencians il·lustres que conformen la Col·lecció Tàndem de la Memòria el llibre Josep Lluís Bausset. Converses amb l'home subterrani, que de la mà de l'escriptor Santi Vallés, repassa la seua vida i el seu compromís per les llibertats del País Valencià.
Recordem-lo sempre.

____________
Més tard, Vilaweb ens aportava més dades sobre la luctuosa notícia.

El mestre Josep Lluís Bausset s'ha mort


_____________
I l'edició del País Valencià de l'Ara.cat afegia

Mor Josep Lluís Bausset, un dels pares del nacionalisme valencià

Llegir textos amb cautela

La prestigiosa escriptora Rosa Montero publicà en la seua columna una anècdota refrescant i encisadora sobre la convivència amb els estrangers. L'article titulat 'El negro' va causar gran commoció en internet i, especialment, entre la població inmigrant. Se li dedicaren algunes entrades de blog i nombrosos articles d’opinió en diferents mitjans de comunicació. El fet és que, entre l’11 i el 14 de gener de 2012 especialment, es podien llegir referències a una història breu, publicada el maig del 2005, que s’havia convertit en l’article més llegit del periòdic El País en la seua edició digital.

Un exemple dels comentaris que en va suscitar:

“Són línees commovedores sobre la immigració, un dels temes més delicats i que major preocupació genera entre els ciutadans europeus. L’anècdota que conta Rosa Montero és un dels temes més comentats en les xarxes socials i considerada per l’escriptor brasiler Paulo Coelho com a lectura obligada”.

L’article en qüestió és el següent:

_______________________________________________________

EL 'NEGRO’


Rosa Montero


Estamos en el comedor estudiantil de una universidad alemana. Una alumna rubia e inequívocamente germana adquiere su bandeja con el menú en el mostrador del autoservicio y luego se sienta en una mesa. Entonces advierte que ha olvidado los cubiertos y vuelve a levantarse para cogerlos. Al regresar, descubre con estupor que un chico negro, probablemente subsahariano por su aspecto, se ha sentado en su lugar y está comiendo de su bandeja.

De entrada, la muchacha se siente desconcertada y agredida; pero enseguida corrige su pensamiento y supone que el africano no está acostumbrado al sentido de la propiedad privada y de la intimidad del europeo o incluso que quizá no disponga de dinero suficiente para pagarse la comida, aun siendo ésta barata para el elevado estándar de vida de nuestros ricos países. De modo que la chica decide sentarse frente al tipo y sonreírle amistosamente. A lo cual el africano contesta con otra blanca sonrisa. A continuación, la alemana comienza a comer de la bandeja intentando aparentar la mayor normalidad y compartiéndola con exquisita generosidad y cortesía con el chico negro. Y así, él se toma la ensalada, ella apura la sopa, ambos pinchan paritariamente del mismo plato de estofado hasta acabarlo y uno da cuenta del yogur y la otra de la pieza de fruta. Todo ello trufado de múltiples sonrisas educadas, tímidas por parte del muchacho, suavemente alentadoras y comprensivas por parte de ella. Acabado el almuerzo, la alemana se levanta en busca de un café. Y entonces descubre, en la mesa vecina detrás de ella, su propio abrigo colocado sobre el respaldo de una silla y una bandeja de comida intacta.

Dedico ésta historia deliciosa, que además es auténtica, a todos aquellos españoles que, en el fondo, recelan de los inmigrantes y los consideran individuos inferiores. A todas esas personas que, aún bienintencionadas, los observan con condescendencia y paternalismo. Será mejor que nos libremos de los prejuicios o corremos el riesgo de hacer el mismo ridículo que la pobre alemana, que creía ser el colmo de la civilización mientras el africano, él sí inmensamente educado, la dejaba comer de su bandeja y tal vez pensaba: "Pero qué chiflados están los europeos".

_________________________________________________

El que m’interessa destacar és la frase “Dedico ésta historia deliciosa, que además es auténtica” per la dimensió que en dóna de l'anècdota. Si no llegim bé el propi relat de ficció, podem incórrer en un error, aquesta vegada relativament trascendent perquè l'autora la creïa real i perquè la seua finalitat era, potser, facilitar la convivència entre els ciutadans i generar una actitud positiva. Però l’adjectiu auténtica té una càrrega molt gran i ens fa creure les paraules de l’escriptora i traslladar-les a la categoria de vivències personals. Si, a més, tenim en compte l'efecte multiplicador de les xarxes socials, entendreu com és de fàcil fer-nos creure la ficció a través d’internet. És així com comencen algunes llegendes i es fa de la ficció una nova categoria, un fet que exploten molt alguns mitjans de comunicació de premsa groga o rosa. (No és el cas, Rosa Montero escrivia un article d'opinió i partia d'una anècdota).

A més, com en aquesta ocasió, per al lector jugarà un paper important en la credibilitat del relat el prestigi del mitjà de difusió, la seua ideologia i el nom de l'autor que en difon la notícia; la seua signatura pot vendre molta credibilitat.



http://lacomunidad.elpais.com/cinecine/2012/5/29/un-argument-es-repeteix

Compte!

JORNADA DE VAGA

Que vinga el trellat!

Una nova cançó de la factoria DR&MSG per a comentar aspectes de les retallades del govern en educació, sanitat...

La mala gestió d'alguns polítics i d'una part de la banca ara ens la volen fer pagar als treballadors; fins i tot als qui no havien caigut en l'excés consumista que s'havia posat tant de moda. Els qui havien realitzat una certa contenció sobre les despeses i estudiat bé les possibilitats econòmiques que els donava el jornal abans de començar a gastar, ara també es veuen afectats per les mesures del govern central i per les del govern autonòmic perquè els seus diners ja no tenen el mateix valor.

Això sí, tot sembla estar ben justificat per salvar-nos d'una crisi que ens han generat els poderosos. Més bé pareix una guerra dels rics contra els pobres i, si els pobres no parlem clar i actuem a temps, els rics, ara per ara, tenen les de guanyar.

Sobre la música de la cançó del grup Al Tall Que vinga la llum i amb lletra de DR.



Que vinga el trellat!

Que contents s'han posat els de la patronal
quan han vist decretar la reforma laboral,
doncs ara és més barat si et volen despatxar
perquè al treballador els seus drets han retallat.

Que vinga, que vinga, que vinga el trellat
a veure si allumena els nostres governants,
en una democràcia pa tots estan manant
p’rò sembla que del poble se n'estan oblidant.

Si no es guanyen diners, un ERE poden fer
i el treballador va i es queda al carrer,
caldria obligar-los per llei quan va millor:
repartir beneficis entre els treballadors.

Que vinga...

Disculpen si ens mostrem un poc desconfiats
si dels bancs hem de creure en sa bona voluntat,
si no els obligueu amb decrets i legislant
no hi haurà “dación por pago” i faran el que voldran.

Que vinga...

Un 1% la paga, un 2 la inflació
i amb l'IRPF segueix esta funció,
els pobres pensionistes se senten enganyats
no els ixen ara els comptes: la paga els han baixat.

Que vinga...

TROBADA ESCOLES EN VALENCIÀ 2012: València

CONCERT DE LA TROBADA


Dia: divendres 11 de maig.



Lloc: IES Ferrer i Guàrdia. BENIMACLET



Hora: 21 hores Preu: 5 €

13 DE MAIG, DIA DE LA TROBADA


Concentració: A les 10 hores al carrer Colom, parada Metro (Magatzems El Corte Inglés)



Inici Cercavila: A les 10.30. Carrer Colom, Porta del Mar, Navarro Reverter i Pont de les Flors, fins Passeig de l’albereda.



Tallers: Des de les 11,30 – 13.30



Dansà Popular: A les 13.30



Dinar: A les 14 hores. Hi haurà paella gegant i entrepans.

Els tiquets que inclouen la paella i la beguda són a 5€. Si no els teniu reservats, en la Trobada també se'n vendran fins que s’esgoten. Hi haurà servei de bar, de beguda i d'entrepans.


Fi de festa amb TRES FAN BALL a les 15.30 que clourà amb una Muixeranga a la que convidem a totes les colles de dolçainers.


RECORDEU: NO TINDREM OMBRA; PER TANT PREPAREU PARA-SOLS I BARRETS.





MUNTATGE DE TALLERS: Des de les 8 h fins a les 10 h.



Cada taller tindrà el nom de l’escola i poble. Estaran ordenats per ordre alfabètic de poble.



INFORMACIÓ SOBRE LES ALTRES TROBADES

La sentència del català a l'escola

Una qüestió de dignitat

Per començar, mirem-nos-ho amb serenitat: Catalunya n'ha passat de molt pitjors i, a diferència del drama de la guerra, l'exili i la dictadura dels nostres pares, res del que passi ara no ens agafa ni captius ni desarmats.

Autoestima

Som al cantó correcte de la història. Malgrat tots els intents d'aniquilació, Catalunya i la seva llengua encara existeixen, mil anys després. Aquells que abracin la causa de la llibertat i de la cultura no poden sinó abraçar la causa de Catalunya.

Persistència

A vegades, cal repetir el que és obvi. Per a nosaltres, l'espanyol és més que un idioma útil per anar pel món, i per a molts de nosaltres, és una llengua de la família, si no la llengua de la família.
La seva superioritat demogràfica és tremenda, sense oblidar que estem obligats a saber-lo per llei. Per això tots els catalanoparlants som bilingües. Per això el nostre sistema educatiu garanteix el coneixement del català i el castellà al final de l'ensenyament obligatori. Els catalanoparlants no tenim cap problema amb l'espanyol, sinó amb l'anglès.
Qualsevol que no negui la realitat de Catalunya sap que l'únic problema real és al revés: com garantir el coneixement i l'ús del català de tothom que viu a Catalunya, sobretot ara, quan per a centenars de milers d'immigrants la llengua de la família és l'amazig, l'àrab, l'urdú o l'espanyol de Sud-Amèrica. Aquest és el problema i per això la immersió és imprescindible.

Indignació

Catalunya va seguir els procediments previstos a la llei i va votar si a l'Estatut, malgrat que ja venia retallat pel Congrés, víctima de la calculada histèria política del Partit Popular i l'ànima jacobina del PSOE.

Un Tribunal Constitucional desacreditat el va sentenciar políticament, i ara resulta que hem d'anar cap enrere? De cap manera. La dignitat passa per un gest excepcional de desobediència.

Així s'han comportat altres pobles en el curs de la història, i ara ens toca a nosaltres. (Això sí, no fem escarafalls amb les sentències si després no som capaços d'aguantar una conversa en català o ens dirigim en castellà a un desconegut.)

Fer un pensament

No podem continuar vivint en aquest continu estrès nacional. No podem admetre que Espanya ens tracti com una nosa, que presenti la llengua catalana en termes de conflicte, que ens esgoti fiscalment, que ignori la nostra producció cultural, que hagi arribat a boicotejar-nos comercialment i que, a sobre, alimenti i propagui diàriament la mentida sobre Catalunya, tant se val que parli de llengua o d'impostos. Ja fa massa temps que dura, i tots ho veiem. Les crides al desacatament de la sentència d'aquests dies, o a la insubmissió fiscal mesos enrere, són manifestacions d'un malestar constant que evidencia un problema de fons que no fa més que créixer i que ja no podem ignorar ni llegar a la pròxima generació: l'única convivència possible amb Espanya és la de dos bons veïns. Catalunya no pot continuar sent tractada amb els mateixos drets que un menor d'edat.

Ser catalans és la nostra manera de ser al món. Massa gent ha patit tortura, presó, exili o mort per preservar la nostra identitat. La resposta que ara donem, i singularment la que donin els partits polítics catalans, és una qüestió de dignitat


Antoni Bassas
Reflexions del corresponsal de TV3 a Washington

AUTOPISTA LITERÀRIA (V 2012 solució)

AUTOPISTA LITERÀRIA 2012

DEPARTAMENT DE VALENCIÀ

INSTITUT MANUEL SANCHIS GUARNER DE SILLA

NOTA.- Amb motiu de la Setmana del Llibre, a l'institut Manuel Sanchis Guarner de Silla acostumem a fer un concurs literari, Autopista Literària, on els alumnes han d'endevinar, a partir d'unes pistes, l'autor i l'obra de què parlem. 

El premi, en material escolar, se l'emporta la primera persona, entre els i les alumnes d'ESO i Batxillerat, que encerta el títol i l'autor. La Setmana Literària es completa amb el lliurament dels premis del Concurs de Narrativa Breu en Valencià, concurs patrocinat pel l'AMPA del Centre.

SOLUCIÓ A L'AUTOPISTA LITERÀRIA 2012

Autor: Joan Fuster i Ortells

Títol: Aforismes

LES PISTES

AL V 2012 1

AL V 2012 2

AL V 2012 3

AL V 2012 4

El dissabte 28 d'abril a les 18:00h. tindrà lloc la manifestació que commemora cada any la diada del 25 d'Abril i que Acció Cultural del País Valencià (ACPV) enguany organitza amb les organitzacions d'estudiants BEA, SEPC, AContraCorrent i AES amb el suport de CCOO-PV, UGT-PV, Intersindical Valenciana, Federació Escola Valenciana, Ca Revolta i Societat Coral El Micalet.

El mateix dissabte i a partir de les 21:00h. a l'Auditori de Burjassot es celebrarà el tradicional concert del 25 d'Abril que contarà amb les actuacions de La Gossa Sorda, Pirat's Sound Sistema, 121DB, Biano i Toni Albà (el sogre d'Urdangarin).

AUTOPISTA LITERÀRIA (V 2012 4)

  AUTOPISTA LITERÀRIA 2012

DEPARTAMENT DE VALENCIÀ

INSTITUT MANUEL SANCHIS GUARNER DE SILLA

PISTA NÚMERO 4

"NOVEL·LES.- Hi ha una manera de llegir novel·les que consisteix a no veure-hi sinó simples –i gratuïtes- xafarderies sobre desconeguts. És, cal dir-ho, la manera de llegir-ne més senzilla, estesa i atractiva".

Ací teniu la portada del llibre. No es tracta de cap novel·la; ni tampoc de Nosaltres els valencians, ni de L'Albufera de València. L'obra de la qual us parlem està publicada per l'editorial Bromera i conté textos molt breus. En cadascuna de les quatre pistes de l'autopista literària, teniu un exemple.

I, si encara no ho teniu clar, ordeneu les síl·labes tòniques de les paraules de les següents imatges i en coneixereu el títol. 

MÉS PISTES

AL V 2012 1

AL V 2012 2

AL V 2012 3

AL V 2012 SOLUCIÓ

AUTOPISTA LITERÀRIA (V 2012 3)

  AUTOPISTA LITERÀRIA 2012

DEPARTAMENT DE VALENCIÀ

INSTITUT MANUEL SANCHIS GUARNER DE SILLA

PISTA NÚMERO 3

“I ELS VALENCIANS, ¿QUÈ FEU?”- Cal desconfiar de les aparences massa “felices”. Una calma excessiva equival a una acta de defunció: les societats immòbils són, en efecte, societats mortes, o, almenys, moribundes".

Enguany es compleixen 50 anys de la publicació de la seua obra més emblemàtica i farà vint anys que va morir. 

Altra de les seues obres parla dels costums d'un paratge emblemàtic per a alguns valencians.

MÉS PISTES 

AL V 2012 1

AL V 2012 2

AL V 2012 4

AL V 2012 SOLUCIÓ

AUTOPISTA LITERÀRIA (V 2012 2)

AUTOPISTA LITERÀRIA 2012

DEPARTAMENT DE VALENCIÀ

INSTITUT MANUEL SANCHIS GUARNER DE SILLA

PISTA NÚMERO 2

"LA POESIA.- A fi de comptes, la poesia és un joc de mots". (3-XII-53)

El cognom de la persona de qui us parlem apareix en el següent poema de Joan Salvat-Papasseit (publicat en el llibre Óssa menor, 1925).

L’OFICI QUE MÉS M’AGRADA

A Jordi López-Batllori

Hi ha oficis que són bons perquè són de bon viure,

mireu l’ésser fuster:

-serra que serraràs

i els taulons fan a miques,

i de cada suada deu finestres ja han tret.

Gronxada d'encenalls, et munten una taula;

si ho vols, d'una nouera te'n faran un cobert.

I caminen de pla-

damunt les serradures de color de mantega.

I els manyans oh, els manyans!

De picar mai no es cansen:

pica que picaràs i s'embruten els dits;

però fan unes reixes i uns balcons que m'encanten

i els galls de les teulades

que vigilen de nits.

I són homes cepats

com els qui més treballen.

¿I al dic? Oh, els calafats!

Tot el Port se n’enjoia

car piquen amb ressò

i es diu si neix un peix a cada cop que donen

-un peix cua daurada, blau d'escata pertot.

Penjats de la coberta, tot el vaixell enronden:

veiéssiu les gavines

com els duen claror.

I encara hi ha un ofici

que és ofici de festa el pintor de parets:

si no canten abans, no et fan una sanefa,

si la cançó és molt bella deixen el pis més fresc:

un pis que hom veu al sostre

que el feien i cantaven:

tots porten bata llarga

de colors a pleret.

I encara més

si us deia l'ofici de paleta:

de paleta que en sap

i basteix aixoplucs.

El mateix fan un porxo com una xemeneia

-si ho volen

sense escales

pugen al capdamunt;

fan també balconades que hom veu la mar de lluny

-els finestrals que esguarden tota la serralada,

i els capitells

i els sòcols

i les voltes de punt...

Van en cos de camisa com gent desenfeinada!

Oh, les cases que aixequen d'un tancar i obrir d'ulls!

MÉS PISTES

AL V 2012 1

AL V 2012 3

AL V 2012 4

AL V 2012 SOLUCIÓ